(Garraf / Alt Penedès / Baix Penedès)

Massís calcari d’una altitud de 500 m que s’aixeca entre la vall inferior del riu Llobregat, la depressió del Penedès i el Mediterrani, terminació sud-oest de la Serralada Litoral Catalana.

Es tracta d’una típica regió de carst amb desnivells abruptes i trencats, valls seques i penyals nus i escarpats, que té la màxima altitud al turó de Montau (652 m). Té un front abrupte sobre la vall del Llobregat, limitat per una important falla transversal, i la costa és alta i abrupta.

La xarxa hidrogràfica està orientada cap al sud-oest, amb la riera de Ribes i el riu de Foix, procedents de la depressió del Penedès, els quals han obert llargs congosts en travessar les dures calcàries cretàcies de Garraf. Tenen importància els corrents d’aigua subterranis, com la Falconera.

La vegetació natural és escassa, en part per la falta de sòls; abunden el garric i el margalló, també hi ha boscs de pi blanc.

L’any 1986 s’aprovà la constitució del Parc Natural del Garraf.