(Ripoll, Ripollès, segle XVI)
Escultor. És autor de la imatge de Sant Pere per a l’església de Mogrony (1583).
(Ripoll, Ripollès, segle XVI)
Escultor. És autor de la imatge de Sant Pere per a l’església de Mogrony (1583).
(Ripoll, Ripollès, segle XIX)
Escriptor i pintor. És autor d’algunes obres de teatre, com el drama religiós Sant Eudald.
La seva producció pictòrica fou escassa.
(Ripoll, Ripollès, 1836 – 1888)
Arqueòleg. Col·laborà a la restauració del magnífic monestir ripollès de Santa Maria.
(Ripoll, Ripollès, segle XVIII)
Jurista. Gaudí al seu temps d’un prestigi considerable.
(Gréixer ?, Berguedà, segle IX – Ripoll ?, Ripollès, vers 902)
Primer abat del monestir de Ripoll (879-902). Essent prevere de Gréixer, el 871 edificà i féu consagrar l’església de Sant Andreu, que dotà amb béns propis i de la qual esdevingué rector.
Vers el 879 el comte Guifré I el Pelós li encomanà la direcció i la regència del nou monestir de Ripoll.
(Catalunya, segle XII – Ripoll, Ripollès, 1171)
Bisbe d’Elna (1148-71). Col·laborador del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, consagrà Gaufred primer bisbe de Tortosa (1151).
Concedí als ciutadans d’Elna de poder fortificar la ciutat (1155), i assistí a les corts d’Osca convocades el 1162 per Peronella d’Aragó. Consagrà nombroses esglésies.
(Balsareny, Bages, vers 1010 – Ripoll, Ripollès, 11 agost 1076)
Bisbe de Vic (1046-74). Fill de Guifre de Balsareny i d’Emma Ingilberga de Besora.
Fou canonge de Vic des del 1031, i ardiaca. Quan morí el bisbe Oliba (1046), el succeí en el bisbat.
A més de les seves funcions religioses, tingué una certa importància en qüestions polítiques: heretà del seu germà Bernat el castell de Balsareny, fou un gran amic de la casa comtal i conseller i almoiner d’Ermesenda de Balsareny i formà part del tribunal que va jutjar Mir Geribert el 1052.
Anà a Roma, proclamà una pau i treva i va consagrar el monestir de Sant Pere de Casserres i altres esglésies del seu bisbat.
Per pressions de consciència, l’any 1074 féu testament i renuncià al bisbat i es retirà al monestir de Ripoll.
(Barcelona, segle XVI – Ripoll, Ripollès, 1616)
Nobiliarista i eclesiàstic. Fou governador eclesiàstic del monestir de Sant Esteve de Banyoles (1584-95) i, posteriorment, abat dels monestirs de Sant Salvador de Breda i de Santa Maria de Ripoll (1615-16), on fundà una infermeria.
Amic del cronista Jeroni Pujades, va escriure Tratado de nobleza y de los títulos y dictados que hoy tienen los varones claros y grandes de España (1591) i Historia del monasterio de San Benito de Sahagún.
(Ripoll, Ripollès, 1 setembre 1901 – 10 maig 1992)
Investigador i erudit. Director de l’Arxiu Museu Folklòric de Sant Pere de Ripoll.
Dedicat a l’estudi de la farga catalana i de la manufactura d’armes i de claus.
Publicà els estudis La manufactura de claus a Ripoll. Contribució a la farga catalana (1972) i Les armes de foc a Ripoll (1974).
(Catalunya, segle XV – Ripoll, Ripollès, novembre 1464)
Prior de Casserres. El 1464, durant la guerra contra Joan II, era oïdor de compres de la generalitat de Catalunya i capità de Ripoll i de Sant Joan.
Acusat injustament de traïció a la causa del Consell del Principat, fou empresonat per Joan de Deça, cosí del rei Pere IV el Conestable de Portugal, el qual, però, n’ordenà l’alliberament.
Fou assassinat pels seguidors d’Arnau Guillem de Campllong, veguer de Ripoll, quan aquest es passà al bàndol de Joan II el Sense Fe.