(Biar, Alt Vinalopó, 13 novembre 1851 – València, 28 febrer 1906)
Polític. Fill de Lluís Santonja i Crespo. Fou segon marquès de Villagràcia. Estudià dret i amplià estudis a París i Brussel·les i fou un membre destacat del partit conservador. Com a tal fou diputat a corts (1877, 1879 i 1884).
El 1886 esdevingué el representant de Romero Robledo a València. Fou novament diputat (1896 i 1899) i senador (1903-05). Fou comte consort de Bunyol.
(País Valencià, segle XVI – 1632)
Quart comte d’Albaida. El 1605 fou creat primer marquès d’Albaida. Fou comanador de Silla a l’orde de Montesa.
Tingué, entre d’altres fills, Jerònima del Milà i Corberan de Let, i:
Joan Paulí Milà d’Aragó i de Borja (País Valencià, segle XVII – 1673) Segon marquès d’Albaida. Es casà (1638) amb la pubilla Marianna Peris Sabata de Calataiud i Mateu, i foren pares de:
Eiximén-Peris Milà d’Aragó i Sabata de Calataiud (País Valencià, segle XVII – 1690) Tercer marquès d’Albaida. Es casà amb Miquela Mercader i de Palafox, comtessa de Bunyol. Fou succeït en el marquesat pel seu fill:
Eiximèn-Peris Milà d’Aragó i Mercader (País Valencià, segle XVII – 1732) Quart marquès d’Albaida. Per successió materna també fou el setè comte de Bunyol. Fou el pare de:
Francesc de Paula Milà d’Aragó i Bellvís de Montcada (País Valenciá, segle XVIII – 1787) Cinquè marquès d’Albaida (gran d’Espanya des del 1771) i vuitè comte de Bunyol. Morí sense successió.
(País Valencià, segle XVIII – segle XIX)
Besnét de Lluís Mercader i de Calataiud. Fou marquès de la Vega, baró de Xest i de Montitxelvo.
El 1799 es casà amb Ignàsia Roca i de Castellví, cinquena marquesa de Malferit, gran d’Espanya, novena comtessa de Bunyol, baronessa d’Alcàsser, senyora d’Aielo i Cairent.
Els darrers representants d’aquesta línia secundària de Xest son llurs rebesnétes la marquesa de Malferit i de la Vega de València i la marquesa de Mercader.
(País Valencià, segle XVI – València, 1603)
Baró de Bunyol. Nét de Joan Mercader i de Blanes. Fou conseller de Felip II i de Felip III i batlle general de València.
Contragué segon matrimoni amb Laura de Cervelló i Llançol de Romaní, quarta baronessa d’Orpesa, i foren pares de Miquel Mercader i de Cervelló (País Valencià, segle XVI – segle XVII) Cinquè baró d’Orpesa.
Fills del primer matrimoni de Gaspar foren Gaspar Mercader i Carròs, i:
Baltasar Mercader i Carròs (País Valencià, segle XVI) Cavaller de Sant Jaume. Fou el pare de:
(València, 1656 – 1686)
Escriptor i poeta. Fill de Gastó Mercader i Carròs de Vilaragut i de la filla de Guerau de Cervelló. Era comte de Bunyol i Cervelló, i tenia diversos títols baronials.
Publicà un Retrato político del señor rey don Alfonso el VIII (1679), del qual existeixen vuit edicions. Manà que les seves obres inèdites fossin cremades. Se n’han conservat tanmateix algunes, escrites per al teatre.
Fou el pare de Miquela Mercader i de Palafox (País Valencià, segle XVII) Muller d’Eiximén-Peris Milà d’Aragó, marquès d’Albaida. Fou la sisena comtessa de Bunyol, i la darrera Mercader de la línia principal de Bunyol.
(València, 1568 – 8 agost 1631)
Poeta. Fill de Gaspar Mercader i Mercader i germà de Baltasar Mercader i Carròs i de Miquel Mercader i de Cervelló.
Pertanyé a l’Acadèmia dels Nocturns (1591) amb el sobrenom de Relámpago i en presidí a casa seva (1593) algunes sessions.
Autor de la novel·la pastoral El Prado de Valencia (1600), que inclou gran nombre de poesies d’ell mateix i d’altres poetes com ara Guillem de Castro, Gaspar Aguilar, Carles Boïl, etc.
Fou el pare de Laudomi Mercader i de Centelles (País Valencià, 1592 – 1654) Segon comte de Bunyol. Fou un famós corredor de boux. A la seva mort només deixà una néta:
(País Valencià, segle XVII – )
Títol, concedit el 1604 a Gaspar Mercader i Carròs, vuitè senyor de Bunyol, Setaigües, Iàtova, Alboraig, Mirabonell i Macastre (Foia de Bunyol) i batlle general del Regne de València.
El títol passà als Milà d’Aragó, als Roca, als Mercader i als Santonja, marquesos de Villagracia.
El vincle de Bunyol havia estat fundat el 1467 per Berenguer Mercader i Miró.
Dades dels Països Catalans 