Comarca de Catalunya: 485,99 km², 809.883 hab (2016), densitat: 1.666,46 h/km², cap: Sant Feliu de Llobregat

Format per 30 municipis: Abrera – Begues – Castelldefels – Castellví de Rosanes – Cervelló – Collbató – Corbera de Llobregat – Cornellà de Llobregat – Esparreguera – Esplugues de Llobregat – Gavà – Martorell – Molins de Rei – Olesa de Montserrat – Pallejà – la Palma de Cervelló – el Papiol – el Prat de Llobregat – Sant Andreu de la Barca – Sant Boi de Llobregat – Sant Climent de Llobregat – Sant Esteve Sesrovires – Sant Feliu de Llobregat – Sant Joan Despí – Sant Just Desvern – Sant Vicenç dels Horts – Santa Coloma de Cervelló – Torrelles de Llobregat – Vallirana – Viladecans

GEOGRAFIA FÍSICA – A la part baixa del riu Llobregat. Limita al nord amb el Bages i l’Anoia, a l’est amb el Vallès Occidental i el Barcelonès, la Mediterrània i el Garraf la tanquen al sud i per l’oest l’Alt Penedès. El Baix Llobregat comprèn la vall baixa del riu, des de l’estret del Cairat fins a la mar. L’angle nord-oest, a la zona de Collbató, està accidentat pel vessant montserratí de la Serralada Pre-litoral, entre l’estret del Cairat i el congost de Martorell, a la Depressió Pre-litoral, s’estén la vall pre-litoral del Llobregat, que a partir d’aquest punt s’obre en la vall baixa fins a les terres de Sant Boi i el delta. La Serralada Litoral accidenta aquesta darrera zona amb la serra de Collserola, a l’esquerra del Llobregat, i el massís de Garraf, en el límit amb la comarca del mateix nom. El delta del Llobregat, o la Marina, com l’anomena la gent de la contrada, està format per dipòsits al·luvials quaternaris i constitueix unes terres fertilíssimes, que encara conserven estanys litorals, com el de la Ricarda i el Remolar; administrativament, el sector esquerre pertany al Barcelonès i el dret, més ampli i recent, al Baix Llobregat. El clima és mediterrani litoral, amb gradacions entre la costa i la zona muntanyosa (17º de mitjana anual a la costa i 13º a Montserrat), i les pluges oscil·len entre els 500 mm de la costa i els 700 de Montserrat, amb un màxim de tardor. La vegetació, mediterrània litoral, comprendria en estat natural màquia de garric i margalló i bosc d’alzinar; actualment domina el bosc de pi blanc amb brolla de romaní i bruc. El delta, avui conreat o edificat, presentaria vegetació halòfila o canyars.

POBLACIÓ I ECONOMIA – El Baix Llobregat és la tercera comarca més poblada de Catalunya i la de major densitat, després del Barcelonès. El creixement fou espectacular a partir dels anys cinquanta fins als setanta, acostant-se al 150%, i es localitza en els nuclis de la plana seguits pels del delta; a partir dels anys vuitanta la taxa de creixement migratori és negativa, i en el decenni 1981-91, la població comarcal només ha crescut un 4,6%, i han estat els municipis més petits (Sant Esteve Sesrovires, Castellví de Rosanes i Collbató) els que han experimentat un creixement positiu, mentre que els nuclis més industrialitzats (Sant Feliu de Llobregat, Cornellà i Molins de Rei) presenten taxes de creixement negatiu. Comarca tradicionalment agrícola, organitzada al voltant del riu, el creixement industrial experimentat els anys seixanta féu que la indústria n’esdevingués el motor de creixement. La superfície conreada, sobretot la dedicada al secà, s’ha reduït considerablement, i avui hi predominen les hortalisses. La indústria, fortament castigada per la crisis, ocupa més de la meitat de la població activa del Baix Llobregat, que és la tercera comarca de Catalunya pel que fa a inversions industrials; se’n destaquen els sectors metal·lúrgic, químic, alimentari i tèxtil, en clar retrocés. El sector de serveis ha experimentat un creixement important, i actualment ocupa el 46% de la població activa.

HISTÒRIA – Els vestigis més antics de la comarca és remunten al neolític: coves de Montserrat a Collbató i la de can Montmany de Pallejà i sepulcres de fossa de Sant Joan Despí i Corbera. Els jaciments de Gavà i can Montmell donen testimoni del poblament de l’època hallstàtica, i posteriorment fou territori dels laietans que tenien en el massís de Garraf el límit occidental. La romanització hi fou intensa, amb nombroses vil·les dedicades a l’agricultura: la Via Augusta travessava el Llobregat a Martorell pel Pont del Diable. Els comtes de Barcelona, després de la conquesta de la ciutat als àrabs, bastiren en aquest territori els castells de Castellví de Rosanes, Cervelló i Eramprunyà, que centraren les tres grans baronies llobregatines; també s’hi bastiren els del Papiol, Corbera, Esparraguera, Castelldefels, Rocafort, a redós dels quals es formaren els principals nuclis. Tot i que el territori estigué sempre lligat administrativament a Barcelona, fins al s XIII els nuclis de Sant Boi, Cornellà, Esplugues de Llobregat i Sant Joan Despí, lliures de lleudes reials, mesuratge i altres tributs, formaren part de les Franqueses del Llobregat, sota la jurisdicció d’un batlle reial de les Franqueses del Vallès. Amb la creació, el 1835, del partit judicial de Sant Feliu de Llobregat es delimità el territori que serví de base per a la divisió comarcal de Catalunya duta a terme per la Generalitat el 1936.

Enllaços web: Consell Comarcal – Estadístiques – Viquipèdia – Turisme – Consell Esportiu