(Barcelona, segle XIV)
Filòsof hebreu. Pertanyent a la comunitat de Barcelona.
Tingué un bon prestigi per la seva vasta cultura.
Gracià, Salomó
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: segle XIV
Ginebrer, Guillem
(Catalunya, segle XIV)
Imatger. En coneixem la prometença que féu de bastir un retaule per a l’església de Santa Coloma de Queralt (1337).
Galliners, Ramon de
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Frare templer. El 1309, decretada la dissolució del Temple, dirigí amb el seu comanador, Ramon Anglès, la dura resistència del castell de Cantavella contra les forces reials, davant les quals hagué de capitular finalment.
Gallifa, Guillem de -varis-
Guillem de Gallifa (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Arquitecte. Amb Pere Llull dirigí la construcció del campanar de la capella de Santa Àgata al Palau Reial Major de Barcelona (1302).
Guillem de Gallifa (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Cavaller. Durant el regnat de Jaume II el Just, fou un dels principals personatges als quals foren encomanats els infants reials.
Fuster -varis bio-
Ferran Fuster (Catalunya, 1878 – segle XX) Religiós jesuïta. Es doctorà en dret canònic a Roma. Fou catedràtic d’aquesta disciplina al Col·legi Màxim de Sarrià. Era redactor molt actiu de la revista “Razón y Fe”.
Jeroni Fuster (València, segle XV – segle XVI) Eclesiàstic i poeta. Mestre en teologia, fou beneficiat de la seu de València. Participà amb una composició en català en el certamen poètic celebrat a València el 1511 en honor de Santa Caterina de Siena. Escriví també una Homilia sobre lo psalm “De profundis” (1490), en prosa i algunes parts en vers, que reflecteixen una clara influència de la Divina Comèdia de Dant.
Josep Fuster (Perpinyà, 1801 – 1876) Metge. Ensenyà a Montpeller. Escriví en francès remarcables estudis mèdics.
Just Fuster (País Valencià, 1815 – segle XIX) Compositor. És autor de diverses obres que foren populars.
Melcior Fuster (València, 1607 – 1686) Eclesiàstic. Publicà part dels seus escrits en castellà i en llatí. La seva obra es compon de sermons i treballs teològics.
Pere Joan Fuster (Illes Balears, segle XIV) Arquitecte. L’any 1343 treballava a les obres de la seu de Palma.
Ramon Fuster (Anglès, Selva, segle XIV) Mestre d’obres i tallista. Treballà en 1327-28 a l’església de Santa Maria de Montserrat. Li fou encomanada l’ampliació del primitiu temple romànic i sembla que aixecà un cor als peus de la nau central.
Ricard Fuster (Catalunya, segle XX – 1956) Baríton. Destacà per la seva tècnica acurada i pel seu gran temperament, que li aconseguiren èxits remarcables. Actuà fins a una edat molt avançada. La seva millor interpretació era la de Rigoletto de Verdi.
Tomàs Fuster (Castelló de la Plana, 1660 – 1714) Frare dominicà. Obtingué els càrrecs de predicador del rei, missioner apostòlic i qualificador del Sant Ofici. És autor d’escrits religiosos.
Valeri Fuster (València, segle XVI) Poeta. Hom en coneix els poemes Cobles noves de la cric-crac, Cançó de les dones, Canción muy gentil i Resposta de la sua amiga al sobredit galant, inclosos en un plec poètic imprès a València el 1556. De llenguatge, to i caràcter populars, gaudiren d’èxit entre els seus contemporanis.
Francesc -varis bio-
Francesc (Catalunya, segle XIV) Poeta. Se’n conserva una dansa al Cançoneret de Ripoll. És de caràcter amorós i una mica abstrusa de conceptes.
Francesc (Grècia, segle XIV) Prelat i religiós franciscà. Fou arquebisbe de Neopàtria (1369-76) i, a diferència dels seus predecessors, hi residí. El 1372 actuà en nom del papa Gregori XI prop del rei Lluís d’Hongria, per demanar-li ajut contra l’amenaça turca que pesava sobre Grècia. L’arquebisbe havia convençut el pontífex de la necessitat de promoure en aquelles terres una aliança general dels prínceps cristians.
Francesc (Barcelona, segle XV) Cronista de qui hom no coneix res més que la seva obra Llibre de les nobleses dels reis. Potser fou un eclesiàstic relacionat amb la seu de Barcelona.
Francesc, Miquel (Catalunya, segle XVIII) Filòsof tomista i dominicà. Mantingué fermament la tradició filosòfica del seu orde. Atacà la física moderna, en un intent d’evitar-ne la introducció a Catalunya. És autor de Philosophia scholastica quattuor partibus (Barcelona, 1762).
Fort, Joan -dominic-
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Dominic. Professor en diversos convents de l’orde, fou elegit vicari del mestre general dels dominics al Capítol de Dijon del 1333.
Dels seus anys de professor de lògica s’ha conservat un tractat, Predicabilia.
Fornells -varis bio-
Jaume Fornells (Catalunya, segle XVI – Montserrat, Bages, 1608) Músic i monjo benedictí de Montserrat.
Joan de Fornells (Catalunya, segle XIV – Sardenya ?, Itàlia, segle XIV) Eclesiàstic. Fou arquebisbe de Sàsser. Col·laborà al domini català a l’illa de Sardenya. Apareix a les Cobles de la divisió del regne de Mallorques (1398), d’Anselm Turmeda.
Josep Fornells (Mataró, Maresme, 1838 – 1902) Historiador. Deixà escrites diverses obres d’història local.
Fonç, Bernat de
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Militar. El 1313 tenia el comandament efectiu de les forces catalanes destacades a Tunísia després de la pau i l’aliança establertes per Jaume II el Just.
Foixà -varis bio-
Arnau de Foixà (Sicília, Itàlia, segle XV) Capità de Trepani vers el 1445.
Carles de Foixà (Sicília, Itàlia, segle XVI) Senyor de Recattino, que recuperà el feu a mitjan segle XVI. Fou pare d’Hèrcules de Foixà.
Hèrcules de Foixà (Sicília, Itàlia, segle XVI) Fill de Carles de Foixà. Obtingué la donació de la senyoria de Recattino en casar-se (1586). Fou senador de Palerm i conseller de la noble Companyia dels Blancs.
Hug de Foixà (Sicília, Itàlia, segle XV) Castellà del castell del Mar de Palerm el 1486. Germà de Jeroni de Foixà.
Jeroni de Foixà (Sicília, Itàlia, segle XV) Senyor de Recattino, com a hereu de la seva mare, Eufèmia, i vengué el feu a Simó Ventimiglia. Era germà d’Hug.
Joan Antoni de Foixà (Sicília, Itàlia, segle XV) Castellà del castell del Mar (o Castellammare) de Palerm entre el 1451 i el 1473. Tingué també drets sobre el port d’Agrigent.
Miquel de Foixà (Catalunya, segle XIX) Agrònom. Fou un dels dos secretaris fundadors de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre (1851). És autor d’alguns treballs d’interès agronòmic, com el titulat Consejos a los hacendados y agricultores (1857).
Pere de Foixà (Catalunya, segle XIV) Noble que anà a Sardenya (1323) amb l’expedició comandada per l’infant Alfons.
Ponç de Foixà (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Eclesiàstic. Pertanyia a la noble família del seu nom. El 1326 era vicari general de Barcelona.
Dades dels Països Catalans 