Arxiu d'etiquetes: Palma de Mallorca (morts a)

Alagó, Pere d’

(Càller, Sardenya, Itàlia, 1621 – Palma de Mallorca, 1701)

Arquebisbe-bisbe de Mallorca (1684-1701). Ocupà anteriorment els bisbats sards d’Empúries (1669-72), on erigí el seminari, i d’Oristany (1672-84).

El seu pontificat a Mallorca quedà assenyalat per la creació del seminari diocesà l’any 1700 i pel pas a universitat de l’estudi general.

La seva preocupació pels humils, el portà a erigir, a les diòcesis on governà, una Banca dels Pobres.

Aguiló i Forteza, Tomàs

(Palma de Mallorca, 31 maig 1812 – 30 novembre 1884)

Escriptor. Fill de Tomàs Aguiló i Cortès, i cosí de Marià Aguiló i Fuster. Començà en castellà, però un cop iniciat el moviment literari de la Renaixença, va intervenir-hi com un dels seus propagadors a les Illes Balears.

Es donà a conèixer en publicar l’oda castellana A la conquista de Mallorca (1832). Inicià la seva obra catalana amb el llibre Poesies fantàstiques en mallorquí (1852). La seva obra poètica mostra dos aspectes diferents: un de to popular i humorístic en Rimas varias (1846-50) i un altre procedent del romanticisme alemany, tant d’estil com de contingut, en les Baladas escritas en mallorquín (1858), narracions en forma de romanç d’ambient fúnebre i misteriós. També publicà A la sombra del ciprés (1863).

Les seves Obras en prosa y en verso (vuit volums) es van publicar a Palma de Mallorca (1882-85). En castellà fou notable poeta religiós en Poesías Sagradas (1851).

Fou un dels fundadors de la revista “La Palma” i col·laborà a les revistes “La Fe” i “La Unidad Católica”. Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Fou el pare d’Estanislau de Kostka Aguiló i Aguiló.

Aguiló i Cortès, Tomàs

(Palma de Mallorca, 1775 – 1856)

Escriptor. Estudià humanitats i filosofia. Es dedicà també a les matemàtiques, a la pintura i a la música.

Autor en llengua dialectal mallorquina, les seves obres tenen un interès folklòric més que literari: Rondaia de rondaies (1815), Faules mallorquines (1846) i Més perd l’avariciós que l’abundós (1851).

Fou el pare de Tomàs Aguiló i Forteza i l’oncle de Marià Aguiló i Fuster.

Aguiló i Aguiló, Estanislau de Kostka

(Palma de Mallorca, 13 novembre 1859 – 9 gener 1917)

Erudit i bibliòfil. Fill de Tomàs Aguiló i Forteza. Estudià dret a València, i exercí d’arxiver en diverses institucions mallorquines.

Col·laborador de Josep Maria Quadrado i director del “Bolletí” de la Societat Arqueològica Lul·liana, entitat de la qual fou president (1899-1917).

Publicà textos històrics relatius a l’illa, que han romàs dispersos en revistes i en alguns opuscles.

Abrines, Joan Salvador

(Illes Balears, segle XVI – Palma de Mallorca, 1594)

Religiós. Es graduà en teologia a la universitat de València, on fou capellà de l’arquebisbe de València, Tomás de Villanueva.

Tornat a Mallorca el 1555, ensenyà Sagrada Escriptura. Fou director espiritual de Caterina Tomàs.

Vinculat al Sant Ofici des del 1565, fou nomenat inquisidor titular el 1593.

Autor d’una Vida de la Venerable Sor Catalina Tomàs, en castellà.

Abelló, Joan

(Illes Balears, segle XV – Palma de Mallorca, 1527)

Notari. Continuà l’obra compiladora de Llorenç Rosselló sobre els privilegis i franqueses de l’antic regne de Mallorca.

Durant les agitacions socials de 1521 secundà la posició reaccionària de la noblesa. Aquesta actitud provocà contra ell l’animositat dels agermanats rebels, que assaltaren la seva casa, la saquejaren, mataren la seva muller i malferiren la seva filla.

Abdal·la -varis bio-

Abdal·la ibn Ahmad Abdal·la ibn Hofs  (Dénia, Marina Alta, segle XIII – Xàtiva ?, Costera, 1248)  Metge i historiador. Residí generalment a Xàtiva.

