Eren fills de Felip de Ferrera i de Llobera.
Joan de Ferrera i de Llobera (Barcelona, segle XV – 1549) Batxiller en lleis. Heretà de la seva mare la senyoria del castell de Vallferosa. Possiblement fou el conseller en cap de Barcelona homònim (1539). Morí sense fills.
Francesc de Ferrera i de Llobera (Barcelona, segle XV – segle XVI) Cavaller de Sant Joan.
Jeroni de Ferrera i de Llobera (Barcelona, segle XV – segle XVI) Cavaller de Sant Joan.
Andreu Ferrer (Palma de Mallorca, 1715 – Itàlia ?. 1801) Religiós jesuïta. Passà a Itàlia l’exili forçat per l’expulsió del seu orde. Escriví en castellà diverses obres piadoses.
Antic Ferrer (Catalunya, segle XV) Cavaller. Prengué les armes contra Joan II el 1462. Fou un dels qui juraren la sobirania del rei de Castella, que aquest no havia d’acceptar. Pel febrer de 1463 fou nomenat membre de la Junta de recuperació de presoners.
Bonifaci Ferrer (Catalunya ?, segle XIV) Jurista. Serví Pere III el Cerimoniós. Realitzà alguns serveis diplomàtics. El 1344-45 fou ambaixador del rei a la cort papal de Roma.
Esteve Ferrer (Catalunya, segle XVI) Eclesiàstic. Publicà una Vida de Santa Eulàlia de Barcelona (1549).
Esteve Ferrer (Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 1664 – Vic ?, Osona, 1744) Eclesiàstic. Escriví un llibre de meditacions. Fou canonge de la seu de Vic, on féu construir la capella dels Dolors.
Francesc de la Concepció Ferrer (Barcelona, 1773 – 1821) Religiós escolapi. Assolí bon prestigi en l’ensenyament de matemàtiques. El seu zel per assistir als malalts de l’epidèmia de febre groga li produí el contagi i la mort.
Gregori Ferrer (València, segle XVI – 1604) Poeta i prevere. Mestre en arts (1578) i catedràtic de filosofia (1588). Ingressà (1592) a l’Acadèmia dels Nocturns amb el nom d’Industria, on llegí diverses composicions poètiques, en general de tema religiós, i discursos. Gaspar Guerau de Montmajor el descriví en la seva Breu descripció dels mestres universitaris (1586).
Guerau Ferrer (Catalunya, segle XVI) Argenter. Féu el seu joiell de passantia el 1508. El 1513 acabà una custòdia per a la seu de Lleida. És autor de la creu dita de Torroella (1515), de la seu de Barcelona.
Guillem Ferrer (Palma de Mallorca, segle XVII – segle XVIII) Escultor. Demostrà especial encert en les imatges religioses.
Guillem Ferrer (Palma de Mallorca, 1759 – 1833) Polígraf. Estudià a Montpeller. Conreà la literatura, la música i la pintura. Excel·lí especialment en aquest darrer art, conreant sobretot els temes religiosos i més encara, el retrat. Entre els seus deixebles hi hagué el notable pintor Agustí Buades.
Joan Bartomeu Ferrer (Catalunya, segle XIV – segle XV) Patró de galera. Com a tal participà en l’expedició de Pere de Torrelles a Sardenya (1409). El 1412 defensà heroicament la vila de l’Alguer, amb els seus habitants i els ballesters de la seva galera, d’un important atac dut a terme pel vescomte de Narbona.
Joan Francesc Ferrer (Barcelona, segle XVII) Mercader. És autor d’un Catàleg dels Consellers de Barcelona, des de 1249 a 1668.
Josep Ferrer (València, segle XVII – 1682) Franciscà. És autor d’obres filosòfiques en llatí.
Josep Ferrer (Palma de Mallorca, 1715 – segle XVIII) Pintor. És autor d’obres de caràcter religiós.
Lleonard Ferrer (València, vers 1623 – 1695) Matemàtic i astrònom. Professà a l’orde augustinià (1641). Catedràtic de matemàtiques a la universitat de València. Publicà diverses obres astrològiques vinculades amb esdeveniments polítics de l’època i de la monarquia entre el 1677 i el 1690.
Lluís Ferrer (Catalunya, segle XIX) Escriptor. Fou redactor del diari “El Constitucional”. Escriví diversos llibres sobre fets d’actualitat.
Miquela Ferrer (País Valencià, segle XVIII – 1804) Artista. Fou nomenada acadèmica de mèrit de l’Acadèmia de Sant Carles (1777).
Pere Ferrer (Illes Balears, segle XVII – segle XVIII) Pintor. Conreà la pintura de caràcter religiós.
Pere Joan Ferrer (Illes Balears, segle XVIII – 1747) Pintor. Deixeble de Guillem Mesquida. Conreà els temes religiosos. Donat a l’alcoholisme, la seva carrera es veié en gran part frustrada.
Plàcid Ferrer (Barcelona, segle XVII – Montserrat, Bages, 1645) Músic. El 1642 prengué l’hàbit al monestir de Montserrat, on hi morí.
Simó Ferrer (Barcelona, 1751 – segle XVIII) Enginyer naval. Dirigí les obres del port de Barcelona. Fou un dels més competents de l’època en la seva especialitat.
