(Barcelona, segle XIII)
Jutge. Fou assessor jurídic de Pere II el Gran.
Amb aquest caràcter l’acompanyà, el 1282, a l’expedició a Barbaria i a Sicília, on prestà al rei diversos serveis, el més important dels quals fou el d’acompanyar a Pere de Queralt i a Roís Eiximèn de Luna fins al campament de Carles d’Anjou, per trametre-li la invitació de Pere el Gran a abandonar Sicília.
(Barcelona, 24 gener 1858 – 8 març 1933)
Advocat i jurista. Fill de Manuel Duran i Bas, i germà de Manuel, Claudi i Lluís. Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya.
Col·laborà en la redacció de la Memoria acerca de las instituciones del derecho civil de Cataluña (1883) i publicà La hipoteca marítima (1888), L’ivresse devent le droit pénal (1890) i La família catalana (1895).
(Barcelona, 1730 – 1802)
Jurista i advocat. Germà de Ramon Llàtzer. Estudià a la Universitat de Cervera i hi exercí una càtedra.
Fou assessor del rei, de la intendència general i de la Reial Junta de Comerç. Publicà alguns tractats jurídics en llatí.
(Girona ?, segle XIV – segle XV)
Jurista. Doctor en dret, fou nomenat jutge de la batllia i de la vegueria de Girona (1386) per l’infant Joan.
Va escriure uns comentaris sobre les Constitucions de Catalunya i els Usatges de Barcelona.
(les Masies de Voltregà, Osona, segle XVI – Barcelona, 1614)
Jurista. Doctor en dret civil i dret canònic, exercí l’advocacia a Barcelona.
Il·lustrà amb notes l’obra Observationes sacri regii senatus Cathaloniae (1608) de Miquel Ferrer i publicà Index singularium materiarum doctorum practicorum Cathaloniae (1610).
Arnau Despuig (Grècia, segle XIV) Cavaller del ducat d’Atenes. Era senyor de la torre i del casal de Lespilea (Spilia), prop de la Livàdia. Aquesta possessió li fou arrabassada per un altre cavaller distingit, Bernat Savall. Frederic III de Sicília s’interessà perquè li fos restituïda (1366).
Bartomeu Despuig (Catalunya, segle XIV – Barcelona ?, segle XIV) Escultor. Del 1382 al 1389 treballà a la seu barcelonina. Un personatge del mateix nom era escrivà del rei Pere III el Cerimoniós el 1344.
Berenguer Despuig (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Prengué part a la conquesta de Mallorca (1229). Als repartiments de l’illa, després de la victòria, li correspongué un molí prop de la capital.
Berenguer Despuig (Illes Balears, segle XIV) Procurador de l’infant Ferran (1351) i encarregat de l’educació del futur Jaume III de Mallorca. Fou nebot de Galceran.
Bernat Despuig (Tortosa, Baix Ebre, segle XII – Illes Balears, segle XIII) Possible germà de Guillem. Anà en l’expedició de Jaume I per conquerir Mallorca (1229). En el Repartiment li tocà el rafal de Flacanitx (després dit de Fenolleta) a Pollença.
Bernat Despuig (Catalunya, segle XIV – Barcelona, 1451) Pintor. Apareix documentat a Barcelona des del 1396. Treballà sovint amb Jaume Cirera. És autor de diversos retaules, com els de Cornet i de Santa Anna, de la col·lecció Muntadas.
Francesc Despuig (Barcelona, s XIV) Jurista. Fou assessor jurídic del rei Pere III el Cerimoniós. El 1343, a l’expedició del rei per incorporar Mallorca, Despuig tenia la representació dels prohoms de Barcelona.
Galceran Despuig (Tortosa, Baix Ebre, segle XIII – Menorca, 1287) Fill de Guillem. Morí en la conquesta de l’illa de Menorca. El seu nebot fou Berenguer.
Guillem Despuig (Tortosa, Baix Ebre, segle XII – Illes Balears, segle XIII) Fundador de la línia de Mallorca. Passà a l’illa amb Jaume I (1229). En el Repartiment li tocà l’alqueria de Ben Aiet, a Artà. Possiblement germà seu fou Bernat. Fou el pare de Galceran.
Guillem Despuig (País Valencià, segle XV) Teòric musical. Conegut amb el nom de De Podio. Publicà el tractat Ars musicorum a València el 1495, amb text i pauta musical impresos i amb les notes escrites a mà.
Joan Despuig (Palma de Mallorca, segle XVIII – 1780) Erudit. Entre els seus escrits destaca la memòria relativa a la làpida romana descoberta a Pollença l’any 1765.
Pere Despuig (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Serví Jaume I a les campanyes valencianes. Rebé donacions reials a Cullera, en recompensa del seu esforç.
Pere Despuig (Catalunya, segle XV) Cavaller i escriptor. És autor d’un sirventès on manifesta el seu menyspreu per la vida cortesana.
Roger Despuig (Catalunya, segle XII) Cavaller. Es distingí molt a la presa de Tortosa (1148), en temps de Ramon Berenguer IV de Barcelona. Com a record de la seva actuació, les seves armes foren esculpides a la muralla de la ciutat.
Bernat Despont (Barcelona ?, abans 1350 – abans 1428) Doctor en lleis, diplomàtic i polític. Des del 1376 exercí diverses funcions diplomàtiques, i intervingué en el compromís matrimonial entre Violant de Bar i l’infant Joan (1379). Posteriorment fou conseller dels reis Joan I el Caçador, Martí I l’Humà i Ferran I d’Antequera.
Joan Despont (Catalunya, segle XIV) Cortesà. Germà de Bernat. Com ell, fou home de confiança del príncep Joan, duc de Girona i, com ell també, fou destituït de la cort ducal per ordre de Pere III el Cerimoniós.
(Barcelona ?, abans 1371 – després 1414)
Doctor en lleis, tresorer i conseller del rei Martí I l’Humà i conseller en cap de Barcelona (1410). Representà el Parlament català (1412) en la junta que decidí la forma d’elegir un nou rei a la mort de Martí I. Posteriorment fou tresorer de Ferran I d’Antequera.
Fou el pare de Joan Desplà (Barcelona, segle XV – abans 1441) Fou tresorer del rei Ferran I de Catalunya. No tingué successió de la seva muller, Elionor de Sacirera (morta el 1441).
(Girona, segle XIV)
Jurista. Fou vice-canceller de Pere III de Catalunya i del príncep Joan, duc de Girona, des d’aquest darrer càrrec intervingué en el procès contra Bernat II de Cabrera i contribuí a la seva sentència de mort.
(Catalunya, segle XIII)
Jurista. Estigué al servei d’Alfons II el Franc.
El 1290 el monarca el designà marmessor dels béns de Bernat Escrivà, personatge que cal identificar, probablement, amb el gran cronista Bernat Desclot.
