Arxiu d'etiquetes: jesuïtes

Galceran -varis bio-

Deixa un comentari

Galceran  (Mataró, Maresme, segle XVI)  Pintor. Treballà el 1571 en unes vidrieres destinades a l’Escorial. També és autor de pintures per a la catedral de Barbastre (1588).

Antoni Galceran  (Catalunya, segle XIX – 1888)  Actor dramàtic notable.

Carles Galceran  (Barcelona, 1858 – segle XIX)  Jesuïta. Abans d’entrar en religió col·laborà a la premsa humorística catalana del seu temps. Posteriorment publicà obres dramàtiques.

Josep Galceran  (Catalunya, segle XIX)  Guerriller carlí. Ja es llançà al camp al moviment de 1833. Destacà especialment a la tercera guerra carlina. Participà a l’atac a Vic, el 1874.

Fuster -varis bio-

1 Resposta

Ferran Fuster  (Catalunya, 1878 – segle XX)  Religiós jesuïta. Es doctorà en dret canònic a Roma. Fou catedràtic d’aquesta disciplina al Col·legi Màxim de Sarrià. Era redactor molt actiu de la revista “Razón y Fe”.

Jeroni Fuster  (València, segle XV – segle XVI)  Eclesiàstic i poeta. Mestre en teologia, fou beneficiat de la seu de València. Participà amb una composició en català en el certamen poètic celebrat a València el 1511 en honor de Santa Caterina de Siena. Escriví també una Homilia sobre lo psalm “De profundis” (1490), en prosa i algunes parts en vers, que reflecteixen una clara influència de la Divina Comèdia de Dant.

Josep Fuster  (Perpinyà, 1801 – 1876)  Metge. Ensenyà a Montpeller. Escriví en francès remarcables estudis mèdics.

Just Fuster  (País Valencià, 1815 – segle XIX)  Compositor. És autor de diverses obres que foren populars.

Melcior Fuster  (València, 1607 – 1686)  Eclesiàstic. Publicà part dels seus escrits en castellà i en llatí. La seva obra es compon de sermons i treballs teològics.

Pere Joan Fuster  (Illes Balears, segle XIV)  Arquitecte. L’any 1343 treballava a les obres de la seu de Palma.

Ramon Fuster  (Anglès, Selva, segle XIV)  Mestre d’obres i tallista. Treballà en 1327-28 a l’església de Santa Maria de Montserrat. Li fou encomanada l’ampliació del primitiu temple romànic i sembla que aixecà un cor als peus de la nau central.

Ricard Fuster  (Catalunya, segle XX – 1956)  Baríton. Destacà per la seva tècnica acurada i pel seu gran temperament, que li aconseguiren èxits remarcables. Actuà fins a una edat molt avançada. La seva millor interpretació era la de Rigoletto de Verdi.

Tomàs Fuster  (Castelló de la Plana, 1660 – 1714)  Frare dominicà. Obtingué els càrrecs de predicador del rei, missioner apostòlic i qualificador del Sant Ofici. És autor d’escrits religiosos.

Valeri Fuster  (València, segle XVI)  Poeta. Hom en coneix els poemes Cobles noves de la cric-crac, Cançó de les dones, Canción muy gentil i Resposta de la sua amiga al sobredit galant, inclosos en un plec poètic imprès a València el 1556. De llenguatge, to i caràcter populars, gaudiren d’èxit entre els seus contemporanis.

Friz, Andreu

Deixa un comentari

(Barcelona, 1711 – Àustria ?, segle XVIII)

Jesuïta. Era doctor en filosofia i teologia, així com excel·lent lingüista.

Expulsat el seu orde d’Espanya, passà a Àustria, on exercí l’ensenyament i publicà obres didàctiques.

Foxà, Ramon

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVIII – Itàlia, segle XVIII)

Jesuïta. A l’expulsió de la Companyia de Jesús, emigrà a Itàlia, on exercí l’ensenyament.

Publicà algunes obres teològiques.

Font -varis bio-

2 Respostes

Aliot de la Font  (Catalunya, segle XV)  Escultor. Col·laborà amb Pere Joan als excel·lents treballs escultòrics del Palau de la Generalitat de Barcelona.

Dídac Font  (Catalunya, segle XVIII)  Frare franciscà. És autor d’un Llibre de remeis que s’han aplicat per mals deixats per incurables des de l’any 1766, que es conserva manuscrit.

Esteve Font  (Illes Balears, segle XV)  Polític. Fou un dels principals capitostos del moviment dels forans, a l’illa de Mallorca.

