(Catalunya)

Riu de la xarxa mediterrània catalana, que neix a 2.325 m alt, en el circ d’Ulldeter, al peu de la pica de la Dona, prop de l’Esquena d’Ase i del pic de Bastiments; drena les comarques del Ripollès, sector septentrional d’Osona i de la Selva, el Gironès i el Baix Empordà; desemboca al Mediterrani, a la platja de Pals. Té 167 km de longitud i 3.295 km² de conca.

Al curs més alt recull les aigües de nombrosos llacs glacials (39 en total) i travessa els nuclis de Camprodon i Ripoll en sentit nord-sud, direcció que canvia bruscament per la d’oest-est, i travessa la Serralada Prelitoral (congostos de les Guilleries) al nord de la plana de Vic; aquest meandre, entre Manlleu i Roda, és producte d’un fenomen de captura.

Després de les Guilleries entra en un sector pla, passa per Girona, travessa la Serralada Litoral i penetra a la plana litoral (Empordà), on a causa del seu nivell, inferior al del mar, forma aiguamolls.

El seu règim és nivopluvial al sector de capçalera i pluvial mediterrani al curs baix; el cabal absolut és de 8,42 m³/segon a Ripoll i de 24 m³/segon a Girona; al curs mitjà i baix presenta fortes oscil·lacions, amb fortes crescudes de setembre i octubre, que han provocat greus inundacions. Els seus principals afluents són el Ritort i el Freser, al curs alt; el Gurri, la riera Major, el Brugent, el Llémena, el Terri i l’Onyar, al curs mitjà.

Antigament les seves aigües foren utilitzades per les fargues de l’alt Ripollès, i més tard ajudaren a crear nuclis industrials tèxtils. S’aprofiten també per a regatges locals i per al conreu de l’arròs a la plana costanera.

Modernament ha estat creat un complex hidroelèctric amb els embassaments de Sau, Susqueda i el Pasteral. També serveix per abastar la ciutat de Barcelona d’aigua potable, a més de la de Girona.