Arxiu d'etiquetes: 1229

Abú -varis bio-

Deixa un comentari

Abú Abdal·là ibn Alí Alcama  (Oriola, Baix Segura, segle XII – Almeria, Andalusia, 1147)  Genealogista àrab.

Abú Abdal·là Muhammad ibn Ialaf Ismail al-Sadafi  (València, 1036 – segle XI)  Historiador àrab. Fou poeta i jurista de mèrit. Escriví una història de la ciutat. Li és atribuïda una relació de la primera conquesta de València pels cristians.

Abú Amir ibn Iannac  (València, 1089 – 1152)  Historiador àrab.

Abú Amir Utsman  (Dénia, Marina Alta, segle XI – ?, segle XI)  Escriptor àrab. Destacà com a teòleg.

Abú Bahr ibn Alatsi  (Sagunt, Camp de Morvedre, 1048 – Còrdova, Andalusia, 1126)  Escriptor àrab. Fou molt fecund.

Abú Djàffar al-Battí  (València, segle XI – ? , 1095)  Historiador.

Abú Iasaa ibn Dihia  (València, 1150 – Egipte, 1235)  Escriptor àrab. Viatjà per orient i ocupà alts càrrecs a Egipte.

Abú-l-Càsim ibn Ferro ibn Halaf ibn Ahmad  (Xàtiva, Costera, segle XII – Egipte ?, segle XII)  Poeta. Les seves composicions són de caràcter didàctic. Devers la meitat del segle XII residia al Caire, dedicat a l’ensenyament.

Abú-l-Husain ibn Djubair  (València, 1145 – ?, 1217)  Historiador.

Abú-l-Motref Ahmad al-Marzumi  (Alzira, Ribera Alta, 1189 – ?, 1226)  Escriptor àrab. Escriví una història dels almohades i una altra de Mallorca, un poema descriptiu de València i una col·lecció d’epístoles.

Abü-l-Mundir  (Girona, segle XI – la Vila d’Eivissa, 1114)  Convers cristià. Nomenat pel valí de Mallorca representant seu a Eivissa. El 1114 defensà la Vila d’Eivissa de l’atac de la flota catalano-pisana poc abans de la invasió de Mallorca, però morí en el setge.

Abü Muhammad al-Garnatï  (Illes Balears, segle XII – Palma de Mallorca, 1229)  Noble. Darrer cadi i imam de Mallorca. Governà pocs mesos. Morí en la defensa de la ciutat durant el setge de Jaume I el Conqueridor.

Abú Muhammad ibn Abí Nars  (Illes Balears ?, 1029 – ?, 1095)  Jurista àrab. Fou conegut també per al-Homaidi. Tingué fama de gran savi i deixà una producció extensa. Sojornà a Bagdad.

Abú Muhammad ibn Alcama  (València, 1036 –  ?, 1115)  Historiador àrab.

Abú Talib al-Muntanabí  (Alzira, Ribera Alta, segle XI – 1126)  Historiador àrab.

Abú Zaid ibn Abd ar-Rahman ibn Muhammad ibn ats-Tsakar  (València, 1062 – Fes, Marroc, 1128)  Historiador àrab. S’establí a Fes, on es dedicà al comerç de llibres.

Desfar -varis bio-

Deixa un comentari

Guillem Desfar  (Catalunya, segle XIV – Nàpols, Itàlia, 1341)  Cavaller. Es posà al servei del rei de Sicília i combaté contra els angevins, dels quals caigué presoner a la batalla naval de Lípari (1339). Fou dut a Nàpols, on fou escapçat dos anys després, per un cop de geni del rei Robert I, que volgué venjar en ell la multitud de morts que costaven als angevins els atacs a Sicília.

Hug Desfar  (Catalunya, segle XIII – Portopí, Palma de Mallorca, 13 setembre 1229)  Cavaller. Essent encara molt jove, el 1229, participà a l’expedició a Mallorca de Jaume I el Conqueridor. Trobà la mort a la batalla de Portopí.

Jaspert Desfar  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. Serví Alfons IV el Magnànim. El 1439, a les ordres de Guillem Ramon de Montcada, era segon cap del castell Nou de Nàpols, estretament assetjat per Reiner d’Anjou. Amb autorització del rei Alfons, la fortalesa acabà capitulant, amb dret de pas franc a la guarnició, després d’una gran resistència.

Joan Desfar  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. El 1393 anà a Sicília, amb l’expedició de reforç que hi dugué pel seu compte Bernat IV de Cabrera.

Cruïlles -varis/es bio-

11 Respostes

Berenguer de Cruïlles  (Catalunya, segle XIV)  Noble. El 1332 constava la seva possessió de terres a Sardenya, dins el pla d’establiment de diverses famílies catalanes.

Bernat de Cruïlles  (Catalunya, segle XIV)  Noble. Havia viscut molt de temps a Itàlia. Fou un dels qui s’oferiren per a la campanya reial de Sardenya de 1354. Sembla que tanmateix no hi anà, per ser home d’edat. Aquest és probablement el que posseïa a l’illa els feus de Barrala i Semassi.

