Masia i despoblat, vora el límit amb el terme d’Otos.
Suagres
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Bèlgida
Soler, Pere -dominicà, s. XVIII-
(Bèlgida, Vall d’Albaida, 1672 – País Valencià, segle XVIII)
Frare dominicà. Prengué hàbit a València el 1687. Es doctorà en teologia el 1705. Ensenyà i ocupà càrrecs diversos a convents de l’orde i a la Inquisició. Fou examinador sinodal de l’arquebisbat de València i del bisbat de Sogorb.
Sobresortí com a orador sagrat. Publicà algunes de les seves oracions fúnebres.
Jornet i Perales, Marià
(Bèlgida, Vall d’Albaida, 1869 – 1953)
Militar. Ingressà a l’Acadèmia General Militar de Toledo el 1892. Fou destinat a Cuba, i hi romangué fins el 1898. El 1919 fou nomenat tinent coronel i el 1931 es retirà del servei actiu.
Publicà diversos estudis d’arqueologia i unes memòries de la seva estada al Carib, però la seva obra més important és Bélgida y su termino municipal (1932).
Creà un petit museu, la part de prehistòria del qual donà al Museu de Prehistòria de València, del qual fou col·laborador durant 25 anys.
Beniprim
(o Beniprí) Despoblat, a l’est de la vila, vora el barranc de la Mata.
El seu nom és el d’una partida del terme.
Bellvís de Montcada i Escrivà de Romaní, Jeroni
(Bèlgida, Vall d’Albaida, segle XVII – València, 1735)
Predicador. Germà de Francesc, primer marquès de Bèlgida. De l’orde de sant Jeroni (1685), fou prior de Sant Miquel dels Reis de València i visitador general de la corona catalano-aragonesa.
Publicà alguns dels seus sermons, com els de les exèquies de Carles II (1701) i de Maria Lluïsa de Savoia, muller de Felip V de Borbó (1714).
Bèlgida (Vall d’Albaida)
Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 17,39 km2, 264 m alt, 694 hab (2014)
Situat al vessant septentrional de la serra de Benicadell–Agullent, al nord-est d’Ontinyent. La part muntanyosa, al sud del terme, és ocupada per boscos de pins.
La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura, amb predomini del secà (oliveres, vinya, cereals i arbres fruiters), i algunes activitats industrials (tèxtil i molins d’oli). Àrea comercial d’Ontinyent. La població ha minvat de manera constant durant el segle XX, però darrerament s’ha estacionat.
La vila és situada prop de la carretera de Gandia a Albaida; destaca l’església parroquial de Sant Llorenç, decorada per Jeroni Jacint Espinosa i Pedro de Orrente, conserva frescos dels segles XVI-XVII.
Dins el terme municipal, que comprèn també els despoblats del Muntis, de Suagres i de Beniprim, hi ha jaciments prehistòrics d’època eneolítica, on s’han trobat vestigis de ceràmica del tipus del vas campaniforme.
Enllaç web: Ajuntament
Gisbert -varis bio-
Berenguer Gisbert (Catalunya, segle XV) Metge. Era catedràtic de la Universitat de Lleida i metge del capítol lleidatà. Fou astròleg i alquimista. El 1464, regnant Pere IV de Catalunya, fou denunciat per heterodòxia.
Esteve Gisbert (València, segle XVII – Terol, Aragó, 1716) Religiós trinitari. Ocupà alts càrrecs eclesiàstics. Fou predicador de Carles II i de Felip V de Borbó. Escriví obres religioses en castellà i en llatí.
Gregori Gisbert (Alcoi, Alcoià, 1779 – Madrid, 1837) Prelat. Fou canonge de Sant Isidre i bisbe electe de Girona. Publicà algunes obres religioses.
Jaume Gisbert (País Valencià, segle XIV – segle XV) Cal·lígraf. En unió de l’il·luminador Domènec Crespí realitzà el bell còdex del Llibre del Consolat de Mar, de València (1407).
Llorenç Gisbert (Bèlgida, Vall d’Albaida, segle XVII – País Valencià, segle XVII) Frare dominicà. Professà el 1662. Fou prior dels convents de Llutxent, Alacant i València, i provincial d’Aragó. El 1690 publicà una biografia de santa Caterina de Siena.
Miquel Joan Gisbert (Tortosa, Baix Ebre, 1544 – Benifassà, Baix Maestrat, 1604) Prelat. Des del 1586 fou abat del monestir de Benifassà, del qual escriví uns Annals. Traduí al castellà la regla de sant Benet.
Pere Gisbert (Catalunya, 1215 – 1294) Frare trinitari. Fou capellà major del rei Pere II el Gran i provincial d’Aragó. Deixà escrites les obres Commentaria in Magistrum Sententiarum i Sermones de Beata Virgine Maria.
Dades dels Països Catalans 