Arxiu d'etiquetes: Palma de Mallorca (morts a)

Martines, Pere -dominic-

(Aragó ?, segle XV – Palma de Mallorca, 1463)

Escriptor i frare dominicà. El 1453 concorregué al certamen celebrat a Barcelona sobre la croada contra els turcs, organitzat per Antoni Saplana, amb la composició intitulada Laors de la creu.

Es mostrà partidari de Carles de Viana en les lluites de la Generalitat contra Joan II el Sense Fe i, a causa de la revolta de la ciutat contra el monarca el 1462, fou enviat com a ambaixador a Joan de Beaumont, lloctinent d’Enric IV de Castella, rei del qual es mostraren partidaris els catalans.

Nomenat aleshores prepòsit de Mallorca (1463), les forces reials de Joan II el detingueren quan ell arribava a les Illes per prendre possessió del nou càrrec, i fou, finalment, condemnat a mort i executat.

La Lletra a l’il·lustre don Carles primogènit d’Aragó (1460) és una mostra de les relacions literàries amb el Príncep de Viana. Les seves darreres obres literàries, escrites a la presó, van vinculades a la seva situació dramàtica. La més remarcable és el Mirall dels divinals assots, escrita en una prosa humanística, proveïda d’una certa ampul·lositat cultista.

Com a poeta, seguí el corrent establert per la poesia catalana del segle XV, amb predomini de les cobles de decasíl·labs. Interessat per la temàtica religiosa, són coneguts els seus poemes Laors de la Verge Maria, Obra devota de Santa Caterina i Invocació a Sant Tomàs d’Aquino, que el converteixen en l’autor més important dins aquest gènere, després de Ramon Llull.

Guanyabens i Giral, Nicolau

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 11 desembre 1826 – Palma de Mallorca, 8 gener 1889)

Compositor i metge. Era pilot de la marina mercant.

Escriví música religiosa, en la qual destaca una Missa, estrenada a Mataró (1852); música per a l’escena, seguint models italians.

La seva òpera Arnaldo d’Erill s’estrenà al Liceu de Barcelona el 1859.

Gasull i Martínez, Lluís

Deixa un comentari

(Barcelona, 1918 – Palma de Mallorca, 1982)

Malacòleg.

Anà a residir a Palma de Mallorca, on ha aplegat la notable biblioteca científica de la Societat d’Història Natural de les Balears, en el butlletí de la qual ha publicat des del 1964 nombrosos estudis de classificació de la fauna malacològica de les Illes Balears, del País Valencià i de l’àrea de Múrcia.

Esplugues, Pere d’

Deixa un comentari

(Vic, Osona, s XV – Palma de Mallorca, 1464)

Donzell. A les corts de 1454-58 es mostrà partidari de solucions favorables a la monarquia.

Tanmateix, el 1461, essent un dels 27 membres del Consell del Principat, secundà l’abat de Poblet Miquel Delgado en les negociacions amb la reina, que acabaren amb la capitulació de Vilafranca del Penedès, i, l’any següent, en la política a seguir davant la revolta remença.

Declarada la guerra contra Joan II, fou encarregat d’aixecar el sometent des de Camprodon i Olot a Besalú, Figueres i Castelló d’Empúries per a fer cara a la invasió francesa, que aconseguí, amb tot, d’arribar a Girona i alliberar la reina de la força.

Nebot, potser, de l’ex-governador de Menorca Pere de Bell-lloc, per tal d’unir Menorca a la causa de la generalitat de Catalunya, capitanejà una galera, sota la direcció de Francesc de Pinós, i aconseguí la presa de Maó, on dugué a terme una sagnant repressió, i de posar setge a Ciutadella, però fou capturat per les forces mallorquines fidels a Joan II el Sense Fe.

Empresonat, amb d’altres, a la ciutat de Mallorca, fou finalment decapitat a la plaça de la Cort.

