Arxiu d'etiquetes: Palma de Mallorca (morts a)

Febrer -varis bio-

Deixa un comentari

Isidre Febrer  (Catalunya, segle XVIII)  Frare franciscà. Guardià del monestir d’Escornalbou. Escriví Mina riquíssima de tresors de la Divina Gràcia (1763, 1766, i en castellà 1840), que tingué una gran divulgació.

Joan Febrer  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Diplomàtic. El 1415, en companyia de Felip de Malla, anà a Anglaterra com a ambaixador de Ferran I d’Antequera prop d’Enric V. Fou demanat que aquest recolzés Benet XIII com a papa. El monarca anglès s’hi negà.

Tomàs Febrer  (Palma de Mallorca, segle XVIII – 1772)  Frare dominicà. És autor de dos extensos tractats inèdits, un dels quals és la història del famós convent de Sant Domènec de Palma.

Dubal i Mas, Carles

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XIX – Palma de Mallorca, 1890)

Dirigent obrer. Després de crear la Societat Tipogràfica de Mallorca (1881), que dirigí fins al 1883, anà a Barcelona i formà part de la Federació d’Obrers Tipògrafs.

Fou un dels fundadors de la UGT i del PSOE, el 1885, i fou membre de la comissió executiva de la UGT.

Participà poc abans de morir en la preparació de la manifestació del primer de maig de 1890 a Palma de Mallorca.

Desvalls i de Sarriera, Joaquim

1 Resposta

(Barcelona, 1803 – Palma de Mallorca, 1883)

Sisè marquès d’Alfarràs, vuitè de Llupià i cinquè del Poal. Fou un dels fundadors i primer president (1851-60) de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre.

Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, hi dirigí la secció d’agricultura.

Desfar -varis bio-

Deixa un comentari

Guillem Desfar  (Catalunya, segle XIV – Nàpols, Itàlia, 1341)  Cavaller. Es posà al servei del rei de Sicília i combaté contra els angevins, dels quals caigué presoner a la batalla naval de Lípari (1339). Fou dut a Nàpols, on fou escapçat dos anys després, per un cop de geni del rei Robert I, que volgué venjar en ell la multitud de morts que costaven als angevins els atacs a Sicília.

Hug Desfar  (Catalunya, segle XIII – Portopí, Palma de Mallorca, 13 setembre 1229)  Cavaller. Essent encara molt jove, el 1229, participà a l’expedició a Mallorca de Jaume I el Conqueridor. Trobà la mort a la batalla de Portopí.

Jaspert Desfar  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. Serví Alfons IV el Magnànim. El 1439, a les ordres de Guillem Ramon de Montcada, era segon cap del castell Nou de Nàpols, estretament assetjat per Reiner d’Anjou. Amb autorització del rei Alfons, la fortalesa acabà capitulant, amb dret de pas franc a la guarnició, després d’una gran resistència.

Joan Desfar  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. El 1393 anà a Sicília, amb l’expedició de reforç que hi dugué pel seu compte Bernat IV de Cabrera.

Coll -varis bio-

Deixa un comentari

Antoni Coll (Catalunya, segle XV – segle XVI) Argenter. Juntament amb el seu fill Joan Coll realitzà (1507), seguint el disseny de Pere Joan Palau, la creu d’or, esmalts i perles, d’estil gòtic florit, de la seu de Girona, contractada el 1503.

Antoni Martí Coll  (Reus, Baix Camp, segle XVII – segle XVIII)  Musicòleg i frare franciscà. Sojornà a Madrid, on publicà el seu Arte de canto llano (1714). El reedità el 1719, amb l’afegitó d’un Arte del canto de órgano. Escriví encara d’altres obres.

Francesc Coll  (Petra, Mallorca, segle XVIII – Amèrica del Sud, 1799)  Frare dominicà. Durant tretze anys es dedicà a una intensa tasca evangelitzadora a l’Amèrica del Sud. Escriví una relació dels seus viatges, que ha restat inèdita.