Francesc d’A. Font  (Catalunya, segle XX)  Compositor. Fou un dels impulsors dels Aplecs de la Sardana de Vallvidrera. És autor de nombroses sardanes, com: Cançó de maig, Contemplació, Esclat, L’hora serena, A l’aplec i d’altres.

Guillem Font  (Palma de Mallorca, 1667 – 1705)  Frare franciscà. Fou autor de treballs panegírics sobre Ramon Llull i ardent defensor de les seves doctrines.

Ignasi Font  (Barcelona, segle XIX)  Escultor. Destacà per les seves figures i els seus retrats.

Jaume Font  (Sineu, Mallorca, 1657 – Palma de Mallorca, 1730)  Frare agustí. És autor de diversos escrits religiosos i filosòfics. Afavorí amb donacions el seu convent de Palma.

Joan Pau Font  (Barcelona, segle XVII)  Religiós jesuïta. Fou actiu missioner a Amèrica. Escriví un catecisme en llengua tapecuana. Féu també un vocabulari i una gramàtica d’aquesta llengua.

Josep Font  (Ripoll, Ripollès, segle XVII)  Historiador. És autor de Catalana justícia contra les armes castellanes (1641), obra de circumstàncies sobre la Guerra dels Segadors, inèdita.

Ramon Font  (Catalunya, segle XIX – Vic, Osona, 1900)  Eclesiàstic. Publicà diverses obres morals i de difusió cultural.

Fons, Joan Pau

Deixa un comentari

(Piera, Anoia, 1576 – Barcelona, 1622)

Religiós jesuïta. Fou bon predicador i autor d’obretes piadoses en castellà i llatí.

Fluvià -varis bio-

Deixa un comentari

Francesc Xavier Fluvià  (Olot, Garrotxa, 1699 – Ferrara, Itàlia, 1783)  Jesuïta. Fou catedràtic de filosofia i teologia a Barcelona. Escriví Vida de san Ignacio de Loyola… (1753) i Afanes apostólicos de la Compañía de Jesús en las Indias (1753).

Hug de Fluvià  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Anà a combatre a Sardenya el 1323, a l’expedició per sotmetre l’illa que dirigia l’infant Alfons, el futur rei Alfons III de Catalunya.

Joan de Fluvià  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Cavaller. El 1413 col·laborà amb Jaume II d’Urgell a la revolta d’aquest contra Ferran I d’Antequera.

Jordi de Fluvià  (Barcelona, segle XVII)  Cavaller. Fou conseller tercer el 1620 i primer o en cap el 1630. El 1636 era nomenat administrador de places de Barcelona. L’any següent fou designat capità de les forces de la ciutat, però renuncià al càrrec per raons de salut i d’edat.

Ramon Fluvià  (Catalunya, segle XV)  Marí. Possiblement parent del gran mestre de l’orde de l’Hospital Antoni de Fluvià. En diverses ocasions navegà per la Mediterrània per compte de l’orde esmentat.

Fiter i Cava, Lluís Ignasi

Deixa un comentari

(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 6 maig 1852 – Barcelona, 9 novembre 1902)

Jesuïta i erudit. Es llicencià en dret el 1871 a la Universitat de Barcelona. i després exercí com a advocat.

Publicà algunes obres piadoses (Història i novena de Nostre Senyora de Meritxell, 1874) i moltes col·laboracions periodístiques.

Ferrer -varis/es bio-

1 Resposta

Andreu Ferrer  (Palma de Mallorca, 1715 – Itàlia ?. 1801)  Religiós jesuïta. Passà a Itàlia l’exili forçat per l’expulsió del seu orde. Escriví en castellà diverses obres piadoses.

Antic Ferrer  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. Prengué les armes contra Joan II el 1462. Fou un dels qui juraren la sobirania del rei de Castella, que aquest no havia d’acceptar. Pel febrer de 1463 fou nomenat membre de la Junta de recuperació de presoners.

Bonifaci Ferrer  (Catalunya ?, segle XIV)  Jurista. Serví Pere III el Cerimoniós. Realitzà alguns serveis diplomàtics. El 1344-45 fou ambaixador del rei a la cort papal de Roma.

Esteve Ferrer  (Catalunya, segle XVI)  Eclesiàstic. Publicà una Vida de Santa Eulàlia de Barcelona (1549).

Esteve Ferrer  (Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 1664 – Vic ?, Osona, 1744)  Eclesiàstic. Escriví un llibre de meditacions. Fou canonge de la seu de Vic, on féu construir la capella dels Dolors.

Francesc de la Concepció Ferrer  (Barcelona, 1773 – 1821)  Religiós escolapi. Assolí bon prestigi en l’ensenyament de matemàtiques. El seu zel per assistir als malalts de l’epidèmia de febre groga li produí el contagi i la mort.