Dameto i Crespí de Valldaura, Antoni Maria

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 7 agost 1782 – Peralada, Alt Empordà, 7 juny 1825)

Marquès de Bellpuig i, pel seu matrimoni amb Joana de Boixadors i de Cotonet (1801), marquès d’Anglesola, comte de Peralada i de Savallà i vescomte de Rocabertí. Era fill de Francesc Xavier Dameto i Despuig.

Fou gentilhome de cambra de Ferran VII de Borbó. Lluità en la Guerra del Francès i fou ambaixador prop de Lluís XVIII de França (1814). Fou cavaller de l’orde del Toisó d’Or (1817).

Es cognomenà, després de casat, de Rocabertí-Dameto i Crespí de Valldaura.

Fou el pare de Josep Dameto i de Rocabertí  (Palma de Mallorca, 1810 – 1864)  Poeta. Es doctorà a Roma en teologia. Escriví composicions poètiques en italià, castellà i català (un poema sobre les Germanies) i un llibret d’òpera italiana.

Cuerda i Barceló, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 14 juny 1912 – Palma de Mallorca, 7 gener 2003)

Geòleg. Militar de professió, s’ha dedicat vocacionalment a la geologia.

Especialitzat en paleontologia plistocènica de les Balears, fou membre de la Comisión Nacional de Geologia i del Comité Scientifique des Milieux Insulaires, integrat en la comissió internacional per a l’exploració científica de la Mediterrània.

Ha publicat una quarantena d’articles, molts del quals en col·laboració.

Costa i Ferrer, Josep

4 Respostes

(Vila d’Eivissa, Eivissa, 7 juny 1876 – Palma de Mallorca, 9 desembre 1971)

“Picarol”  Dibuixant i caricaturista. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Palma de Mallorca.

Establert a Barcelona a la primeria del segle XX, col·laborà a les revistes satíriques catalanes “Cu-cut!”, “L’Esquella de la Torratxa” i “La Campana de Gràcia”.

Visqué un temps a Chicago, on col·laborà amb el “Chicago Tribune”.

De tornada, s’establí a Palma de Mallorca, on obrí les Galeries Costa, dedicades a la venda d’obres d’art i antiguitats.

Publicà les Guies Costa, que difongueren les possibilitats turístiques de Mallorca (1929).

Corbella i Roig, Joan

Deixa un comentari

(Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà, 1945 – Palma de Mallorca, 3 febrer 2021)

Metge psiquiatre i escriptor.

Des de l’any 1973 compaginà la seva tasca d’assistència amb la divulgació dels temes relacionats amb la seva professió, participant en diferents espais de ràdio i televisió, a més de col·laborar habitualment a “La Vanguardia” i l’“Avui”.

Ha escrit diversos llibres i dirigit obres col·lectives, tant en català com en castellà.

Ha estat guardonat per l’OMS per les seves intervencions a la ràdio i per l’Acadèmia de les Ciències Mèdiques pel programa de TV3 No sé què em passa.

Boada i Vilallonga, Claudi

Deixa un comentari

(Barcelona, 14 juny 1920 – Palma de Mallorca, 22 agost 2006)

Enginyer industrial. Estudià a Barcelona, on es titulà el 1946. Amplià estudis a Itàlia, Alemanya, França, Gran Bretanya i els EUA.

Ha estat president i vice-president de diverses importants empreses i entitats financeres.

Blondel de Drouhot i Dàvalos, Lluís de

4 Respostes

(Hainaut, Holanda, 1728 – Palma de Mallorca, 1797)

Militar. Primer marquès de Blondel de l’Estany. Després de participar en diverses campanyes, el 1763 fou enviat a Barcelona com a inspector de l’exèrcit.

Ascendí a mariscal de camp (1783), el 1786 fou nomenat corregidor de Lleida, on realitzà obres de conducció d’aigües especialment remarcables (1786-94); urbanitzà, amb un criteri modern, les zones que restaven despoblades a conseqüència de l’ensulsiada de 1707 i féu construir un mur de pedra al llarg del marge dret del Segre per tal de contenir les riuades, amb prou espai per a fer-hi una carretera, hostals i el mercat del gra, i que és l’origen de l’actual avinguda de Blondel.

L’any 1794 malalt, es retirà.