Gaspar Coll  (Palma de Mallorca, 1757 – 1826)  Jurista. Publicà diverses obres de caràcter jurídic.

Gaspar Ferran Coll  (Palma de Mallorca, 1826 – 1855)  Escriptor. És autor de poemes i obres teatrals en castellà.

Josep Sebastià Coll  (Catalunya, segle XIX – Madrid ?, segle XIX)  Metge. Ensenyà a l’Escola de Medicina de Madrid. Publicà tres estudis professionals, dos d’ells de caràcter didàctic.

Lluís Coll  (Palma de Mallorca, 1656 – 1694)  Lul·lista franciscà. És autor de poesies i escrits de caràcter religiós, així com traductor al llatí de l’obra catalana de Ramon Llull.

Martí Coll  (Illes Balears, segle XVIII – Madrid ?, 1760)  Botànic i jesuïta. Publicà diversos estudis. Assolí gran fama a Madrid pels seus coneixements mèdics, que determinaren la concessió al seu favor del grau de doctor en medicina. Fou membre de la Real Academia Médica de Madrid. Ingressà als jesuïtes com a llec, per bé que més tard fou ordenat sacerdot.

Pere Coll  (Barcelona, 1595 – Catalunya, segle XVII)  Músic. Fou organista a l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona i a la catedral de Tarragona.

Vicent Coll  (Quart de Poblet, Horta, segle XVIII – València, 1805)  Escriptor i religiós agustí. Era professor de filosofia i teologia. Fou prior del convent de Rocafort i rector del de Sant Fulgenci, del seu orde. És autor de sermons i de traduccions de clàssics llatins. També escriví poesia. El 1790 li fou editada a València l’obra titulada El héroe de piedad.

Castelló -varis bio-

1 Resposta

Guillem de Castelló  (Eivissa, segle XIII – Illes Balears, segle XIII)  Corsari. El 1282 anà a Alcoll amb l’expedició de Pere II de Catalunya. Tres anys després, envaïda Catalunya pels croats de França, atacava eficaçment el tràfic naval francès, embarcat al lleny armat del famós corsari Albesa.

Joan Castelló  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Músic. Mestre de capella de la catedral de Barcelona; tingué molt de renom. Sembla que fou mestre de Mateu Fletxa el Vell. És conegut també amb el nom de Castells.

Joan Castelló  (Pollença, Mallorca, 1673 – Palma de Mallorca, 1754)  Religiós observant. És autor d’escrits de caràcter religiós.

Pere Castelló  (Gandia, Safor, segle XVII – Castella ?, segle XVII)  Frare jerònim. Excel·lí pels seus coneixements teològics, lingüístics i musicals. Fou visitador general de l’orde a Castella. És autor d’una Apología en defensa de la doctrina de San Jerónimo, doctor de la Iglesia.

Carbonell -varis bio-

2 Respostes

Andreu Carbonell  (Barcelona, 1698 – Palma de Mallorca, segle XVIII)  Escultor. S’establí a Palma. És autor de l’altar de l’església de la Mercè i començà, el 1747, les obres de la capella de Sant Sebastià, a l’església de Banyalbufar, que serien continuades el 1756, després de la seva mort, per un fill seu.

Climent Carbonell  (Catalunya, segle XV)  Fuster. Especialitzat en treballs artístics. El 1483 realitzà les obres de fusteria per als orgues de la catedral de Lleida. Del 1490 al 1497 fou fuster de la seu barcelonina, en unió d’un Antoni Carbonell que era probablement germà seu.

Guillem Carbonell  (Catalunya, segle XIV)  Arquitecte. Autor de les sales Blanca, dels Cavalls i del Tinell del Palau Reial Menor de Barcelona, del qual fou conservador del 1368 al 1372.

Joan Carbonell  (Catalunya, segle XIV)  Argenter. El 1394 féu la creu processional del capítol de Vic, una de les més remarcables de Catalunya.

Jordi Carbonell  (Palma de Mallorca, s XVIII – 1759)  Brodador i dibuixant. Treballà per a la seu de Palma.

