(Catalunya, 1352 – Milà ?, Itàlia, 1423)

Vescomte de Cabrera i de Bas i comte de Mòdica.

Després de ser-li retornats els béns confiscats al seu avi, capitanejà l’expedició que retornà al tron de Sicília a Martí I el Jove i, en recompensa, fou nomenat almirall del regne (1392-1400).

Es casà primer amb Timbor de Prades i, vers el 1416, amb Cecília d’Urgell, germana de Jaume II el Dissortat.

Morí, probablement a Milà, quan acompanyava Alfons IV el Magnànim a Sardenya.

Fou el pare de Bernat V de Cabrera, de Sança de Cabrera i de:

Aldonça de Cabrera  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Es casà amb el noble Bernat Gilabert de Cruïlles.

Elionor de Cabrera  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Es casà amb Gilabert de Centelles, baró d’Oliva.

Ponç de Cabrera  (Catalunya, segle XV)  Després que el seu germà Bernat V de Cabrera caigué presoner de les tropes de la Generalitat, durant la guerra contra Joan II, continuà operant a les muntanyes a favor dels joanistes. Probablement morí poc temps després, sense successió.

Timbor de Cabrera  (Catalunya, segle XV)  Es casà, en 1418, amb l’aragonès Joan Ferrandis d’Híxar, descendent directe, per la línia natural, de Jaume I el Conqueridor. Fill seu fou un altre Joan Ferrandis d’Híxar, figura notable de la guerra contra Joan II. Era viva en 1464, quan el seu fill rebé el comtat d’Aliaga per abandonar la guerra. Timbor degué viure de prop aquest conflicte.