Arxiu d'etiquetes: 1604

Fluixà -varis bio-

Deixa un comentari

Antoni Fluixà  (Illes Balears, segle XIX – Inca, Mallorca, segle XIX)  Sabater. El 1870 reuní els artesans més anomenats de Mallorca i formà amb ells la primera fàbrica de sabates de l’illa.

Guillem Fluixà  (Palma de Mallorca, segle XVII – 1743)  Eclesiàstic. Era canonge penitencier de la seu mallorquina. Destacà entre els partidaris de Carles d’Àustria. A la victòria dels borbònics, en 1715, fou desterrat. No pogué tornar a l’illa fins al 1723.

Pau Fluixà  (Illes Balears, segle XVI – Palma de Mallorca, 1604)  Religiós dominicà. Fou prior del convent d’Eivissa. Excel·lí com a predicador. Deixà alguns escrits.

Cotoner i d’Olesa -germans-

7 Respostes

Eren fills de Marc Antoni Cotoner i de Sant Martí, i germans, també, de Nicolau i de Rafael Cotoner i d’Olesa.

Bernat Cotoner i d’Olesa  (Palma de Mallorca, 1613 – Illes Balears, 1684)  Prelat. Arquebisbe d’Oristany (Sardenya, 1664-71) i bisbe de Mallorca (1671-83). Fou excomunicat per la Inquisició, fins que el 1678 la Sagrada Congregació el rehabilità. En la lluita contra la Inquisició el papa li féu costat i li conferí la dignitat de bisbe de Santa Justa, el nomenà prelat domèstic i li encarregà el procés de canonització de la beata mallorquina Caterina Tomàs.

Marc Antoni Cotoner i d’Olesa  (Palma de Mallorca, 1604 – Sicília ?, Itàlia, vers 1656)  Jurista i religiós. Fou inquisidor de Sicília. Les seves al·legacions jurídiques assoliren bona fama.

Miquel Cotoner i d’Olesa  (Palma de Mallorca, segle XVII)  Comanador de Sant Joan.

Francesc Cotoner i d’Olesa  (Palma de Mallorca, segle XVII – 1687)  Cavaller de Sant Jaume de l’Espada. Fou el pare de Miquel i Marc Antoni Cotoner i Sureda-Vivot.

Castellar, comtat de

5 Respostes

(Canal de Navarrés, segle XVII – )

Títol concedit el 1604 al coronel de milícies Lluís de Vilanova de Castellar i Quintana, baró de Bicorb i senyor de Castellar (Quesa).

Passà als Castellví i als Armet.

Carlet, comtat de

12 Respostes

(Ribera Alta, segle XVII – )

Títol senyorial, concedit el 1604 a Jordi de Castellví i López de Mendoza, senyor de Carlet (Ribera Alta) i de Tous i de Terrabona, pels seus serveis durant el setge de la Goleta i en la repressió de l’aixecament dels moriscs.

El títol ha passat als Armet.

Bunyol, comtat de

14 Respostes

(País Valencià, segle XVII – )

Títol, concedit el 1604 a Gaspar Mercader i Carròs, vuitè senyor de Bunyol, Setaigües, Iàtova, Alboraig, Mirabonell i Macastre (Foia de Bunyol) i batlle general del Regne de València.

El títol passà als Milà d’Aragó, als Roca, als Mercader i als Santonja, marquesos de Villagracia.

El vincle de Bunyol havia estat fundat el 1467 per Berenguer Mercader i Miró.

Bono i Montsó, Gaspar de

5 Respostes

(València, 5 gener 1530 – 14 juliol 1604)

Eclesiàstic i sant. Dominicà, abandonà l’orde i entrà al servei de Carles I (1549).

El 1561 professà al convent de mínims de Sant Sebastià de València; fou superior de diversos convents i corrector provincial (1580).

Fou beatificat per Pius VI el 1786. La seva festa és celebrada el dia 4 de juliol.

Bofarull i de Rosselló, Tomàs

Deixa un comentari

(Valls, Alt Camp, 1604 – 1675)

Frare dominicà. Fou professor de teologia a Vic.

És autor d’una obra religiosa.

Anna, comtat d’

4 Respostes

(País Valencià, segle XVII – )

Títol concedit el 1604 a Ferran Pujades de Borja, sisè senyor d’Anna (Canal de Navarrés).

Passà a les famílies Coloma, Arias-Dávila, Centurión, Osorio i Falcó.

Ferrer -varis/es bio-

1 Resposta

Andreu Ferrer  (Palma de Mallorca, 1715 – Itàlia ?. 1801)  Religiós jesuïta. Passà a Itàlia l’exili forçat per l’expulsió del seu orde. Escriví en castellà diverses obres piadoses.

Antic Ferrer  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. Prengué les armes contra Joan II el 1462. Fou un dels qui juraren la sobirania del rei de Castella, que aquest no havia d’acceptar. Pel febrer de 1463 fou nomenat membre de la Junta de recuperació de presoners.

