(País Valencià, segle XVIII – )
Títol concedit el 1716, per l’emperador Carles III, al noble valencià Pere Vallterra de Blanes i Borja.
Fou rehabilitat el 1920 pels Díez de Rivera.
Vallterra, marquesat de
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: 1716
Torrellano, comtat de
(País Valencià, segle XVIII – )
Títol concedit el 1716, per l’emperador Carles VI, al seu cambrer Joan Baïllo de Llano i Ferrer.
Passà als Canícia, marquesos del Bosc d’Ares, i als Rojas.
Ramís, Francesc
(Illes Balears, segle XVII – Palma de Mallorca, després 1716)
Jurista. És autor de diversos escrits jurídics. Es mostrà netament partidari de Carles d’Àustria.
Ocupada Mallorca pels borbònics, fou empresonat el 1716 a la torre de l’Àngel. Hom creu que hi morí.
Montaner i Upe -germans-
Eren fills de Joan Montaner.
Joan Montaner i Upe (Roma, Itàlia, 1716 – Palma de Mallorca, 1774) Pintor i gravador. Es traslladà a Palma de Mallorca en morir el seu pare, i ingressà a l’Academia de San Fernando de Madrid el 1760. Fou pare de Joan Montaner i Cladera.
Llorenç Montaner i Upe (Roma, Itàlia, s XVIII – Palma de Mallorca, 1768) Gravador. Fou actiu a Barcelona entre els anys 1727 i 1730. Fou el pare de Francesc, Joan i Josep Montaner i Moner.
Monfort i Besades, Benet
(València, 1716 – 1785)
Impressor. Aprengué l’ofici a l’impremta d’Antoni Bordassar. El 1757 s’establí pel seu compte i fundà la impremta del seu nom, una de les més prestigioses del País Valencià. Assolí un alt nivell de perfecció tipogràfica i contribuí a l’auge de les arts gràfiques valencianes del seu temps.
Gradualment esdevingué l’impressor oficial d’un gran nombre d’institucions i corporacions de València, com l’ajuntament, la universitat, l’audiència, la Junta de Comerç i Consolat, la Societat d’Amics del País, l’Acadèmia de Belles Arts i la Companyia de Jesús, i fins i tot de fora, com el bisbat de Terol.
Imprimí, entre altres, algunes obres de Pérez i Bayer, com De numis hebraeo-samaritanis (1781), diverses obres de G. Maians i Siscar i l’edició que aquest féu de les Opera omnia de Lluís Vives (iniciada el 1782), i la Historia general de España, de J. de Mariana (iniciada el 1783).
Fou el pare del gravador Manuel Monfort i Asensi.
Gran i General Consell
(Mallorca, 1249 – 1716)
Organisme de representació i govern de l’illa de Mallorca i de la ciutat de Palma.
Creat per Jaume I i constituït per sis jurats, als quals assessoraven un nombre variable de consellers. S’ocupava del govern i de l’administració de l’illa.
Al llarg del segle XIV s’anà concretant i perfeccionant el seu funcionament, fins que fou suprimit pels decrets de Nova Planta de Felip V de Borbó.
Gilabert i Fornes, Antoni
(Pedreguer, Marina Alta, 1716 – València, 1792)
Arquitecte. Fou professor d’arquitectura a l’Acadèmia de Sant Carles de València des del 1768 i director general d’aquesta institució des del 1784.
És autor de la reforma decorativa interior de la catedral de València, a la qual donà un aire neoclàssic que féu oblidar les estructures gòtiques originals i que ha estat anul·lada en part.
A l’Escola Pia de la mateixa ciutat construí la gran cúpula, coneguda popularment per la mitja taronga, després reproduïda abundosament per tot el País Valencià.
Esmir, comtat d’
(Franja de Ponent, segle XVIII)
Títol, concedit per l’emperador Carles III, el 1716, al noble ribagorçà Francesc Esmir i Esmir; únic titular.
Descallar, Martí
(Palma de Mallorca, 1716 – Itàlia, 1799)
Historiador. Usà el pseudònim de Pròsper Martí. Pertanyia a la Companyia de Jesús.
És autor de les Memòries històriques i geogràfiques d’Eivissa i Formentera.
Desterrat a Itàlia amb el seu orde, hi continuà escrivint. En aquesta segona etapa de la seva vida publicà en italià Storia natural dell’isola d’Ibiza.
Castillo, Francisco del
(Castella, segle XVII – València, 1716)
Militar. Segon marquès de Villadarias.
Durant la guerra de Successió dirigí l’exèrcit filipista a Andalusia i a la campanya d’Aragó (1710), però, derrotat a la batalla d’Almenar (1710), fou destituït per Felip V de Borbó.
Fou capità general de València (1714-16).
Dades dels Països Catalans 