Municipi i capital comarcal: 17,70 km², 664 m alt, 8.974 hab (2017)

Situat al centre de la comarca, a la vora del riu Negre, afluent del Cardener per la dreta.

L’economia es basa en el sector primari i particularment en l’agricultura, totalment de secà; els conreus més difosos són els cereals i les patates. És el principal nucli industrial de la comarca; a més de petits tallers diversos, té indústries derivades de l’agricultura (farineres i fàbriques d’embotits), de la fusta (serradores), tèxtils (fabricació de mocadors) i fabricació de materials per a la construcció (pedra artificial). És el principal mercat de la comarca i irradia influència fins a les terres de la Segarra (Biosca i Torà, pertanyents a la seva àrea comercial).

El nucli urbà fou creat a l’edat mitjana; el desenvolupament urbanístic s’inicià al s XVIII, quan es començà a construir fora de les muralles.

HISTÒRIA.- Fou, segons sembla, la Setelsis romana; malgrat tot, les dades segures no comencen fins a partir del temps de la Reconquesta. El comte Sunyer li concedí una carta de població (920) i va fundar-hi una comunitat o canònica, l’església de la qual fou erigida el 1409 en abadia. Aquesta fou secularitzada el 1592 per butlla de Climent VIII i constituïda catedral l’any següent, arran de la creació de la diòcesi de Solsona per ordre de Felip II, que li concedí el títol de ciutat. Va tenir facultat d’encunyar moneda i disposà d’universitat fins a la creació de la de Cervera. Al s XIX fou saquejada pels francesos (1810); el 1835 la van assetjar els carlins i el 1837 s’hi revoltà el general carlí Tristany i s’hi instal·là la Junta Superior Governativa.

ART.- Restes del castell de Solsona i de les muralles medievals. De la primitiva catedral romànica (s XI) queden tres absis i restes de la part superior del creuer, de la part de l’evangeli; el temple actual és dels s XIV i XV, d’estil gòtic, mentre que són romànics el campanar i el claustre, bé que renovat aquest segons el gust neoclàssic. A la capella del claustre es guarda una famosa talla de la Verge i el Nen, romànica (s XIII). La façana principal i la porta de Sant Agustí són barroques (s XVIII). Un altre edifici destacat és el palau episcopal, edifici de transició del barroc al neoclàssic, obra de Francesc Pons (1776-79). Museu Diocesà, amb obres prehistòriques, pintures preromàniques, retaules dels s XIV i XV i una important col·lecció d’escultura medieval i renaixentista.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Carnaval – Geganters