(Palma de Mallorca, 27 setembre 1899 – Bunyola, Mallorca, 7 juny 1946)
Escriptor i militar. Germà de Llorenç.
A la seva mort prematura havia publicat ja una novel·la notable, escrita en castellà, titulada Miss Giacomini (1941), també escriví El tonto discreto (1944) i una Autobiografía (1947).
(Ciutadella, Menorca, 2 juny 1946 – )
Pintor. Es formà a l’Escola de Belles Arts de Madrid. La seva obra, acuradament realitzada, és realista en les formes i mostra un clar predomini del dibuix.
Ha tractat la natura morta i, sobretot, temes passionals, sovint incloent-hi referències a ell mateix. També ha realitzat escultures.
(Elx, Baix Vinalopó, 18 octubre 1946 – )
Escriptor en castellà. Ha destacat principalment com a narrador: Museo provincial de los horrores (1970), La comunión de los atletas (1979), Los padres viudos (1984), La misa de Baroja (1994) i La mujer sin cabeza (1997).
També ha conreat la poesia -era un dels novísimos de l’antologia de Josep Maria Castellet (1970)-, el teatre –Los abrazos del pulpo (1985), Juan Último (1192)-, el llibret d’òpera –El viajero indiscreto (1990) i La madre os invita a comer (1994)- i l’assaig cinematogràfic: El cine estilográfico (1993).
(València, 31 gener 1946 – )
Escriptor. Des de la seva primera novel·la Cerbero son las sombras (1975), mostrà un gran interès per revelar l’imprevisible dins la vida quotidiana i, alhora, la dimensió familiar de l’insòlit.
Les seves obres principals són El desorden de tu nombre (1988), La soledad era esto (1989, premi Nadal), Volver a casa (1990), Primavera de luto y otros cuentos (1992), Tonto, muerto, bastardo e invisible (1995) i El orden alfabético (1998).
(Xest, Foia de Bunyol, 5 maig 1896 – València, 27 agost 1946)
Escriptor i polític. Fou membre de la Joventut Valencianista i de la Unió Valencianista. Durant la dictadura de Primo de Rivera fou diputat provincial i director del manicomi provincial de València.
En advenir la República, adquirí el diari “La Voz Valenciana”, que ell mateix dirigí i utilitzà contra el nou règim. Fou elegit vocal del Tribunal de Garanties Constitucionals i, després de la guerra civil, procurador en corts i degà del Col·legi d’Advocats de València.
En la seva joventut es dedicà a la pintura, i destacà com a retratista i caricaturista amb el pseudònim de Dito.
Autor de novel·les en castellà i de les narracions curtes en català The five o’clock tea i Primer amor (1914). El seu volum Claridad (1922) està constituït per un aplec d’articles apareguts a “La Correspondencia de Valencia”.
(Altea, Marina Baixa, 13 juliol 1866 – 5 octubre 1946)
Erudit i folklorista. Fou molt pròdig com a autor, tant en castellà com en català.
D’una trentena d’obres, cal esmentar Coses de la meva terra (1912 i 1920), La llengua valenciana (1914), San Francisco, Cervantes y Valencia (1916), Los riegos de la villa de Altea y su derecho consuetudinario (1922), El folklore valenciano en el Quijote (1922) i Folklore valencià (1928).
(Oriola, Baix Segura, 30 octubre 1915 – 20 juny 1946)
“Gabriel Sijé“ Escriptor. Germà de Josep. Col·laborà a la premsa d’Oriola i d’Alacant.
És autor del recull Del sencillo amor (Madrid, 1944). També escriví per al teatre.
(Castelló de la Plana, 20 març 1880 – València, 23 desembre 1946)
Polític. Regidor per València i diputat provincial de nomenament governatiu (abril 1931).
Fou diputat a corts els anys 1931 i 1933, i també el 1936 com a membre i fundador de l’Esquerra Valencianista.
(sa Pobla, Mallorca, 30 desembre 1946 – )
Escriptor. Resident durant molts anys a Palma de Mallorca, ha col·laborat en les pàgines literàries de “Diario de Mallorca” i “La Última Hora”.
Ha conreat el teatre i, més assíduament la narrativa. Dins aquest gènere el preocupa la descripció de l’illa sotmesa al colonialisme turístic. L’interès pels recursos formals també és ben constant.
Darrerament també ha escrit novel·la i poesia. Les seves obres han guanyat diversos premis.
(Campos, Mallorca, 10 juny 1946 – 19 juliol 1996)
Poeta. Deixeble del poeta Blai Bonet. Dedicat a l’ofici de la construcció, crític de cinema i animador de diverses publicacions poètiques, els seus primers llibres l’acosten al realisme líric amb influències cinematogràfiques importants.
A partir del 1976 inicia una poesia molt més lliure, deseixida i agressiva, de veritable catarsi personal i col·lectiva. Després del 1979 obrí una etapa eròtica i formalment epigramàtica, que donà pas a provatures visuals.
També creà la col·lecció “Quaderns Campaners”, on acollí els texts d’avantguarda.
Dades dels Països Catalans 