Arxiu d'etiquetes: segle XIV

Fluvià -varis bio-

Deixa un comentari

Francesc Xavier Fluvià  (Olot, Garrotxa, 1699 – Ferrara, Itàlia, 1783)  Jesuïta. Fou catedràtic de filosofia i teologia a Barcelona. Escriví Vida de san Ignacio de Loyola… (1753) i Afanes apostólicos de la Compañía de Jesús en las Indias (1753).

Hug de Fluvià  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Anà a combatre a Sardenya el 1323, a l’expedició per sotmetre l’illa que dirigia l’infant Alfons, el futur rei Alfons III de Catalunya.

Joan de Fluvià  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Cavaller. El 1413 col·laborà amb Jaume II d’Urgell a la revolta d’aquest contra Ferran I d’Antequera.

Jordi de Fluvià  (Barcelona, segle XVII)  Cavaller. Fou conseller tercer el 1620 i primer o en cap el 1630. El 1636 era nomenat administrador de places de Barcelona. L’any següent fou designat capità de les forces de la ciutat, però renuncià al càrrec per raons de salut i d’edat.

Ramon Fluvià  (Catalunya, segle XV)  Marí. Possiblement parent del gran mestre de l’orde de l’Hospital Antoni de Fluvià. En diverses ocasions navegà per la Mediterrània per compte de l’orde esmentat.

Fluvià, Guillem de -varis-

3 Respostes

Guillem de Fluvià  (Catalunya, segle XIII – Lleida, 1283)  Prelat. Fou elegit bisbe de Lleida el 1282, succeint a Guillem de Montcada. La seva governació fou molt breu, ja que morí l’any següent. Promulgà tanmateix unes constitucions notables. Successor seu fou Guerau d’Andrià.

Guillem de Fluvià  (Catalunya, segle XIV)  Noble. Era casat amb Brunissenda de Cardona, filla natural del vescomte Ramon Folc VI, i germana, per tant, dels successius vescomtes Ramon Folc VII i Hug VI d’Empúries.

Guillem de Fluvià  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Cavaller. Serví el papa Benet XIII. El 1398 es trobava entre els defensors del pontífex assetjats a Avinyó.

Ferrer -varis/es bio-

1 Resposta

Andreu Ferrer  (Palma de Mallorca, 1715 – Itàlia ?. 1801)  Religiós jesuïta. Passà a Itàlia l’exili forçat per l’expulsió del seu orde. Escriví en castellà diverses obres piadoses.

Antic Ferrer  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. Prengué les armes contra Joan II el 1462. Fou un dels qui juraren la sobirania del rei de Castella, que aquest no havia d’acceptar. Pel febrer de 1463 fou nomenat membre de la Junta de recuperació de presoners.

Bonifaci Ferrer  (Catalunya ?, segle XIV)  Jurista. Serví Pere III el Cerimoniós. Realitzà alguns serveis diplomàtics. El 1344-45 fou ambaixador del rei a la cort papal de Roma.

Esteve Ferrer  (Catalunya, segle XVI)  Eclesiàstic. Publicà una Vida de Santa Eulàlia de Barcelona (1549).

Esteve Ferrer  (Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 1664 – Vic ?, Osona, 1744)  Eclesiàstic. Escriví un llibre de meditacions. Fou canonge de la seu de Vic, on féu construir la capella dels Dolors.

Francesc de la Concepció Ferrer  (Barcelona, 1773 – 1821)  Religiós escolapi. Assolí bon prestigi en l’ensenyament de matemàtiques. El seu zel per assistir als malalts de l’epidèmia de febre groga li produí el contagi i la mort.

Gregori Ferrer (València, segle XVI – 1604)  Poeta i prevere. Mestre en arts (1578) i catedràtic de filosofia (1588). Ingressà (1592) a l’Acadèmia dels Nocturns amb el nom d’Industria, on llegí diverses composicions poètiques, en general de tema religiós, i discursos. Gaspar Guerau de Montmajor el descriví en la seva Breu descripció dels mestres universitaris (1586).

Guerau Ferrer  (Catalunya, segle XVI)  Argenter. Féu el seu joiell de passantia el 1508. El 1513 acabà una custòdia per a la seu de Lleida. És autor de la creu dita de Torroella (1515), de la seu de Barcelona.

Guillem Ferrer  (Palma de Mallorca, segle XVII – segle XVIII)  Escultor. Demostrà especial encert en les imatges religioses.

Guillem Ferrer  (Palma de Mallorca, 1759 – 1833)  Polígraf. Estudià a Montpeller. Conreà la literatura, la música i la pintura. Excel·lí especialment en aquest darrer art, conreant sobretot els temes religiosos i més encara, el retrat. Entre els seus deixebles hi hagué el notable pintor Agustí Buades.

Joan Bartomeu Ferrer  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Patró de galera. Com a tal participà en l’expedició de Pere de Torrelles a Sardenya (1409). El 1412 defensà heroicament la vila de l’Alguer, amb els seus habitants i els ballesters de la seva galera, d’un important atac dut a terme pel vescomte de Narbona.