Josep Carbonell  (Alcoi, Alcoià, ? – País Valencià, ? )  Escultor. Entre les seves obres destaca una interpretació d’Hamlet, fosa en bronze.

Miquel Carbonell  (Palma de Mallorca, segle XVIII) Pintor i projectista. Pintà diverses obres per a la seu i per a l’església de Monti-sion, a Palma de Mallorca, i escriví Libro de relojes solares (1723) i Compendi matemàtic (1737), inèdits.

Vicent Carbonell  (Alcoi, Alcoià, segle XVII)  Jurista i escriptor. El 1672 publicà el llibre Célebre centuria que consagró la Ilustre y Real Villa de Alcoy a honor y culto del soberano Sacramento del Altar, en el qual, a més de la descripció d’unes festes celebrades el 1668, presentà una estimable ressenya de fets històrics relacionats amb els pobles de l’Alcoià.

Bosch -varis bio-

1 Resposta

Ildefons Bosch  (Catalunya, segle XIX – segle XX)  Enginyer industrial. Molt destacat pel seu ensenyament a l’Escola del Treball de la Mancomunitat de Catalunya, on actuà fins al 1923.

Joan Bosch  (Palma de Mallorca, segle XVIII – 1802)  Metge. Escriví la primera descripció mèdica de la seva ciutat natal. Fou el oncle de Sebastià Bosch i Cabot.

Pau Bosch  (Catalunya, 1791 – 1831)  Músic i eclesiàstic. Fou mestre de capella i organista a Terrassa.

Rafael Bosch  (Barcelona, segle XVII – 1662)  Framenor. El 1635 fou nomenat provincial de l’orde. Publicà, el 1639, una Vida del beat Salvador d’Horta.

Ramon Bosch  (Catalunya, segle XVIII – Barcelona, segle XIX)  Argenter. Establert a Barcelona.

Bennàsser de Bonnàber i Bisquerra de Gabellí, Rafael

Deixa un comentari

(Campanet, Mallorca, 1753 – Palma de Mallorca, 1827)

Militar. Passà a l’armada el 1777. Actuà de corsari; participà en l’atac a Alger (1784), dirigit per Antoni Barceló, i el 1795 en el setge de Roses (Alt Empordà) com a segon del duc de Gravina durant la Guerra Gran.

Defensà l’illa de la Trinitat contra els anglesos (1797). Ascendí a brigadier el 1811.

Vergés i Fàbregas, Josep

1 Resposta

(Barcelona, 31 gener 1903 – Palma de Mallorca, 1984)

Humanista i pedagog. Llicenciat en filosofia i lletres (1927). Deixeble de Joaquim Balcells. Ajudant i després encarregat de curs a la Universitat de Barcelona.

Professor d’història de la cultura a l’Escola de Bibliotecàries de la Mancomunitat (1930), catedràtic de llatí (1932) incorporat a l’Institut-Escola de la Generalitat; en fou també el secretari. El 1939 fou traslladat a Manresa, i fins el 1957 no aconseguí de tornar a Barcelona. En jubilar-se (1973), era catedràtic de l’institut Milà i Fontanals.

Era encara estudiant quan preparà, amb el seu company Joan Petit, l’edició i la traducció dels poemes de Catul (Fundació Bernat Metge, 1928).

La seva activitat com a filòleg i humanista restà molt vinculada a la Fundació Bernat Metge: edità i traduí els Discursos d’Iseu (1930-31) i cinc volums dels Discursos de Ciceró (1953-64) i revisà el text llatí dels volums corresponents a l’Epistolari de sant Cebrià, d’un volum de Quint Curci i de tres volums dels Discursos de Ciceró.

Féu cursos a l’escola de traductors de la Fundació, i des del 1959 formà part del seu consell directiu. Dugué també a terme una tasca feixuga i abnegada de revisió i arranjament de nombrosos volums. El seu art de traductor es manifesta especialment en la versió de les Odes d’Horaci (1978-81). També és autor de manuals destinats a l’ensenyament del llatí.