Lluçanès, el

(Bages / Berguedà / Osona)

Subcomarca de l’Altiplà Central Català, que forma part de les tres comarques. Morfològicament la constitueix un altiplà de materials oligocènics, que es troba inclinat vers el sud-oest, per on enllaça amb la subcomarca del Moianès. Té uns 400 km2 d’extensió i la seva altitud es manté entre els 800 i els 1.000 m. El relleu és accidentat, particularment als extrems septentrional i meridional.

El clima es caracteritza per la continentalitat i la feblesa de les influències mediterrànies; les temperatures hivernals són molt baixes i la pluviositat elevada (880 mm anuals, caiguts en 92 dies, és la mitjana de Prats de Lluçanès) amb tendència a augmentar en direcció sud-nord, per influència del relleu, i amb un règim peculiar (màxim pluviomètric al començament d’estiu).

La vegetació natural, que ha estat molt malmesa per l’home a través dels segles, forma nombroses taques de boscos residuals, situats als llocs on la naturalesa del sòl no ha permès la creació de camps de conreu; la clisèrie altitudinal presenta pi blanc amb capes d’alzinar en l’estatge inferior; pinassa a l’estatge mitjà i rouredes i pi silvestre als sectors més alts i irrigats; els pasturatges secs ocupen grans extensions i són aprofitats per a la ramaderia.

Hidrogràficament, el Lluçanès actua de divisòria d’aigües entre les conques del riu Llobregat, al qual aflueixen la riera Gavarresa, amb la riera de Lluçanès i la riera de Merlès, i la del riu Ter, al qual van a parar les aigües de les rieres de Sant Boi i de Riuprimer.

El poblament és molt antic, com ho demostren les abundants restes arqueològiques (monuments megalítics) i el fet que gran part dels nuclis actuals apareixen en la documentació a partir del segle X; la població, però, fou escassa durant tota l’edat mitjana (281 focs i uns 1.250 h l’any 1553). El creixement demogràfic va ésser notable durant el segle XVIII, però quedà aturat al segle XIX, i a mitja centúria començà el declivi que culmina en la tendència actual al despoblament. Predomina l’hàbitat dispers; abunden les masies aïllades.

L’economia tradicional es basava en l’agricultura i la ramaderia, que sovint es complementen. Tots els conreus són de secà, en què sobresurten els cereals (sobretot el moresc) i els farratges, acompanyats subsidiàriament per patates i mongetes. La ramaderia es basa en el bestiar porcí i el boví, orientat aquest últim a la producció de llet. Les activitats industrials tradicionals es basaven en la indústria tèxtil cotonera amb establiments a Olost, Oristà, Perafita, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès i Prats de Lluçanès; actualment, les petites indústries es localitzen al municipi de Prats de Lluçanès. Comercialment depèn de Vic. La capital subcomarcal és Prats de Lluçanès.

Enllaç web: Consorci LluçanèsTurisme

5 pensaments sobre “Lluçanès, el

  1. Retroenllaç: Lluçà, monestir de | Dades de Catalunya

  2. Retroenllaç: Lluçà, baronia de | Dades de Catalunya

  3. Retroenllaç: Macià i Ambert, Francesc “Bac de Roda” | Dades de Catalunya

  4. Retroenllaç: Gavarresa, riera | Dades de Catalunya

  5. Retroenllaç: Cornet | Dades de Catalunya

Respondre

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s