Arxiu d'etiquetes: fusters

Soldevila, Joan

(Catalunya, segle XVI – Barcelona, segle XVII)

Fuster artístic. Del 1598 al 1610 treballà en obres de decoració a l’enteixinat, les portes i les finestres del palau de la Generalitat.

Serra (varis)

Bernabeu Serra  (Catalunya, segle XVI)  Jurista. Fou oïdor de l’Audiència de Barcelona. Publicà l’obra Anotaciones decisivae et quae in curiis generalibus Cathaloniae inter Bracchi quandoque sanitari solent (1563).

Bernat Serra  (Catalunya, segle XV)  Escriptor. N’és coneguda una sola poesia, que recorda la manera de Jordi de Sant Jordi.

Francesc Serra  (Catalunya, segle XVII – segle XVIII)  Escriptor. És autor d’una de les escasses obres teatrals catalanes de l’època: Lo primer plor de l’auba.

Josep Serra  (Catalunya, segle XIX)  Moblista. Fou un dels més notables del seu temps. Obtingué una medalla de primera classe a Londres, el 1862.

Ramon Serra  (Catalunya, segle XIII)  Comanador de l’orde del Temple a Montsó, durant la primera meitat del regnat de Jaume I el Conqueridor. El seu nebot Ramon Serra fou el comanador de l’orde a Mallorca, illa acabada de conquerir.

Roqueta, Josep

(Catalunya, segle XIX – Barcelona, segle XIX)

Moblista. Establert a Barcelona. Destacà molt entre els qui concorregueren a l’Exposició Universal de 1888.

Oliveres, Simeó

(Barcelona, segle XVI – segle XVII)

Fuster artístic. El 1598, amb Joan Soldevila, treballava en la construcció d’enteixinats per al palau de la Generalitat.

La seva obra, visible a les sales posteriors a la Sala Nova, és de gust renaixentista.

Gomar, Francesc (varis)

Francesc Gomar  (Catalunya, segle XV)  Fuster. Amb el seu fill Antoni Gomar féu el cadirat del cor de la catedral de Tarragona. El 1443 s’encarregà de la construcció del suport i la decoració del retaule dels Consellers, que havia de pintar Lluís Dalmau.

Francesc Gomar  (Catalunya, segle XV)  Arquitecte. Treballà un temps a la seu de Tarragona. El 1490 fou nomenat mestre major de les obres de la catedral de Lleida. Hi construí la porta dels Apòstols, obra no conservada.

Claret, Sebastià

(Barcelona, segle XVII)

Fuster artístic. Del 1630 al 1632 treballà per al palau de la Generalitat, on féu els sostres de les dependències que hi ha a ambdues bandes del Saló de Sant Jordi.

Casanovas i Gibert, Antoni Deodat

(Barcelona, 1715 – 1798)

Fuster artístic. Entre les seves obres figuren l’altar de Santa Maria del Mar, l’església on seria enterrat, i el retaule major de la parròquia de Sant Miquel, també a Barcelona.

Carbonell (varis)

Andreu Carbonell  (Barcelona, 1698 – Palma de Mallorca, segle XVIII)  Escultor. S’establí a Palma. És autor de l’altar de l’església de la Mercè i començà, el 1747, les obres de la capella de Sant Sebastià, a l’església de Banyalbufar, que serien continuades el 1756, després de la seva mort, per un fill seu.

Climent Carbonell  (Catalunya, segle XV)  Fuster. Especialitzat en treballs artístics. El 1483 realitzà les obres de fusteria per als orgues de la catedral de Lleida. Del 1490 al 1497 fou fuster de la seu barcelonina, en unió d’un Antoni Carbonell que era probablement germà seu.

Guillem Carbonell  (Catalunya, segle XIV)  Arquitecte. Autor de les sales Blanca, dels Cavalls i del Tinell del Palau Reial Menor de Barcelona, del qual fou conservador del 1368 al 1372.

Joan Carbonell  (Catalunya, segle XIV)  Argenter. El 1394 féu la creu processional del capítol de Vic, una de les més remarcables de Catalunya.

Borràs i Perelló, Ramon

(Lleida, 1858 – 1941)

Artista fuster. Fou deixeble de Jou. Construí l’obra de fusta dels altars de gran nombre d’esglésies, sobretot a Lleida i a poblacions del Segrià i de l’Urgell, i també algunes a Barcelona.

El seu taller fou continuat pel seu fill Ramon Borràs i Vilaplana.

Bonafè, Macià

(Barcelona, segle XV)

Fuster i tallista. Treballà als cors de Santa Maria del Mar de Barcelona, de Santa Maria de Manresa i de la seu de Vic; féu el cor inferior de la catedral de Barcelona (1456).