Arxiu d'etiquetes: 1675

Mesquida i Munar, Guillem

5 Respostes

(Palma de Mallorca, 3 abril 1675 – 27 novembre 1747)

Pintor. Es formà a Roma, a Venècia i a Bolonya. Retornà a Mallorca l’any 1710, però poc després s’establí a Venècia, des d’on passà a Colònia com a pintor de l’elector Climent August i de l’emperador Maximilià II Manuel de Baviera.

Pintor famós a la seva època, el seu estil evolucionà des d’un barroc academicista al rococó, d’influència europea. Deixà un nombre important d’obres a l’illa de Mallorca, com ara La Mare de Déu amb els Pares de l’Església, el fris de Les quatre estacions de l’any o la capella de La Puríssima de la seu.

Iranzo, Joan Jeroni

Deixa un comentari

(València, 1613 – 1675)

Religiós de la congregació de Sant Felip Neri. És autor de diversos escrits.

Exercí càrrecs a la seu i a la universitat valencianes.

Gilart, Mateu

1 Resposta

(Oriola, Baix Segura, vers 1629 – Múrcia, 1675)

Pintor. Format a València, vers el 1645 s’establí a Múrcia. La seva obra, generalment d’inspiració religiosa, acusa la influència de Josep de Ribera, Jeroni Jacint Espinosa i Pedro de Orrente.

Són notables els frescs amb que decorà la capella del Roser de l’església de Santo Domingo de Múrcia (1663-66), la sèrie de pintures Vida de la Mare de Déu (1651), dispersa per diversos museus espanyols, de l’Anunciació als pastors (museu de Brunsvic), del Sopar d’Emmaús (Museo de Santa Cruz, Toledo), de l’Adoració dels pastors (Universitat de Barcelona) i de la Mare de Déu amb l’infant (col·lecció particular, Sevilla).

Cervelló i Piccolomini di Siena, Bernadí Maties de

1 Resposta

(Sardenya, Itàlia, segle XVII – Orà, Algèria, 1675)

Governador del cap de Càller i Gal·lura, cavaller de l’orde de Calatrava. Fou lloctinent interí de Sardenya (1649; 1652-53; 1656-57; 1664-65).

El virrei, duc de San Germano, el féu deportar a Orà per haver auxiliat els implicats en l’assassinat del marquès de Camarasa (1668).

Castellví i Coloma, Joan Basili de

1 Resposta

(València, 17 març 1675 – 17 gener 1754)

Segon marquès de Vilatorques. Fill i successor de Josep de Castellví Coloma d’Alagó i Borja. Fou governador de València i virrei de Nàpols.

Pel seu matrimoni (1702) amb la comtessa de Cervelló incorporà aquest comtat, però la branca s’extingí amb llur filla (1799), que aportà l’herència als Osorio.

Bofarull i de Rosselló, Tomàs

Deixa un comentari

(Valls, Alt Camp, 1604 – 1675)

Frare dominicà. Fou professor de teologia a Vic.

És autor d’una obra religiosa.

Baban, Gracià

Deixa un comentari

(Aragó ?, 1620 – València, 2 febrer 1675)

Compositor, un dels més importants del barroc al País Valencià. El 1657 fou nomenat mestre de capella de la catedral de València.

Autor de misses, motets, nadales, lamentacions, salms, etc, a vuit, deu i dotze veus. Algunes d’aquestes obres són per a diversos cors i acompanyaments d’orquestra.

Angelets, revolta dels -1667/75-

5 Respostes

(Rosselló, 1667 – 1675)

Aixecament de grups de pagesos, els quals oposaren resistència armada a les tropes franceses establertes en el país arran de la confiscació, per part de l’administració francesa, de l’impost (gabella) sobre la renda de la sal.

Lacroix, Fermí de

1 Resposta

(Lançon, Provença, 1675 – Vilafranca de Conflent, Conflent, 1735)

Militar. Durant la guerra de Successió lluità amb l’exèrcit d’Adrien de Noailles als setges de Puigcerdà (1707), Figueres (1709) i Girona (1710).

El 1712 establí un hospital militar a Vilafranca de Conflent i s’ocupà de fer restaurar les fortificacions de Montlluís.

Fou el pare de l’escriptor i advocat Pere Fermí de Lacroix.

Forcada -varis bio-

Deixa un comentari

Anselm Forcada  (Catalunya, segle XVII – Montserrat, Bages, 1675)  Monjo de Montserrat. És autor d’una Historia del monasterio de Montserrat y milagros de Nuestra Señora i de poesies en castellà.

Josep Forcada  (Barcelona, segle XVII)  Impressor. Un dels més coneguts a la seva època. Era notari reial i impressor a la capitania general.