(Ripoll, Ripollès, segle XVI)
Escultor. És autor de la imatge de Sant Pere per a l’església de Mogrony (1583).
(Ripoll, Ripollès, segle XVI)
Escultor. És autor de la imatge de Sant Pere per a l’església de Mogrony (1583).
(Ripoll, Ripollès, segle XIX)
Escriptor i pintor. És autor d’algunes obres de teatre, com el drama religiós Sant Eudald.
La seva producció pictòrica fou escassa.
(Ripoll, Ripollès, 1836 – 1888)
Arqueòleg. Col·laborà a la restauració del magnífic monestir ripollès de Santa Maria.
(Ripoll, Ripollès, segle XVIII)
Jurista. Gaudí al seu temps d’un prestigi considerable.
(Gréixer ?, Berguedà, segle IX – Ripoll ?, Ripollès, vers 902)
Primer abat del monestir de Ripoll (879-902). Essent prevere de Gréixer, el 871 edificà i féu consagrar l’església de Sant Andreu, que dotà amb béns propis i de la qual esdevingué rector.
Vers el 879 el comte Guifré I el Pelós li encomanà la direcció i la regència del nou monestir de Ripoll.
(Catalunya, segle XII – Ripoll, Ripollès, 1171)
Bisbe d’Elna (1148-71). Col·laborador del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, consagrà Gaufred primer bisbe de Tortosa (1151).
Concedí als ciutadans d’Elna de poder fortificar la ciutat (1155), i assistí a les corts d’Osca convocades el 1162 per Peronella d’Aragó. Consagrà nombroses esglésies.
(Ripoll, Ripollès, 1791 – 1858)
Escriptor. Era notari de la seva vila natal.
Fou un dels qui tractaren de preservar de destruccions el monestir ripollès.
Deixà manuscrita una Crònica de la villa y monasterio de Ripoll, on ressenyava fets esdevinguts entre els anys 1808 i 1840.
(Balsareny, Bages, vers 1010 – Ripoll, Ripollès, 11 agost 1076)
Bisbe de Vic (1046-74). Fill de Guifre de Balsareny i d’Emma Ingilberga de Besora.
Fou canonge de Vic des del 1031, i ardiaca. Quan morí el bisbe Oliba (1046), el succeí en el bisbat.
A més de les seves funcions religioses, tingué una certa importància en qüestions polítiques: heretà del seu germà Bernat el castell de Balsareny, fou un gran amic de la casa comtal i conseller i almoiner d’Ermesenda de Balsareny i formà part del tribunal que va jutjar Mir Geribert el 1052.
Anà a Roma, proclamà una pau i treva i va consagrar el monestir de Sant Pere de Casserres i altres esglésies del seu bisbat.
Per pressions de consciència, l’any 1074 féu testament i renuncià al bisbat i es retirà al monestir de Ripoll.
(Barcelona, segle XVI – Ripoll, Ripollès, 1616)
Nobiliarista i eclesiàstic. Fou governador eclesiàstic del monestir de Sant Esteve de Banyoles (1584-95) i, posteriorment, abat dels monestirs de Sant Salvador de Breda i de Santa Maria de Ripoll (1615-16), on fundà una infermeria.
Amic del cronista Jeroni Pujades, va escriure Tratado de nobleza y de los títulos y dictados que hoy tienen los varones claros y grandes de España (1591) i Historia del monasterio de San Benito de Sahagún.
(Ripoll, Ripollès, 1 setembre 1901 – 10 maig 1992)
Investigador i erudit. Director de l’Arxiu Museu Folklòric de Sant Pere de Ripoll.
Dedicat a l’estudi de la farga catalana i de la manufactura d’armes i de claus.
Publicà els estudis La manufactura de claus a Ripoll. Contribució a la farga catalana (1972) i Les armes de foc a Ripoll (1974).