Blanca de Cruïlles  (Catalunya, segle XIV)  Dama. Pertanyent als Cruïlles de Llagostera. Fou la segona muller del vescomte Dalmau V de Rocabertí. Fill seus foren Jofre VI, vescomte, Martí Joan, futur senyor de Vinçà i de Verges, i Dalmau Climent, abat de Bellcaire. Morí abans que el seu marit, el qual es tornà a casar.

Dalmau de Cruïlles  (Catalunya, segle XIV)  Noble. El 1339 anà a servir a l’estret de Gibraltar amb les dotze galeres catalanes de l’almirall Jofre Gilabert de Cruïlles, que ajudaven l’esquadra castellana. Morí a la batalla que tingué lloc quan aquesta fou desfeta davant de Ceuta, per l’abril de 1340, i s’hi perderen tres de les quatre galeres catalanes.

Dalmau de Cruïlles  (País Valencià, segle XIV)  Noble. Durant el període d’actuació de la Unió valenciana contra Pere III el Cerimoniós (1347-48) fou l’enllaç d’aquella coalició amb els ordes de caràcter militar. Pertanyia, doncs, a la branca dels Cruïlles establerta a terres valencianes.

Gastó de Cruïlles  (Catalunya, segle XII – 1229)  Fill de Gilabert (II) de Cruïlles i germà de Galceran, junt amb el qual serviren els reis Alfons I el Cast i Pere I el Catòlic i lluitaren a Las Navas de Tolosa (1212). Fou el pare de Gilabert (III) de Cruïlles.

Guerau de Cruïlles  (Catalunya, segle XII)  Noble. Potser pare d’Humbert de Cruïlles.

Gueraua de Cruïlles  (Catalunya, segle XIV)  Dama. Muller del comte Hug Roger I de Pallars. De l’enllaç nasqué, devers el 1351, el futur comte Arnau Roger III. Un altre fill seu fou Hug Roger II, que també seria comte després de l’anterior. Restà vídua el 1366.

Humbert de Cruïlles  (Catalunya, segle XII)  Senyor de Cruïlles (1136). Potser fou fill de Guerau (1125). Fou el primer individu amb aquest nom de la línia troncal del llinatge. Fou fill seu Gilabert (II) de Cruïlles.

Humbert de Cruïlles  (País Valencià, segle XIV)  Noble. Participà a la lluita de la Unió de València contra Pere III el Cerimoniós, en companyia d’altres parents seus (1347-48).

Joan Bernat de Cruïlles  (Catalunya, segle XIV – vers 1437)  Oncle de Martí Guerau de Cruïlles i de Blanes. Senyor de la baronia de Llagostera, que obtingué en morir el seu sogre Roger de Montcada.

Martí Guerau de Cruïlles  (Catalunya, segle XVI – 1564)  Baró de Llagostera. Darrer membre de la línia secundària de Calonge i Bestracà. Mort sense fills, la baronia passà successivament, enmig d’una sèrie de plets, als Rocabertí-Tagamanent, als Vilarig i, finalment (1595), als Cruïlles de Castellfollit.

Miquel de Cruïlles  (Rosselló, segle XVI – segle XVII)  Noble. El 1597-98 es destacà a la defensa del Rosselló contra la invasió francesa.

Pere de Cruïlles  (Rosselló, segle XVI)  Noble. Destacà a la defensa del Rosselló durant la invasió francesa del 1543.

Violant de Cruïlles  (Catalunya, segle XVI – vers 1580)  Filla de Blanca de Cruïlles i Bret, i de Bernat de Vilarig (òlim de Vilarig i de Cruïlles). Heretà de la seva mare la baronia de Cruïlles. A la seva mort els seus béns passaren al seu fill (i del seu marit, Joan de Rajadell) Francesc de Cruïlles de Peratallada (òlim de Rajadell i de Cruïlles).

Cervelló i de Querol, Ramon Alemany de

1 Resposta

(Catalunya, segle XII – Mallorca, 1229)

Senyor de Montagut, Querol, Pinyana, Santa Perpètua de Gaià, Montclar, Selmella i Pontils. Fill segon de Guerau Alemany (V) i de Berenguera de Querol.

Assistí a la reconciliació de Jaume I el Conqueridor amb el comte d’Urgell (1217). Féu edificar un hospital dins el monestir de Santes Creus, d’on foren monjos els seus fills Bernat i Alemany.

Prengué part en la conquesta de Mallorca, on morí.

Cervelló, Guerau de -varis-

14 Respostes

Guerau (VI) de Cervelló  (Catalunya, segle XII – Illes Balears, 1229)  Fill de Guillem (I) de Cervelló i suposat germà de Bernat Guillem (o Guillem) de Cervelló. Morí molt jove a la conquesta de Mallorca i deixà una sola filla, Felipa de Cervelló (Catalunya, segle XIII)  Visqué pocs anys i les seves possessions foren heretades pel seu oncle valencià, Guillem (II) de Cervelló.