Abdal·la ibn Càsim ibn Halaf al-Salmi  (Alzira, Ribera Alta, 1194 – ? , 1248)  Escriptor àrab. És autor d’obres biogràfiques i filosòfiques.

Abdal·la ibn Iaia  (Dènia, Marina Alta, segle XII – València, 1182)  Jurista àrab. Ensenyà filosofia a Xàtiva.

Abdal·la ibn Muhammad ibn Sufian al-Tudjibí  (Xàtiva, Costera, segle XII – ?, 1193)  Historiador àrab. Gaudí de gran prestigi al seu temps.

Abdal·la ibn Sulaiman ibn Haut Al·là  (Onda, Plana Baixa, 1154 – Granada, Andalusia, 1215)  Escriptor. Fou governador de diverses ciutats. Deixà sengles obres de caràcter bibliogràfic i històric.

Abdal·la Muhammad al-Mohaidi  (Palma de Mallorca, 1029 –  ?, 1095)  Historiador àrab. La seva obra més destacada fou una Galeria històrica d’andalusos il·lustres, que ell no pogué acabar i fou enllestida per un deixeble seu.

Moll i Marquès, Aina

(Ciutadella, Menorca, 14 agost 1930 – Palma de Mallorca, 9 febrer 2019)

Lingüista. Es llicencià a Barcelona i amplià estudis de filologia romànica a París, Estrasburg, Frankfurt i Zuric. Col·laborà amb el seu pare Francesc de Borja Moll i Casasnovas en la redacció dels dos darrers volums del Diccionari Català-Valencià-Balear i dirigí les col·leccions “Raixa” i “Les Illes d’Or”, de l’editorial Moll.

Es doctorà amb una tesi sobre dialectologia eivissenca. Autora de diversos llibres de text de llengua i literatura franceses i d’articles de divulgació.

Directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya (1980-88), des d’on impulsà la campanya a favor de la Llei de Normalització Lingüística. Fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi el 1988 i nomenada doctora honoris causa per la UOC (2012).

Moll i Casasnovas, Francesc de Borja

(Ciutadella, Menorca, 10 octubre 1903 – Palma de Mallorca, 18 febrer 1991)

Lingüista i editor. Fou un dels estudiosos més importants de la llengua catalana, tasca a la qual es va dedicar tota la vida.

Col·laborà des de l’any 1920 amb Antoni Maria Alcover en la redacció del Diccionari Català-Valencià-Balear, de la direcció del qual es va fer càrrec el 1932, i l’acabà amb la col·laboració de Manuel Sanchis i Guarner. El 1953 va publicar una Gramàtica històrica catalana, la seva obra de més gran erudició.

La seva empresa ha estat important no solament com a lexicògraf i filòleg, sinó també com a col·laborador en el desenvolupament de la llengua com a fenomen cultural.

Com a editor, Editorial Moll, a part d’obres de text i de bibliòfil, publicà “Les Illes d’Or”, dedicada a escriptors balears, i des del 1955 “Raixa”, col·lecció que aplega els escriptors catalans en una època de publicació difícil.

Entre les obres posteriors destaquen Un home de combat (1962), Vocabulari mallorquí-castellà (1965), Gramàtica catalana (1968), L’home per la paraula (1974) i unes interessants memòries Els meus primers trenta anys (1970) i Els altres quaranta anys (1975).

Membre de l’Institut d’Estudis Catalans, va ser guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1971) i la medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya.

Fou el pare d’Aina Moll i Marquès.

Masdéu i de Montero, Baltasar de

(Palerm, Itàlia, 1741 – Palma de Mallorca, 1820)

Escriptor i eclesiàstic. Germà de Joan Francesc i de Josep Antoni, i fill de pare barceloní i militar al servei de Carles III de Catalunya (Josep Ignasi de Masdéu i de Grimosacs).

Jesuïta, a Catalunya, des del 1755, fou professor de lletres humanes al col·legi de Cordelles i passà a Quito, on el sorprengué la supressió de la Companyia. Residí a Ravenna i a Faenza.

Ensenyà filosofia a Piacenza (1799-1806), i influí en el naixement del neoescolasticisme italià. Passà a Cremona i a Bolonya i el 1812 tornà a la Península i col·laborà en les tasques de restauració de la Companyia. Finalment (1815), fou professor de filosofia a Palma de Mallorca.

Autor d’Ethicae seu moralis philosophiae epitome (1804).