(Catalunya, segle XIV)
Autor d’un supercomentari hebreu, al comentari d’Abraham ibn ‘Ezra al Pentateuc, conservat en manuscrit.
N’acabà la primera part a Agramunt l’any 1372.
Ezra ben Selomó Gràcia
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: segle XIV
Estir, senyoria d’
(Grècia, segle XIV)
Territori del ducat d’Atenes, centrat en la ciutat forta del mateix nom, entre el mont Parnàs i Helicó.
Concedit el 1366 a Guillem Frederic d’Aragó. Passà seguidament a Ot de Novelles, senyor de Licònia i del castell de l’Estanyol, i al fill d’aquest, Ermengol, que el vengué a Roger de Lloria, vicari general d’Atenes i Neopàtria, venda confirmada per Frederic III de Sicília el 1367. El succeïren els seus fills Joan i Francesca de Lloria, muller de Tomàs de Pou.
Estanyol, Arnau
(Catalunya, segle XIV)
Religiós carmelità. A instàncies de l’infant Jaume, comte d’Urgell i vescomte d’Àger, féu una versió catalana del De regimine Principum, d’Egidi Romà amb el títol de Llibre del regiment dels prínceps.
Estanybós, Pere Guillem d’
(Rosselló, segle XIV)
Diplomàtic. Estigué al servei de Pere III el Cerimoniós. Se sotmeté arran de l’ocupació de 1344.
El seu principal servei fou l’ambaixada prop d’Alfons IV de Portugal, el 1347, tot just després de restar vidu el rei Pere de Maria de Navarra.
Convingué el nou matrimoni del seu sobirà amb la infanta Elionor de Portugal, filla d’Alfons. La boda se celebrà a Barcelona pel novembre de 1347.
Estany, Arnau
(Barcelona, segle XIV)
Arquitecte i escultor. Dirigí la construcció del claustre gòtic de Sant Feliu, a Girona. L’obra hagué de ser enderrocada poc després, per necessitats defensives, ja que comprometia la vigilància del perímetre de la Força.
Esquerit, Arnau
(Barcelona, segle XIV)
Banquer. Amb Pere Pasqual creà un banc privat a Barcelona; el col·lapse econòmic d’altres bancs (com el de Pere Descaus i Andreu d’Olivella) i la crisi econòmica de 1381-83 en provocà la fallida.
Espés -varis/es bio-
Anna d’Espés (Ribagorça, segle XV – segle XVI) Filla i hereva de Ramon d’Espés. Portà en dot (1515) la baronia d’Alfajarín i el càrrec de gran camarlenc d’Aragó al seu marit Blasco d’Alagón, primer comte de Sástago, i llurs descendents portaren el cognom d’Espés en primer o en segon lloc indistintament. foren germanes seves Beatriu i Elisabet.
Antoni d’Espés (Catalunya, segle XV – Osca ?, Aragó, segle XV) Prelat. Fou bisbe d’Osca. El 1481 assistia a les Corts de Calataiud.
Beatriu d’Espés (Franja Ponent, segle XV – segle XVI) Muller de Juan de Lanuza. Filla de Ramon d’Espés i germana d’Anna i d’Elisabet d’Espés.
Bernat d’Espés (Catalunya, segle XIV – segle XV) Partidari de Jaume II d’Urgell. El 1409 s’embarcà cap a Sardenya amb l’expedició que hi duia Pere Torrelles i que obtindria, poc temps després d’arribar a l’illa, la gran victòria de Sanluri.
Camil d’Espés (Franja de Ponent, segle XIV – segle XV) Partidari de Jaume II d’Urgell, en els parlaments catalans de 1410-12, juntament amb Bernat, Guerau i Ivany d’Espés.
Elisabet d’Espés (Franja de Ponent, segle XV – segle XVI) Muller d’Alfons d’Aragó, comte de Ribagorça. Era filla de Ramon d’Espés i germana d’Anna i de Beatriu d’Espés.
Guerau d’Espés (Ribagorça, segle XIV – segle XV) Partidari de Jaume II d’Urgell. El 1411 assistia al famós parlament d’Alcanyís, on serien designats els compromisaris de Casp per a l’elecció del nou rei.
Guerau d’Espés (Lleida, 1524 – 1572) Diplomàtic i cavaller. Pertanyia a l’orde de Calatrava. Fou ambaixador de Felip II de Catalunya davant la cort anglesa.
Ivany d’Espés (Franja de Ponent, segle XIV – segle XV) Partidari de Jaume II d’Urgell, juntament amb Bernat, Guerau i Camil d’Espés, als parlaments catalans de 1410-12.
Pere d’Espés (Lleida, segle XIII – segle XIV) Cavaller. Serví el rei Jaume II el Just. El 1312 fou comissari reial per a la restitució de la Vall d’Aran, que havia estat retinguda per França.
Ramon d’Espés (Franja Ponent, segle XIV) Serví Pere III el Cerimoniós en la guerra dels Dos Peres (1358) i potser és el mateix que prengué part activa a la cort del 1383.
Erill i de Pallars, Arnau (III) d’
(Ribagorça, segle XIV)
Conseller reial i camarlenc de la reina Elionor de Sicília. Fill d’Arnau (II) d’Erill i de Mur i germà del bisbe Berenguer.
Comprà (1373) al seu sogre Berenguer IV d’Anglesola el castell de Calassanç, el de Talteüll (1377), a Pere Galceran de Pinós, i del seu cunyat Gombau d’Anglesola li pervingué la senyoria de Selgua.