Joan Francesc Ferrer  (Barcelona, segle XVII)  Mercader. És autor d’un Catàleg dels Consellers de Barcelona, des de 1249 a 1668.

Josep Ferrer  (València, segle XVII – 1682)  Franciscà. És autor d’obres filosòfiques en llatí.

Josep Ferrer  (Palma de Mallorca, 1715 – segle XVIII)  Pintor. És autor d’obres de caràcter religiós.

Lleonard Ferrer  (València, vers 1623 – 1695)  Matemàtic i astrònom. Professà a l’orde augustinià (1641). Catedràtic de matemàtiques a la universitat de València. Publicà diverses obres astrològiques vinculades amb esdeveniments polítics de l’època i de la monarquia entre el 1677 i el 1690.

Lluís Ferrer  (Catalunya, segle XIX)  Escriptor. Fou redactor del diari “El Constitucional”. Escriví diversos llibres sobre fets d’actualitat.

Miquela Ferrer  (País Valencià, segle XVIII – 1804)  Artista. Fou nomenada acadèmica de mèrit de l’Acadèmia de Sant Carles (1777).

Pere Ferrer  (Illes Balears, segle XVII – segle XVIII)  Pintor. Conreà la pintura de caràcter religiós.

Pere Joan Ferrer  (Illes Balears, segle XVIII – 1747)  Pintor. Deixeble de Guillem Mesquida. Conreà els temes religiosos. Donat a l’alcoholisme, la seva carrera es veié en gran part frustrada.

Plàcid Ferrer  (Barcelona, segle XVII – Montserrat, Bages, 1645)  Músic. El 1642 prengué l’hàbit al monestir de Montserrat, on hi morí.

Simó Ferrer  (Barcelona, 1751 – segle XVIII)  Enginyer naval. Dirigí les obres del port de Barcelona. Fou un dels més competents de l’època en la seva especialitat.

Vicenç Ferrer  (Barcelona, segle XVI – 1632)  Monjo benedictí. Ingressà al monestir de Montserrat el 1589. Fou abat de Sant Pere de Galligants i de Sant Miquel de Cuixà.

Fenollet i de Saportella, Andreu de

5 Respostes

(Rosselló, segle XIV – vers 1387)

Tercer vescomte d’Illa i quart de Canet, baró de la Portella i de Lluçà. Fill i successor de Pere de Fenollet i de Canet. El 1353 es casà amb Sibil·la de Narbona, filla d’Eimeric V, vescomte de Narbona.

El 1355 participà en la guerra de Sardenya, i després en la dels Dos Peres, en la qual fou fet presoner (1363) i passà el seu captiveri a Sevilla. Un cop alliberat, estigué al seguici d’Enric de Trastàmara. El 1371 era capità general de la frontera del Rosselló, on el 1373 rebutjà, a Panissars, l’intent d’invasió per part de Jaume IV de Mallorca.

Gràcies a la seva puixança, augmentà els seus dominis amb la baronia de Castellnou i el castell de Bellpuig (1372), i la baronia de Mosset (1374). Aquest mateix any passà al servei del duc de Gandia, de qui fou conseller i camarlenc, i fou nomenat capità general del Rosselló i la Cerdanya.

L’any 1375 Pere III el Cerimoniós li donà la total jurisdicció de les seves senyories. En relació amb el conflicte entre Pere III i Jaume de Mallorca, actuà d’ambaixador prop del legat del papa, l’arquebisbe de Narbona, per confirmar la sobirania de Pere III sobre l’illa.

Féu testament pel juliol de 1386, i finà poc després; deixà hereu el seu fill Pere VIII de Fenollet i de Narbona, i les baronies de Mosset i Paracolls, a Hug de Santapau.

Fou germana seva Marquesa de Fenollet i de Saportella  (Catalunya Nord, segle XIV)  Muller de Pere Galceran (II) de Pinós. Llur descendència recollí els vescomtats d’Illa i de Canet.

Fenollet i de Canet, Timbor de

3 Respostes

(Catalunya Nord, segle XIV – Catalunya, segle XIV)

Muller del vescomte Bernat II de Cabrera (v 1321). Filla de Bertran de Fenollet i de Canet. Fou obligada a favor seu, com a dot, la baronia de Montclús.

Fills seus foren Ponç IV i Bernat III de Cabrera, el darrer dels quals fou també comte d’Osona.

Fenollet i de Canet, Hug de

5 Respostes

(Catalunya Nord, segle XIV – València, 1356)

Prelat i jurista. Fill de Pere de Fenollet i d’Urtx, i germà de Pere. Estudià lleis a Lleida i després en fou professor a la mateixa ciutat.

Essent canonge d’Elna figurà entre els partidaris de Pere III el Cerimoniós, del qual aviat fou conseller (1344-54), contra Jaume III de Mallorca. Reconegué, a instàncies del rei, la primogenitura de la infanta Constança (1347).