Vicenç Ferrer (Barcelona, segle XVI – 1632) Monjo benedictí. Ingressà al monestir de Montserrat el 1589. Fou abat de Sant Pere de Galligants i de Sant Miquel de Cuixà.
(Catalunya Nord, segle XIV – València, 1356)
Prelat i jurista. Fill de Pere de Fenollet i d’Urtx, i germà de Pere. Estudià lleis a Lleida i després en fou professor a la mateixa ciutat.
Essent canonge d’Elna figurà entre els partidaris de Pere III el Cerimoniós, del qual aviat fou conseller (1344-54), contra Jaume III de Mallorca. Reconegué, a instàncies del rei, la primogenitura de la infanta Constança (1347).
Fou nomenat bisbe de Vic (1346-48) i de València (1348-56), on combaté les doctrines dels beguins. Reuní un sínode (1350) i presidí un consell reial (1354-55), quan Pere III era a la campanya de Sardenya.
Fou senyor de Puçol. Llegà notables obres d’orfebreria a la catedral de Vic.
Un altre germà seu fou Ponç de Fenollet i de Canet (Catalunya Nord, segle XIV) Canonge de Vic.
Bonaventura Feliu (Catalunya, segle XVIII) Compositor. Fou mestre de capella a l’església de Tàrrega.
Francesc Feliu (Camprodon, Ripollès, segle XIV – Cervera, Segarra, segle XV) Pintor i escultor. Realitzà un gran nombre d’obres, especialment pictòriques de caràcter religiós, sobretot per a temples de Cervera i de Manresa.
Gaspar Feliu (Illes Balears, segle XVIII) Jurista. És autor de notables al·legacions i d’un Tractatus varii juridici.
Josep Feliu (Catalunya, segle XVII – Nàpols ?, Itàlia, segle XVII) Jurista. Era oïdor del consell de Salern. Més tard fou jutge del civil a Nàpols. Gaudí de gran prestigi.
Nadal Feliu (Alcúdia, Mallorca, 1623 – Palma de Mallorca, 1681) Franciscà. És autor d’escrits religiosos en castellà i en llatí. El titulat Examen calificatorum fou condemnat per la Inquisició. Excel·lí com a orador i dialèctic.
Ramon Feliu (Catalunya ?, segle XVIII – Madrid ?, segle XIX) Polític. Fou diputat suplent pel Perú a les corts de Cadis (1810-13). El 1821 fou ministre d’ultramar, del govern constitucional de Ferran VII de Borbó; aviat, però, passà al de governació. Intentà, sense èxit, de consolidar el govern liberal moderat davant els exaltats.
Bartomeu de Falcs (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Lluità a la guerra contra Castella. En 1363 formava part dels reforços catalans que passaren a Aragó quan caigué Carinyena.
Pere Falcs (Catalunya, segle XIV – segle XV) Jurista. Actuà també com a diplomàtic. El 1414 fou ambaixador del rei Ferran I d’Antequera prop de l’emperador d’Alemanya, per tal de proposar-li una entrevista a Perpinyà, convenient per a la resolució del cisma existent.
(Figueres, Alt Empordà, 24 gener 1843 – 25 abril 1932)
Jurista i banquer. Fill de Narcís Fages i de Romà. Fundà i dirigí la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de l’Empordà i la revista “El Ampurdán” (1849-85).
Fou el pare de:
Xavier Fages i de Climent (Figueres, Alt Empordà, 1871 – 23 maig 1946) Advocat i escriptor. És autor de nombrosos escrits a la premsa catòlica i d’alguns llibres com Propaganda católica (1908) i Política de Balmes (1912).
Ignasi Fages i de Climent (Figueres, Alt Empordà, 1874 – 1930) Advocat. Dedicat als estudis agraris, ha publicat llibres com Las colonias agrícolas (1916). Fou el pare de l’escriptor Carles Fages i de Climent.
(Ripoll, Ripollès, segle XVIII)
Jurista. Gaudí al seu temps d’un prestigi considerable.
(Barcelona, segle XIII)
Jutge. Fou assessor jurídic de Pere II el Gran.
Amb aquest caràcter l’acompanyà, el 1282, a l’expedició a Barbaria i a Sicília, on prestà al rei diversos serveis, el més important dels quals fou el d’acompanyar a Pere de Queralt i a Roís Eiximèn de Luna fins al campament de Carles d’Anjou, per trametre-li la invitació de Pere el Gran a abandonar Sicília.
(Barcelona, 24 gener 1858 – 8 març 1933)
Advocat i jurista. Fill de Manuel Duran i Bas, i germà de Manuel, Claudi i Lluís. Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya.
Col·laborà en la redacció de la Memoria acerca de las instituciones del derecho civil de Cataluña (1883) i publicà La hipoteca marítima (1888), L’ivresse devent le droit pénal (1890) i La família catalana (1895).
(Barcelona, 1730 – 1802)
Jurista i advocat. Germà de Ramon Llàtzer. Estudià a la Universitat de Cervera i hi exercí una càtedra.
Fou assessor del rei, de la intendència general i de la Reial Junta de Comerç. Publicà alguns tractats jurídics en llatí.
Dades dels Països Catalans 