Arxiu d'etiquetes: Alcoi (nascuts a)

Visedo i Moltó, Camil

(Alcoi, Alcoià, 5 desembre 1876 – 14 juliol 1958)

Arqueòleg. L’any 1920 començà les excavacions al poblat i al santuari de la Serreta d’Alcoi. Donà a conèixer alguns dels descobriments que hi féu a través de publicacions.

Fou director corresponent del Centre de Cultura Valenciana des del 1921, delegat d’Alcoi de l’Institut d’Estudis Valencians (1937) i agregat del Servei d’Investigació Prehistòrica de la diputació de València des del 1943.

L’any 1945 fundà el Museu Arqueològic Municipal d’Alcoi, que porta el seu nom, i al qual féu donació de tots els materials recollits durant les seves excavacions, i d’una important col·lecció de fòssils.

Momblanch i Gonzálbez, Francesc de Paula

(Alcoi, Alcoià, 18 octubre 1892 – València, 17 abril 1980)

Erudit i historiador. Doctor en dret a la Universitat de València, membre de la Real Academia de la Historia i president de la Junta de Govern dels Cronistes del Regne.

Ha publicat nombrosos treballs d’investigació d’història en diverses publicacions, com ara La segunda Germanía del Reino de Valencia (1957) o Cien abogados ilustres del colegio de Valencia (1961).

Moltó i Izquierdo, Anníbal

(Alcoi, Alcoià, 21 setembre 1847 – Leganés, Madrid, 10 agost 1894)

Militar. Fill de Remigi Moltó i Díaz Berrio. Serví a les Filipines (1860-66) i a Cuba (1869-70), d’on tornà amb el grau de comandant.

Fou notable la seva actuació a la tercera guerra carlina, greument ferit a Macheco, li fou concedida la creu de Sant Ferran de segona classe. Tornà a Cuba i el 1888 fou ascendit a coronel i, el 1891, a general de divisió.

Miró i Roca, Antoni

(Alcoi, Alcoià, 1944 – )

Pintor i escultor. Ha fet nombrosos murals a l’estat espanyol i a Anglaterra.

Membre fundador del grup Alcoiart i del Gruppo Denunzia, pertangué també als grups Verein Berliner Künstler i Art Actual. Obtingué la medalla d’or de la II Mostra Internazionale di Pittura e Grafica (1972), a Siracusa.

La seva obra, iniciada el 1960 i que arrencava de l’expressionisme, es concretà en un realisme de denúncia social, com manifesta la sèrie Amèrica negra (1972).

Miró i Garcia, Adrià

(Alcoi, Alcoià, 8 setembre 1923 – 8 abril 2011)

Escriptor en castellà. Estudià filosofia i lletres a les universitats de València, Madrid i Múrcia i s’hi especialitzà en Filologia Romànica. Anà a París, on treballà a l’Institut Pierrefitte i a l’Escola Nacional Superior d’Arts i Oficis com a professor.

Gran part dels seus treballs, d’història i d’art, són dedicats a diversos aspectes de la seva ciutat nadiua: Gonzalo Cantó: su vida, su teatro, su poesía (1967), Glosario de arte y artistas alcoyanos (1967), El humanista Andrés Sempere (1968), Autorretrato (1970), Escritores de Alcoy (1973), El combate político de Juan Botella y Asensi (1981) i Amando Blanquer en su vida y en su obra (1984).

Miró i Bravo, Antoni

(Alcoi, Alcoià, 1 setembre 1944 – )

Pintor. Iniciat en l’expressionisme, que conreà fins l’any 1967, i al qual pertanyen les obres Crit, dejuni forçós, Les tres gràcies i El boig, travessà una època abstracta que culminà en una altra, connexa amb la problemàtica de l’home i l’entorn que el condiciona. Els relleus visuals (1968) correspon a aquest període d’investigació. El mateix any realitzà Vietnam 68, obra molt allunyada de l’anterior.

Fou en aquesta etapa que començà de realitzar les seves escultures, metàl·liques sobretot. El 1972 féu metal·lografies sobre la situació dels negres als EUA (L’espera, Vencerem, Lluita d’infants), amb un llenguatge directe i un colorit viu.

Rebé també, com tot el moviment aplegat a Crònica de la Realitat, les influències del llenguatge i la visió del pop-art: Gioconda (1973), Recerca de la pau (1975), la carpeta Antoni Miró, One dollar (1975). Altres obres són: Pinteu Pintura (1980-90) i Vivace, des del 1991.

Mira i Barrachina, Agustí

(Alcoi, Alcoià, 1754 – València, 1807)

Eclesiàstic. Fou catedràtic de filosofia a la Universitat de València.

Publicà dues obres: De viribus centricis inter se conferendis dissertatio nova ac facili metodo concinnata (1875) i una Retórica.

Millà i Santos, Rafael

(Alcoi, Alcoià, 22 setembre 1891 – Ivànovo, Rússia, 28 agost 1952)

Tipògraf i polític. Organitzador de la Societat Tipogràfica (Sindicat d’Arts Gràfiques d’Alacant), el 1914 ingressà a les Joventuts Socialistes. El 1920 s’afilià al Partit Comunista i el 1921 visità l’URSS com a delegat de la Secció Espanyola de la Internacional Comunista.

Dirigí “Mundo Obrero”, i fou, breument, secretari general del PCE. Presidí la UGT d’Alacant, i el 1936 fou elegit per presidir el Consell Municipal d’aquesta ciutat.

Mataix i Soler, Santiago

(Alcoi, Alcoià, 25 abril 1871 – València, 6 juliol 1918)

Periodista i polític. Estudià dret a València i se’n doctorà a Madrid. Treballà al bufet de José Canalejas, el qual l’introduí a l'”Heraldo de Madrid”.

Es traslladà com a corresponsal a Filipines en produir-se la revolució tagala. En tornar a Espanya, gràcies a la influència de Polavieja fou nomenat representant a corts per Alacant.

Dirigí el “Diario Universal” de Madrid, el qual deixà per fundar “El Mundo”.

Martí i Peydró, Pere

(Alcoi, Alcoià, 1872 – Sabadell, Valles Occidental, 1956)

Autor teatral i poeta. És autor del recull poètic Poncells (1881), de les comèdies Sang per sang (1888) i Proves canten (1889), del monòleg Fins al cel! i d’altres obres.