Bonifaci Ferrer  (Catalunya ?, segle XIV)  Jurista. Serví Pere III el Cerimoniós. Realitzà alguns serveis diplomàtics. El 1344-45 fou ambaixador del rei a la cort papal de Roma.

Esteve Ferrer  (Catalunya, segle XVI)  Eclesiàstic. Publicà una Vida de Santa Eulàlia de Barcelona (1549).

Esteve Ferrer  (Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 1664 – Vic ?, Osona, 1744)  Eclesiàstic. Escriví un llibre de meditacions. Fou canonge de la seu de Vic, on féu construir la capella dels Dolors.

Francesc de la Concepció Ferrer  (Barcelona, 1773 – 1821)  Religiós escolapi. Assolí bon prestigi en l’ensenyament de matemàtiques. El seu zel per assistir als malalts de l’epidèmia de febre groga li produí el contagi i la mort.

Gregori Ferrer (València, segle XVI – 1604)  Poeta i prevere. Mestre en arts (1578) i catedràtic de filosofia (1588). Ingressà (1592) a l’Acadèmia dels Nocturns amb el nom d’Industria, on llegí diverses composicions poètiques, en general de tema religiós, i discursos. Gaspar Guerau de Montmajor el descriví en la seva Breu descripció dels mestres universitaris (1586).

Guerau Ferrer  (Catalunya, segle XVI)  Argenter. Féu el seu joiell de passantia el 1508. El 1513 acabà una custòdia per a la seu de Lleida. És autor de la creu dita de Torroella (1515), de la seu de Barcelona.

Guillem Ferrer  (Palma de Mallorca, segle XVII – segle XVIII)  Escultor. Demostrà especial encert en les imatges religioses.

Guillem Ferrer  (Palma de Mallorca, 1759 – 1833)  Polígraf. Estudià a Montpeller. Conreà la literatura, la música i la pintura. Excel·lí especialment en aquest darrer art, conreant sobretot els temes religiosos i més encara, el retrat. Entre els seus deixebles hi hagué el notable pintor Agustí Buades.

Joan Bartomeu Ferrer  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Patró de galera. Com a tal participà en l’expedició de Pere de Torrelles a Sardenya (1409). El 1412 defensà heroicament la vila de l’Alguer, amb els seus habitants i els ballesters de la seva galera, d’un important atac dut a terme pel vescomte de Narbona.

Joan Francesc Ferrer  (Barcelona, segle XVII)  Mercader. És autor d’un Catàleg dels Consellers de Barcelona, des de 1249 a 1668.

Josep Ferrer  (València, segle XVII – 1682)  Franciscà. És autor d’obres filosòfiques en llatí.

Josep Ferrer  (Palma de Mallorca, 1715 – segle XVIII)  Pintor. És autor d’obres de caràcter religiós.

Lleonard Ferrer  (València, vers 1623 – 1695)  Matemàtic i astrònom. Professà a l’orde augustinià (1641). Catedràtic de matemàtiques a la universitat de València. Publicà diverses obres astrològiques vinculades amb esdeveniments polítics de l’època i de la monarquia entre el 1677 i el 1690.

Lluís Ferrer  (Catalunya, segle XIX)  Escriptor. Fou redactor del diari “El Constitucional”. Escriví diversos llibres sobre fets d’actualitat.

Miquela Ferrer  (País Valencià, segle XVIII – 1804)  Artista. Fou nomenada acadèmica de mèrit de l’Acadèmia de Sant Carles (1777).

Pere Ferrer  (Illes Balears, segle XVII – segle XVIII)  Pintor. Conreà la pintura de caràcter religiós.

Pere Joan Ferrer  (Illes Balears, segle XVIII – 1747)  Pintor. Deixeble de Guillem Mesquida. Conreà els temes religiosos. Donat a l’alcoholisme, la seva carrera es veié en gran part frustrada.

Plàcid Ferrer  (Barcelona, segle XVII – Montserrat, Bages, 1645)  Músic. El 1642 prengué l’hàbit al monestir de Montserrat, on hi morí.

Simó Ferrer  (Barcelona, 1751 – segle XVIII)  Enginyer naval. Dirigí les obres del port de Barcelona. Fou un dels més competents de l’època en la seva especialitat.

Vicenç Ferrer  (Barcelona, segle XVI – 1632)  Monjo benedictí. Ingressà al monestir de Montserrat el 1589. Fou abat de Sant Pere de Galligants i de Sant Miquel de Cuixà.

Canet de Mar, Gabriel de

2 Respostes

(Canet de Mar, Maresme, 1604 – Barcelona, 1680)

Frare caputxí. Fou mestre de novicis i definidor provincial.

Una biografia seva fou publicada el 1721 pel pare Atanasi de Barcelona.