(Palma de Mallorca, 11 juliol 1325 – març 1387)
Cartògraf. Pare i mestre del famós cartògraf Jafudà Cresques. Ambdós treballaren en estreta col·laboració.
Hi ha documents sobre llur activitat a partir del 1380. Anteriorment havien confeccionat el famós Atlas Català del 1375.
(Rosselló, segle XIV – vers 1387)
Tercer vescomte d’Illa i quart de Canet, baró de la Portella i de Lluçà. Fill i successor de Pere de Fenollet i de Canet. El 1353 es casà amb Sibil·la de Narbona, filla d’Eimeric V, vescomte de Narbona.
El 1355 participà en la guerra de Sardenya, i després en la dels Dos Peres, en la qual fou fet presoner (1363) i passà el seu captiveri a Sevilla. Un cop alliberat, estigué al seguici d’Enric de Trastàmara. El 1371 era capità general de la frontera del Rosselló, on el 1373 rebutjà, a Panissars, l’intent d’invasió per part de Jaume IV de Mallorca.
Gràcies a la seva puixança, augmentà els seus dominis amb la baronia de Castellnou i el castell de Bellpuig (1372), i la baronia de Mosset (1374). Aquest mateix any passà al servei del duc de Gandia, de qui fou conseller i camarlenc, i fou nomenat capità general del Rosselló i la Cerdanya.
L’any 1375 Pere III el Cerimoniós li donà la total jurisdicció de les seves senyories. En relació amb el conflicte entre Pere III i Jaume de Mallorca, actuà d’ambaixador prop del legat del papa, l’arquebisbe de Narbona, per confirmar la sobirania de Pere III sobre l’illa.
Féu testament pel juliol de 1386, i finà poc després; deixà hereu el seu fill Pere VIII de Fenollet i de Narbona, i les baronies de Mosset i Paracolls, a Hug de Santapau.
Fou germana seva Marquesa de Fenollet i de Saportella (Catalunya Nord, segle XIV) Muller de Pere Galceran (II) de Pinós. Llur descendència recollí els vescomtats d’Illa i de Canet.
(Catalunya, segle XIV – 1387)
Fill petit de Guillem (IV) de Cervelló i de Banyeres, i germà de Guerau, Ramon, Berenguer Arnau (I) i Guillem. Heretà el patrimoni familiar.
Serví en la guerra de Castella en temps de Pere III el Cerimoniós. Fou capità destacat al front de Terol.
Fou el pare de Guerau (VIII), de Berenguer Arnau (II) i de Pere de Cervelló i de Queralt.
(Catalunya, segle XIV – Barcelona, 1387)
Teòleg i inquisidor. Dominicà del convent de Barcelona. Mestre en teologia a la universitat de París (1358).
Inquisidor a Barcelona, ocupà també diversos càrrecs dins l’orde en els quals hagué d’afrontar la situació creada pel Cisma d’Occident.
És autor d’un comentari al Llibre de les Sentències.
(Catalunya, segle XIV – )
Títol, concedit el 1387 per Joan I el Caçador al seu germà l’infant Martí (després rei Martí I l’Humà).
A partir de Ferran II el Catòlic, fins a l’adveniment de la dinastia dels Borbó, fou ostentat, amb el principat de Girona, per tots els primogènits de la corona catalano-aragonesa.
(Falset, Priorat, 1387 – Riudoms, Baix Camp, 23 juliol 1429)
Reina de Catalunya-Aragó (1409-24). Filla del comte Pere de Prades i de Joana de Cabrera i descendent de Jaume II d’Urgell.
La infanta Margarida es crià a la cort protegida per Martí I l’Humà i Maria de Luna. Quan el rei quedà vidu (1406) i després d’haver mort el seu hereu Martí el Jove (1409), li aconsellaren que es casés de nou amb l’objectiu de cercar successor.
El rei escollí Margarida de Prades, que llavors devia tenir uns vint-i-un anys, amb la qual es casà el 17 de setembre de 1409. Margarida no donà cap successor a la corona, potser a causa de l’avançada edat del monarca.
El 1424 professà al monestir de Valldonzella, de Barcelona i després passà al monestir de Bonrepòs (Priorat).
Va morir d’un brot de pesta a Riudoms, i fou traslladada i enterrada al Bonrepòs.
(Catalunya, segle XIV – Barcelona, 1387)
Funcionari jueu. Ocupà diversos càrrecs administratius a la cort de l’infant Joan (llavors duc de Girona) i de la infanta Violant de Bar, fins que, acusat de corrupció administrativa, fou processat (1384).
Durant els greus conflictes familiars entre els partidaris de Violant de Bar i de Sibil·la de Fortià es posà al bàndol d’aquesta última.
Un cop mort el rei Pere III el Cerimoniós (1387), fou capturat i condemnat per Joan I, i fou esquarterat.
(Catalunya, segle XIV – després 1387)
Fill natural de Ponç Hug d’Entença. Armat cavaller (1345), acompanyà Pere III el Cerimoniós a Sardenya (1354), on obtingué el lloc de Pula i altres castells i llocs diversos. Fou conseller reial i prengué part en la guerra de Castella.
A Sardenya, fou fet presoner pel jutge d’Arborea Marià IV (1369); alliberat, tornà a la cort, on fou promotor de negocis del rei.
A més d’alguns llocs aragonesos que li havia venut el rei (1381), fou senyor del castell de Barbastre, heretat dels seus nebots.
(Barcelona, 1387 – Florència, Itàlia, 1 març 1436)
Cardenal. Frare domínic. Estudia teologia a Salamanca (1415-19). Fou mestre del Sacre Col·legi sota Martí V.
Nomenat bisbe de Bossano (Sardenya) el 1424, d’Elna (1425-26), de Vic, si més no nominalment (1426-31), i de Girona (1431-36) i cardenal (1431).
En les disputes entre el papa i el concili de Basilea va anar inicialment a favor del concili, però posteriorment féu costat a Eugeni IV.
Autor del Tractatus de potestate pape et concilii generalis (1435), en dues versions, llarga i abreujada, on defensà el poder papal, In quodam tractatu quem super edidi (pòstum), un Sermo ad Chorum pro dominica 3ª Adventus, pronunciat davant la cort papal el 1432, i una Memoria, a Eugeni IV (les dues darreres obres, inèdites).
(Catalunya, segle XIV – Barcelona, 1387)
Funcionari de la corona catalano-aragonesa. El 1347 visità Alfons XI de Castella, amb el fi d’assolir que aquest rei prestés suport a Pere III el Cerimoniós en les lluites contra la Unió, i dos anys després participà en la victòria de Llucmajor (1349) sobre les forces de Jaume III de Mallorca.
Actuà així mateix en diversos afers relacionats amb la guerra contra Castella (1363) i en el procés i l’execució de Bernat II de Cabrera (1364).
El 1369 formava part de l’ambaixada que anà a París a gestionar el matrimoni, frustrat, de l’infant Joan amb Joana de Valois. Principal artífex d’un tractat de pau amb Gènova (Barcelona, 1386).
Es vinculà al bàndol de la reina Sibil·la de Fortià, motiu pel qual fou executat en pujar Joan I el Caçador al poder.
Dades dels Països Catalans 