Foren fills seus Arnau i Bernat Roger (III) d’Erill i d’Anglesola.
Erill i de Coserans, Bernat Roger (I) d’
(Ribagorça, segle XIII – 1301)
Senyor del castell i baronia d’Erill, de la vall de Boí, d’Orrit, d’Areny i d’altres extensos dominis. Fill de Guillem (II) d’Erill.
El 1277 es rebel·là, amb el comte de Foix i altres nobles, contra Pere II de Catalunya. Vençut pel rei a Balaguer (1280) fou empresonat a Lleida i indultat el 1281, en canvi de lliurar en garantia les seves possessions al rei. Des d’aleshores esdevingué un fidel servidor de la monarquia.
El 1282 participà en l’expedició reial a Barbaria i a Sicília i fou un dels quaranta nobles que garantiren els pactes del desafiament de Bordeus.
El 1297 lluità al Pallars contra la invasió d’Arnau d’Espanha i del comte Roger Bernat III de Foix.
El seu germà fou Guillem (III) d’Erill i de Coserans (Ribagorça, segle XIII – segle XIV) Ardiaca dels Prats i de Pallars, a la seu d’Urgell. Cedí (1302) la baronia d’Erill al seu cosí germà Guillem (IV) d’Erill i de Castellvell.
Erill -varis/es bio-
Antoni d’Erill (Catalunya, segle XVII) Fill i hereu de Margarida d’Erill i del Maino. El seu nom real era Antoni Vicentelo de Lecca i d’Erill. Comte d’Erill i que també heretà la baronia d’Orcau per mort sense descendència masculina (1681) d’Oleguer d’Erill-Orcau i de Montfar.
Arsenda d’Erill (Ribagorça, segle XIII) Senyora d’Erill. Filla de Ramon d’Erill. Sembla que dels seus fills, Guillem (II) i Sibil·la d’Erill, que prengueren el seu cognom, sorgiren els successius membres del llinatge baronial, que apareix sovint Roger com a segon nom.
Berenguer Roger d’Erill (Catalunya, segle XIV) Noble. El 1387, amb Arnau d’Erill, complí les ordres del nou rei Joan I el Caçador de vigilar els passos de França perquè no pogués escapar-hi la fugitiva reina Sibil·la de Fortià, detinguda al cap de pocs dies a Sant Martí Sarroca.
Berenguera d’Erill (Ribagorça, segle XII) Filla de Ramon (III). Dividí el patrimoni familiar amb el seu oncle Arnau (I) d’Erill.
Bernat d’Erill (Ribagorça, segle XII) Senyor de Saidí. Fill de Ramon (II) i germà de Pere (II). El 1153 fou un dels testimonis de la compra per Ramon Berenguer IV de Barcelona dels drets que posseïa Gènova, com a recompensa dels mèrits de conquesta, sobre el terç de la ciutat de Tortosa. Testà (1157) abans d’emprendre un viatge a Jerusalem.
Bernat d’Erill (Ribagorça, segle XIII) Possiblement germà de Guillem (I) i Berenguer d’Erill.
Bertran d’Erill (Ribagorça, segle XIV) Noble. Devia pertànyer a la branca dels senyors de Selgua, que com a tals intervenien de preferència a la política d’Aragó. El 1347 secundà el moviment de la Unió aragonesa, organitzat aleshores per l’infant Ferran contra l’autoritat de Pere III el Cerimoniós.
Felip Joan d’Erill (Ribagorça, segle XV) Fill d’Arnau Roger d’Erill-Talarn i de Botella. Després de la guerra contra Joan II li foren retornats la totalitat de les seves heretats, les senyories de Selgua i Terreu.
Francesc d’Erill (Catalunya, segle XVII) Baró d’Orcau i eclesiàstic. Cosí germà de Margarida d’Erill i del Maino. Hagué d’exiliar-se durant la guerra amb França (1640).
Francesca d’Erill (Ribagorça, segle XV – Catalunya, segle XV) Dama. Fou muller de Guillem Hug de Rocabertí, baró de Cabrenys. Fills seus foren Dalmau, Pere i Bernat Hug de Rocabertí i d’Erill.
Isabel d’Erill (Ribagorça, segle XIII – Illes Balears ?, segle XIII) Dama. Era casada amb Ramon Llull, i fou la mare del famós escriptor i beat del mateix nom.
Margarida d’Erill (Catalunya, segle XV) Monja d’Alguaire. Filla d’Arnau d’Erill i d’Anglesola i germana de Pere Arnau, a la mort del qual s’emparà dels seus béns, en detriment del seu nebot Arnau Roger d’Erill-Talarn i de Botella.
Pere Arnau d’Erill (Catalunya, segle XV) Senyor de Selgua i Terreu. Fill d’Arnau d’Erill i d’Anglesola i iniciador de la línia. A la seva mort s’emparà dels seus béns la seva germana Margarida, en detriment del seu nebot Arnau Roger d’Erill-Talarn i de Botella.
Pere Joan d’Erill (Catalunya, segle XV) Noble. Potser era un fill del Joan Roger d’Erill executat en captiveri després de la batalla de Rubinat. Era casat amb Joana de Cardona.
Ponç d’Erill (Ribagorça, segle XII) Senyor de Sant Llorenç. Fill de Ramon (II) d’Erill i germà de Bernat i Pere (II).
Roger d’Erill (Pallars, segle XIII) Noble. Es distingí a les lluites contra les invasions que Arnau d’Espanya, amb tropes gascones, féu al comtat de Pallars.
Dades dels Països Catalans 