(Sicília, Itàlia, 1282 – 1285)

Gran expedició empresa per Pere II de Catalunya-Aragó. L’esclat de la revolta siciliana contra el domini angeví, coneguda per les Vespres Sicilianes, el 30 de març de 1282, donà ocasió d’intervenir a Pere II.

Cridat pels sicilians, que li oferiren la corona, Pere el Gran passà a Sicília a la darreria d’agost i obligà Carles I a evacuar l’illa. Roger de Lloria aconseguí després sobre els estols angevins algunes victòries navals, en una de les quals caigué presoner l’hereu de Carles I, Carles, príncep de Salern (1284).

Però la partida del rei Pere per acudir al desafiament de Bordeus, que havia concertat amb el seu rival Carles I (1283), interrompé la conquesta del territori peninsular del regne, que, amb Nàpols per capital, restà des de llavors separat de l’illa durant alguns segles.

Al Principat el rei Pere hagué de fer cara a la Croada contra Catalunya, que el papa, després d’excomunicar-lo per la seva intervenció a Sicília, llançà contra els seus regnes, dels quals l’havia desposseït; no pogué, doncs, tornar a l’illa, i poc després morí (1285).