Arxiu d'etiquetes: 1858

Tresserre, Francesc

Deixa un comentari

(Agde, Llenguadoc, 6 abril 1858 – Perpinyà, gener 1942)

Escriptor. Fill de pares catalans, estudià a Perpinyà i es llicencià en dret el 1833. Encara que escriví en francès, es relacionà amb els escriptors catalans de la seva època.

El 1908 assistí als jocs florals de Barcelona com a delegat de l’Acadèmia de Tolosa, fou corresponsal de “La Veu de Catalunya” i de “La Ilustració Catalana” i presidí la Unió Catalana del Rosselló.

Publicà, entre altres obres, A Ninon (1894), Les poèmes de Chevrefeuille (1901) i L’àme catalane (1910).

Trènor i Keating, Tomàs

4 Respostes

(Dublín, Irlanda, 1798 – Panticosa, Osca, 6 setembre 1858)

Comerciant. Juntament amb els seus fills Enric i Frederic Trènor i Buccelli, fundà a València una important societat comercial, especialment dedicada a la importació d’adobs (guano).

També fou el pare de Tomàs Trènor i Buccelli.

Settier i Aguilar, Alexandre

Deixa un comentari

(València, 1858 – Almàssera, Horta, 1915)

Metge i escriptor. Llicenciat (1880) i doctor (1881) en medicina, s’especialitzà, a París, en malalties gènito-urinàries. A Buenos Aires fundà la revista “Progreso Médico-Farmacéutico” (1890), que després continuà a Madrid, on residí gairebé sempre.

Publica nombrosos estudis sobre la seva especialitat, la qual abandonà per dedicar-se a la investigació de temes financers i administratius. A “El Mercantil Valenciano” i “Las Provincias” sostingué campanyes anticentralistes, d’un regionalisme possibilista i tímid. Fou secretari general de propaganda de l’Exposició Regional Valenciana (1909).

Publicà La descentralización administrativa y los conciertos económicos con el estado, La instrucción pública en España: una vergüenza nacional i altres opuscles, així com una guia de València.

Ribera i Tarragó, Julià

Deixa un comentari

(Carcaixent, Ribera Alta, 19 febrer 1858 – la Pobla Llarga, Ribera Alta, 2 maig 1934)

Historiador, arabista i musicòleg. Catedràtic a les universitats de Saragossa (1887) i Madrid (1905) i director, amb Francisco Codera, de la Biblioteca Arábigo-Hispana (11 volums, 1882-95).

Inicià els estudis històrics sobre cultura hispano-musulmana (La enseñanza entre los musulmanes españoles, 1893; Bibliófilos y bibliotecas de la España musulmana, 1896), treballà per demostrar l’existència del dialecte mossàrab (Cancionero de Abencuzmán, 1912) i realitzà les primeres investigacions sobre la lírica aràbigo-andalusa.

Entre els seus estudis de musicologia sobresurt Música de las Cantigas (1922).

Llàcer i Alegre, Vicent

Deixa un comentari

(València, 1774 – segle XIX)

Escultor. Fou membre i tinent director de l’Acadèmia de Sant Carles. És autor d’obres notables de tema religiós.

Fills seus foren:

  • Bernat Llàcer i Viana  (València, s XIX)  Escultor. Autor del relleu Legionaris romans monstrant el cap de Pompeu a Juli Cèsar (1831; Museu de València).
  • Joan Llàcer i Viana  (València, segle XIX – Dénia, Marina Alta, 1855)  Pintor.
  • Tomàs Llàcer i Viana  (València, segle XIX)  Escultor. Fou deixeble del seu pare. Pertanyia a l’Acadèmia de Sant Carles. El seu temari més abundant és d’inspiració religiosa.
  • Vicent Llàcer i Viana  (València, segle XIX – 1858)  Pintor.

Llabrés i Quintana, Gabriel

2 Respostes

(Binissalem, Mallorca, 25 març 1858 – Palma de Mallorca, 15 març 1928)

Historiador. Va ésser catedràtic a Santander i a Palma de Mallorca, i pertanyia a les acadèmies de San Fernando i de la Historia de Madrid.

Membre de la Societat Arqueològica Lul·liana, fundà el Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana i el 1917 en fou elegit president; dirigí les excavacions de Pollentia. Col·laborà a la “Revista de Archivos y Bibliotecas”.

És autor d’articles sobre història i literatura balears i d’estudis i edicions crítiques de textos catalans medievals, com Llibre de savis i filòsofs de Jafudà Bonsenyor (1889), Bernardo Descoll es el autor de la Crónica de Pedro IV (1903), Estudis sobre el cançoner dels comtes d’Urgell (1907) i Llibre de Saviesa de Jaume I (1907).

Fou el pare de Joan Llabrés i Bernal.

Jaume i Sanxo, Jaume

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1795 – Santa Maria del Camí, Mallorca, 1858)

Metge. Es doctorà en medicina en 1816. Es llicencià en cirurgia en 1832.

És autor de cinc llibres mèdics.

Ibarra i Ruiz, Pere

Deixa un comentari

(Elx, Baix Vinalopó, 10 abril 1858 – 8 gener 1934)

Arqueòleg i publicista. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i cursà estudis d’arxiver bibliotecari i d’antiquari.

Cronista d’Elx, fou membre de l’Acadèmia i de l’Institut Arqueològic de Berlín. El 1890 fou nomenat president de l’Arqueològica Il·licitana. Col·laborà a “Las Provincias” de València i a la “Revista de Arquitectura” de Barcelona.

Publicà, entre altres obres, la Historia de Elche (1895) i l’Estudio acerca de la Institución del Riego de Elche y origen de sus aguas (1914).

Garcia i Mas, Marià

Deixa un comentari

(València, 1858 – 1912)

Pintor i escultor. El 1880 fou pensionat a Roma, de part de la diputació per un retrat escultòric d’Ignasi Vergara (Museu de Belles Arts de València), hi féu, entre altres feines, l’estàtua de Joan de Joanes (al mateix museu).

Com a pintor cal esmentar-ne L’enterrament de Crist, que presentà a Madrid. També és autor d’aiguaforts remarcables (Capellà de missa i olla).

Conreà, també, la ceràmica i el col·leccionisme de taulellets antics.

Garcia i Martínez, Elias

Deixa un comentari

(Requena, Plana d’Utiel, 20 juliol 1858 – Utiel, Plana d’Utiel, 1 agost 1934)

Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles.

Fou bon pintor de retrats i de temes florals.