Antic mas, esmentat als censos del segle XIV.
Altre nom de l’antic castell de Piera.
(o les Cases de Creixell) Caseriu, al sud-est de la vila.
Caseriu.
(o les Casetes d’En Borrell) Caseriu, al sud-est de la vila.
(Sant Jaume Sesoliveres, Anoia, 27 agost 1883 – Barcelona, 12 maig 1953)
Músic, director d’orfeons i compositor de sardanes. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb Lluís Millet i Pagès i Antoni Nicolau i Parera.
El 1911 anà a Buenos Aires, el 1913 a Lió i el 1920 s’instal·là definitivament a Barcelona, on dirigí diversos orfeons i fou professor de música.
Fou compositor de música coral, harmonitzà moltes cançons populars i més de 80 sardanes.
Veïnat i antiga quadra, a l’extrem meridional del terme, a la dreta de l’Anoia, al límit amb l’Alt Penedès.
(Piera, Anoia, 1576 – Barcelona, 1622)
Religiós jesuïta. Fou bon predicador i autor d’obretes piadoses en castellà i llatí.
(Piera, Anoia, 1884 – Barcelona, desembre 1945)
Periodista i escriptor. Visqué a Amèrica i fou, amb Gaziel, codirector de “La Vanguardia”.
Amb el pseudònim de Juan Cabal escriví Sor Juana Inés de la Cruz (1910) i Juan Ponce de León (1924), entre altres obres.
Llogaret (194 m alt), situat a l’esquerra de l’Anoia i al sud del congost de Capellades, ja en la plana del Penedès.
Dades dels Països Catalans 