(Catalunya, inici segle XIII – 1716)

Antiga demarcació administrativa: 23 970 h (1718), dita també vegueria del Penedès. El veguer de Vilafranca tenia jurisdicció sobre la sots-vegueria d’Igualada, fins que aquesta passà a dependre el 1381 del veguer de Barcelona.

Inicialment comprengué tot el Penedès i el sector del Camp de Tarragona a l’esquerra del Gaià; a la dreta d’aquest riu, comprenia també el Pont d’Armentera i Selmella, i al nord, al límit amb la sots-vegueria d’Igualada, comprenia diversos pobles d’Anoia i del Baix Llobregat.

Poc abans de la Nova Planta, la zona costanera entre el Gaià i Vilanova i la Geltrú (exceptuant el Vendrell i la seva platja, i el terme de Sitges), foren incorporats a la vegueria de Tarragona.

Amb aquesta extensió reduïda i amb la incorporació de la sots-vegueria d’Igualada constituí a partir del 1716 el corregiment de Vilafranca del Penedès.