(Catalunya, agost 1936 – 1939)
Organisme jurídic creat per la Generalitat. Integrat dins les audiències provincials, al qual incumbien els delictes considerats de jurisdicció militar.
Jurat Popular
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: juristes
Jonqueres, Tomàs de
(Catalunya, segle XIII)
Frare i jurisconsult. El 1273 representà l’infant Pere, futur Pere II el Gran, en les al·legacions que aquest traslladà al rei Jaume I el Conqueridor contra el bastard Ferran Sanxis de Castre.
Jofre -varis bio-
Jofre (Provença ?, França, segle XII – Tortosa, Baix Ebre, 1165) Eclesiàstic. Abat de Sant Ruf d’Avinyó. Prengué part en el reconquesta de Tortosa i en fou el primer bisbe (1148). Redactà les constitucions per al govern de la diòcesi.
Arnau Jofre (Perpinyà, segle XIV) Ciutadà. El 1344 fou un dels representants de la seva ciutat a l’assemblea parlamentària de Barcelona, que Pere III el Cerimoniós convocà per tal de decidir-hi la sort del desposseït Jaume III de Mallorca.
Gaspar Jofre (Catalunya, segle XVI) Prelat. Fou bisbe de Sogorb. El 1552 assistí a la represa del concili de Trento.
Gaspar Jofre (Igualada, Anoia, segle XVI – segle XVII) Jurista. Fou poeta en català. Li ha estat atribuïda una poesia amorosa remarcable per a l’època.
Josep de Maria Santíssima Jofre (Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, 1812 – Cuba ?, 1890) Religiós escolapi. Residí a Roma i a Cuba. Ocupà alts càrrecs dins el seu orde. És autor de diversos escrits.
Nicolau Jofre (País Valencià, segle XV) Cavaller. Acompanyà Alfons IV el Magnànim a la seva expedició del 1420 cap a Còrsega i Nàpols.
Harap
(Girona, segle XIII)
Jurista hebreu. El seu nom veritable era Rubén ben Isaac.
També fou metge i es distingí com a escriptor religiós.
Gomar i de Navès, Josep Antoni de
(Bellpuig, Urgell, 1719 – Cervera, Segarra, 1793)
Jurista. Fou catedràtic de la Universitat de Cervera. Entre els seus escrits destaca l’estudi De vita et scriptis Josephi Finestres.
També és autor de treballs jurídics.
Gibert -varis bio-
Enric Gibert (Barcelona, 1824 – segle XIX) Poeta. Autor de diverses composicions romàntiques, en part publicades.
Guillem Gibert (Barcelona, segle XV) Poeta. És autor d’un Complant (1461) a la mort del príncep Carles de Viana, que, malgrat la seva sinceritat, peca de retoricisme.
Jaume Gibert (Catalunya, segle XVI) Llatinista. Autor d’una gramàtica llatina.
Jeroni Gibert (País Valencià, 1674 – València, 1705) Frare trinitari, famós pels seus sermons, molts dels quals publicà.
Joan Gibert (Palma de Mallorca, 1931 – ? ) Pintor. Deixeble de Pere Quetglas Xam, sota la direcció del qual començà a formar-se el 1957.
Pau Gibert (Catalunya, segle XVIII) Bandoler. Inspirà amb les seves malifetes algunes cançons populars.
Vicenç Gibert (Catalunya, segle XVIII) Jurista. És autor de Theorica artis notariae (1772, 1828), obra elemental traduïda al castellà per Eugeni de Tàpia (1828-75).
Gener, Pere -varis-
Pere Gener (Barcelona, segle XV – segle XVI) Marí. El 1511 fou nomenat capità de les tres galeres armades per la ciutat per combatre els corsaris africans.
Pere Gener (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1713 – 1784) Jurisconsult. Fou catedràtic a la Universitat de Cervera.
Gassiot i Magret, Josep
(Olot, Garrotxa, 1883 – Barcelona, 1963)
Jurista. Coneixedor del dret català tradicional, publicà, entre altres obres, Derecho civil especial a Cataluña (1962) i codirigí amb el seu fill Joan Gassiot i Llorens l’Enciclopedia Jurídica Española.
Franquesa -varis bio-
Jaume Franquesa (Catalunya, segle XVI) Cavaller. De la família igualadina del seu cognom què donà diverses figures polítiques importants. Fou batlle general de Catalunya.
Martí Franquesa (Catalunya, segle XVI) Cavaller. Fou secretari d’estat durant algun temps, durant Felip II de Catalunya.
Martí Joan Franquesa (Catalunya, segle XVI) Economista i jurista. Fou tresorer de Felip II de Catalunya. Féu tres estades a l’Urgell per planificar i gestionar els preparatius del canal que hi era projectat. Recopilà les Constitucions de Catalunya.
Pau Franquesa (Catalunya, segle XVI – segle XVII) Cavaller, de família igualadina. Com el seu parent Jaume Franquesa, ocupà el càrrec de batlle general de Catalunya.
Fontana, Aleix
(Sàsser, Sardenya, Itàlia, segle XVI – 1558)
Cavaller. Fou jurista de la cancelleria imperial per a la corona catalano-aragonesa i el 1535 acompanyà Carles I de Catalunya a l’expedició a Tunis; després del 1556 fou mestre racional de Sardenya.
Humanista, es relacionà amb l’erasmista català Miquel May; fou amic i admirador d’Ignasi de Loiola, i gràcies als seus béns, cedits en testament de 1556, féu construir a Sàsser el primer col·legi de la companyia a Sardenya.
Dades dels Països Catalans 