(Poblet, Conca de Barberà, 1340 – Catània, Itàlia, 18 juliol 1363)

Reina de Sicília. Filla primogènita de Pere III de Catalunya-Aragó i de la seva primera muller Maria de Navarra, fou proclamada hereva de la corona catalano-aragonesa (1347), fet insòlit que donà lloc a la protesta del germà del rei, Jaume I d’Urgell, amb el suport de les unions de nobles valencians i aragonesos, i que fou resolt amb el naixement de Joan (1350), futur Joan I el Caçador.

Promesa amb el rei Lluís I de Sicília, en morir aquest (1355) en fou gestionat l’enllaç amb el germà d’aquest i successor Frederic II.

Les preocupacions de la guerra contra Castella no permeteren el seu pas a Sicília fins al novembre de 1360. Hi anà custodiada per vuit galeres que manava Olfó de Pròixita. De moment anà a Sardenya.

Passà encara gran part de l’hivern a Càller, abans d’arribar a Sicília definitivament i casar-se finalment el 11 d’abril de 1361 a Catània.

El 1362 havia infantat una filla, Maria, que seria l’única hereva de la corona siciliana.