Fou nomenat bisbe de Vic (1346-48) i de València (1348-56), on combaté les doctrines dels beguins. Reuní un sínode (1350) i presidí un consell reial (1354-55), quan Pere III era a la campanya de Sardenya.

Fou senyor de Puçol. Llegà notables obres d’orfebreria a la catedral de Vic.

Un altre germà seu fou Ponç de Fenollet i de Canet  (Catalunya Nord, segle XIV)  Canonge de Vic.

Fenollet -varis/es bio-

8 Respostes

Ademar de Fenollet  (Rosselló, segle XIV)  Noble. Abandonà la causa del seu sobirà natural, Jaume III de Mallorca, per passar-se a Pere III el Cerimoniós. Aquest el tenia incorporat al consell reial de la segona campanya del Rosselló (1344). Fou un dels consellers que estipularen les condicions de capitulació de Cotlliure.

Antoni Vicent Fenollet  (Sogorb, Alt Palància, segle XVII – València, 1664)  Frare dominicà. És autor d’un llibret sobre la devoció del rosari, titulat Guirnalda de quince rosas (1657).

Bernat de Fenollet  (Catalunya Nord, segle XIV)  Noble. Era conseller del rei Jaume II el Just. El 1320 fou encarregat de tractar amb el rei Sanç de Mallorca-Rosselló la debatuda qüestió de la successió de Sanç, mancat de fills barons, que Jaume II pretenia que li fos reconeguda. En aquesta missió, encara que no reeixida, mostrà una gran fermesa i una decisió coratjosa. El 1324, altra vegada com ambaixador del rei Jaume II, tornà a Perpinyà per insistir vanament sobre la qüestió, poc després d’haver mort el rei Sanç.

Constança de Fenollet  (Rosselló, segle XIV)  Dama. Segons alguns autors era filla de Pere de Fenollet, primer vescomte d’Illa, i d’Esclaramonda de Canet; d’acord amb les mateixes fonts, es casà amb Pere Galceran de Pinós.

Esclarmunda de Fenollet  (Mallorca, segle XIV)  Filla de Bertran de Fenollet i de Canet. Segona muller del vescomte Felip Dalmau I de Rocabertí.

Esclarmunda de Fenollet (Rosselló, segle XV – Catalunya ?, segle XV)  Dama. Filla potser de Francesc de Fenollet, del llinatge de Perellós. Fou muller, sembla que la tercera, del vescomte Dalmau VIII de Rocabertí. Els fills d’aquest no ho foren, segurament, d’aquest matrimoni.

Francesc Ponç de Fenollet  (País Valencià, segle XIV)  Lloctinent del governador de València enllà Xúquer, el 1378.

Guillem de Fenollet  (Rosselló, segle XIV – segle XV)  Cavaller. El 1405 fou ambaixador a Castella per compte del rei Martí I l’Humà.

Guillem Pere (I) de Fenollet  (Catalunya Nord, segle XI – segle XII)  Vescomte de Fenollet. Fill d’Amaltruda i segurament d’Arnau Guillem (I) de Fenollet, i germà d’Arnau Guillem (II), al qual succeí. Al seu torn, fou succeït pel seu fill Udalgar (II) de Fenollet.

Onofre Fenollet  (País Valencià, segle XVI – segle XVII)  Filòleg. És autor d’unes Institutiones linguae hebraica (1605).

Pere Ponç de Fenollet  (València, segle XIV)  Draper i ciutadà (1334). És un dels primers representants de la línia dels Fenollet de València. Germà de Ramon Ponç.

Ramon Ponç de Fenollet  (Xàtiva, Costera, segle XIV)  Germà de Pere Ponç. És un dels primers representants de la línia dels Fenollet de València. Habitant a Xàtiva i casat amb una Guillemona, els quals podrien ésser els pares de Francesca de Fenollet.

Violant de Fenollet  (Rosselló, segle XIV)  Muller de Francesc de Perellós. Era filla de Pere de Fenollet, vescomte d’Illa i de Canet, i de Constança de Pròixita. El seu marit fou probablement el primer vescomte de Rueda.

Fenollar, Humbert de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIV)

Cavaller. Féu la guerra contra Castella en temps de Pere III el Cerimoniós.

El 1365 era capità de la guarnició d’Alzira.

Falcs -varis bio-

Deixa un comentari

Bartomeu de Falcs  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Lluità a la guerra contra Castella. En 1363 formava part dels reforços catalans que passaren a Aragó quan caigué Carinyena.

Pere Falcs  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Jurista. Actuà també com a diplomàtic. El 1414 fou ambaixador del rei Ferran I d’Antequera prop de l’emperador d’Alemanya, per tal de proposar-li una entrevista a Perpinyà, convenient per a la resolució del cisma existent.

Faidida de l’Illa Jordan

1 Resposta

(Occitània, segle XIII – Catalunya, segle XIV)

Comtessa d’Urgell. Filla de Jordà V de l’Illa Jordan, vescomte de Gimoès.

Fou casada (1300) amb el comte Ermengol X d’Urgell, a qui no donà descendència.