Gregori Ferrer (València, segle XVI – 1604)  Poeta i prevere. Mestre en arts (1578) i catedràtic de filosofia (1588). Ingressà (1592) a l’Acadèmia dels Nocturns amb el nom d’Industria, on llegí diverses composicions poètiques, en general de tema religiós, i discursos. Gaspar Guerau de Montmajor el descriví en la seva Breu descripció dels mestres universitaris (1586).

Guerau Ferrer  (Catalunya, segle XVI)  Argenter. Féu el seu joiell de passantia el 1508. El 1513 acabà una custòdia per a la seu de Lleida. És autor de la creu dita de Torroella (1515), de la seu de Barcelona.

Guillem Ferrer  (Palma de Mallorca, segle XVII – segle XVIII)  Escultor. Demostrà especial encert en les imatges religioses.

Guillem Ferrer  (Palma de Mallorca, 1759 – 1833)  Polígraf. Estudià a Montpeller. Conreà la literatura, la música i la pintura. Excel·lí especialment en aquest darrer art, conreant sobretot els temes religiosos i més encara, el retrat. Entre els seus deixebles hi hagué el notable pintor Agustí Buades.

Joan Bartomeu Ferrer  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Patró de galera. Com a tal participà en l’expedició de Pere de Torrelles a Sardenya (1409). El 1412 defensà heroicament la vila de l’Alguer, amb els seus habitants i els ballesters de la seva galera, d’un important atac dut a terme pel vescomte de Narbona.

Joan Francesc Ferrer  (Barcelona, segle XVII)  Mercader. És autor d’un Catàleg dels Consellers de Barcelona, des de 1249 a 1668.

Josep Ferrer  (València, segle XVII – 1682)  Franciscà. És autor d’obres filosòfiques en llatí.

Josep Ferrer  (Palma de Mallorca, 1715 – segle XVIII)  Pintor. És autor d’obres de caràcter religiós.

Lleonard Ferrer  (València, vers 1623 – 1695)  Matemàtic i astrònom. Professà a l’orde augustinià (1641). Catedràtic de matemàtiques a la universitat de València. Publicà diverses obres astrològiques vinculades amb esdeveniments polítics de l’època i de la monarquia entre el 1677 i el 1690.

Lluís Ferrer  (Catalunya, segle XIX)  Escriptor. Fou redactor del diari “El Constitucional”. Escriví diversos llibres sobre fets d’actualitat.

Miquela Ferrer  (País Valencià, segle XVIII – 1804)  Artista. Fou nomenada acadèmica de mèrit de l’Acadèmia de Sant Carles (1777).

Pere Ferrer  (Illes Balears, segle XVII – segle XVIII)  Pintor. Conreà la pintura de caràcter religiós.

Pere Joan Ferrer  (Illes Balears, segle XVIII – 1747)  Pintor. Deixeble de Guillem Mesquida. Conreà els temes religiosos. Donat a l’alcoholisme, la seva carrera es veié en gran part frustrada.

Plàcid Ferrer  (Barcelona, segle XVII – Montserrat, Bages, 1645)  Músic. El 1642 prengué l’hàbit al monestir de Montserrat, on hi morí.

Simó Ferrer  (Barcelona, 1751 – segle XVIII)  Enginyer naval. Dirigí les obres del port de Barcelona. Fou un dels més competents de l’època en la seva especialitat.

Vicenç Ferrer  (Barcelona, segle XVI – 1632)  Monjo benedictí. Ingressà al monestir de Montserrat el 1589. Fou abat de Sant Pere de Galligants i de Sant Miquel de Cuixà.

Ferrer, Joan -varis-

Deixa un comentari

Joan Ferrer  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Marí. Serví a les guerres d’Itàlia en temps de Ferran II el Catòlic. El 1495 obtingué bons èxits contra vaixells francesos, en aigües de Nàpols.

Joan Ferrer  (Catalunya, segle XVI)  Mestre de tapissos. El 1561 féu els vint grans tapissos dels goigs de la Mare de Déu, per a la seu de Girona.

Joan Ferrer  (Tremp, Pallars Jussà, segle XVI – Barcelona, 1636)  Religiós jesuïta. Ingressà a la Companyia de Jesús el 1574. Amb el pseudònim de Fructuós Bisbe Vidal deixà escrits un Memorial de algunos tratados espirituales i una Oración de Felipe III rey de España.

Joan Ferrer  (Catalunya, segle XIX – segle XX)  Cantant. Ha col·laborat amb el cor Al·leluia i amb l’agrupació Ars Musicae. S’ha destacat en recitals de lieder i com a solista, en festivals celebrats a Barcelona.