Guerau (VII) de Cervelló  (País Valencià, segle XIII – vers 1309)  Fill i hereu de Guillem (II) de Cervelló i germà de Alemany. Brau capità de Pere II de Catalunya. Heretà Cervelló, Vilademàger i Pontils, entre d’altres feus. Vengué (1297) la baronia de Cervelló al rei Jaume II el Just, participà en la campanya d’Almeria i morí sense fills legítims, però tingué un fill il·legítim, Guillem de Cervelló, dit el Bord de Cervelló.

Guerau de Cervelló  (Catalunya, segle XIV – Sardenya, Itàlia, 1347)  Fill de Guillem (IV) de Cervelló i de Banyeres i germà de Ramon, Berenguer Arnau (I), Guillem i Guillem Ramon (I). Morí a Sardenya juntament amb el seu pare i el seu germà Ramon.

Guerau de Cervelló  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Noble. Fou personatge influent a la cort de Jaume II de Catalunya, i pot ser confós amb l’homònim. El 1327 assistí a la inauguració del monestir de Pedralbes.

Abü Yahya Muhammad ibn Ali ibn Abi Imran al-Tinmalali

1 Resposta

(Illes Balears, segle XII – vers 1229)

Darrer valí independent de Mallorca (1208-29).

Resistí inútilment a la conquesta catalana dirigida per Jaume I de Catalunya, i, fet presoner, morí a causa de les tortures sofertes.

Mallorca, conquesta de -1229/31-

(Mallorca, 3 setembre 1229 – 1231)

Campanya militar de Jaume I de conquesta de l’illa, en poder dels musulmans. El rei, com altres antecessors seus, volgué conquerir les Balears per eliminar un niu de pirateria musulmana, per establir una base de penetració cap a la Mediterrània i per engrandir els seus regnes.

Segons el Llibre dels feits mateix, la descripció de les belleses de Mallorca feta per Pere Martell, a Tarragona, l’enlluernà. Aprofità uns atacs de naus mallorquines a unes naus catalanes per demanar reparació al valí Abü Yahya, el qual, mal aconsellat pels genovesos, no en féu gaire cas.

La cort de Barcelona del 1228 aprovà la iniciativa de la conquesta. El 3 de setembre de 1229 un estol format per 155 embarcacions partí de Salou, Cambrils i Tarragona: tota la mar semblava blanca de les veles, diu la crònica de Jaume I. El rei anava a la galera de Montpeller, amb un gran acompanyament de cavallers. La tempesta dispersà unes quantes naus, però el 6 i el 7 arribaren davant l’illa.

Alguns desembarcaren el 7, a la Palomera, i altres el 10, a Santa Ponça. Els primers foren el comte Nunyó Sanç I de Rosselló i Ramon de Montcada. El gros de l’estol avançà cap a sa Porrassa. El monarca donà ordre d’avançar cap a Portopí. El 14 les galeres entraren al port. El setge de Palma de Mallorca durà tres mesos. El 2 d’octubre hom intentà l’assalt de les muralles, que fracassà.

Finalment, el 31 de desembre de 1229, els catalans entraren a la ciutat, malgrat la forta resistència, i els musulmans fugiren a les muntanyes o a Menorca i foren exterminats. L’ocupació i la pacificació de la resta de l’illa s’allargà un parell d’anys.

El 1232 fou enllestit el Repartiment de l’illa entre els conqueridors.

La conquesta de Mallorca fou molt celebrada a tot Europa, i és commemorada anualment a Palma de Mallorca (festa de la Conquista).

Maça, Pere (I)

(Aragó ?, abans 1229 – després 1245)

Ric-home de la mainada reial, senyor de Sangarrén. Des del 1229 figura sovint al costat de Jaume I el Conqueridor.

Participà en l’expedició a Mallorca. S’esforçà, durant el setge de la ciutat, a convèncer el comte d’Empúries que arribés a un acord amb els altres expedicionaris.

Es destacà en la reducció dels sarraïns mallorquins refugiats a les muntanyes després de la presa de la ciutat. Restà a l’illa per ajudar Bernat de Santaeugènia en el seu govern després de la partida del rei.

Participà també en la conquesta de Menorca (1231-32), acompanyà el rei a Montpeller el 1243 i prengué part en la fase final de la conquesta del País Valencià, especialment en els setges de Xàtiva i Biar (1244-45).

Fou el pare de Balasc (I) Maça.

Colom, Guillem

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII – Barcelona, 1229)

Canonge de la seu de Barcelona i tresorer de Jaume II de Catalunya.

Fundà l’hospital que dugué el seu nom, al qual deixà els seus béns en morir. El 1219 havia aconseguit la protecció papal per a la fundació. L’hospital d’en Colom fou l’antecessor immediat del de la Santa Creu, creat el 1401 en el mateix emplaçament per la unió de diversos hospitals anteriors.

Se’n conserva una sala que fou després capella de l’hospital de la Santa Creu i és actualment sala d’exposicions.