(Barcelona, 3 octubre 1868 – 1938)
Musicògraf i pedagog. Dirigí la “Revista Musical Catalana”.
És autor d’obres didàctiques, com Escuela de Solfeo i Teoría de la música.
Salvat i Crespí, Joan
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: musicòlegs/ues
Montanyès, Vicent
(València, segle XVI – Barcelona, 1573)
Teòleg, teòric musical i frare agustí. Fou catedràtic de filosofia, lògica i teologia a la Universitat de València, qualificador de la Inquisició, prior del convent de Rocafort i provincial d’Aragó; des d’aquest càrrec, i per encàrrec de Pius V i Felip II de Catalunya, començà la reforma dels convents de l’orde.
Escriví Epítome Progymnastarum Dialectices (1563), Commentarii in Porphirium Phaenicum de quinque communibus vocibus dialecticis (1564), In Musicam, liber unus (1566) i De Principibus praenoscendis Sacrae Theologiae (1570).
Minguell, Manuel
(Catalunya, segle XIX)
Compositor i musicòleg. La seva obra més coneguda és la Simfonia Adonis, composta el 1863.
Martín i Rovira, Ezequiel
(Barcelona, 13 octubre 1887 – 15 novembre 1963)
Musicòleg. Fou bon pianista i autor d’algunes composicions. Escriví crítica musical a publicacions diverses.
És autor de moltes harmonitzacions de cançons populars.
Despuig -varis bio-
Arnau Despuig (Grècia, segle XIV) Cavaller del ducat d’Atenes. Era senyor de la torre i del casal de Lespilea (Spilia), prop de la Livàdia. Aquesta possessió li fou arrabassada per un altre cavaller distingit, Bernat Savall. Frederic III de Sicília s’interessà perquè li fos restituïda (1366).
Bartomeu Despuig (Catalunya, segle XIV – Barcelona ?, segle XIV) Escultor. Del 1382 al 1389 treballà a la seu barcelonina. Un personatge del mateix nom era escrivà del rei Pere III el Cerimoniós el 1344.
Berenguer Despuig (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Prengué part a la conquesta de Mallorca (1229). Als repartiments de l’illa, després de la victòria, li correspongué un molí prop de la capital.
Berenguer Despuig (Illes Balears, segle XIV) Procurador de l’infant Ferran (1351) i encarregat de l’educació del futur Jaume III de Mallorca. Fou nebot de Galceran.
Bernat Despuig (Tortosa, Baix Ebre, segle XII – Illes Balears, segle XIII) Possible germà de Guillem. Anà en l’expedició de Jaume I per conquerir Mallorca (1229). En el Repartiment li tocà el rafal de Flacanitx (després dit de Fenolleta) a Pollença.
Bernat Despuig (Catalunya, segle XIV – Barcelona, 1451) Pintor. Apareix documentat a Barcelona des del 1396. Treballà sovint amb Jaume Cirera. És autor de diversos retaules, com els de Cornet i de Santa Anna, de la col·lecció Muntadas.
Francesc Despuig (Barcelona, s XIV) Jurista. Fou assessor jurídic del rei Pere III el Cerimoniós. El 1343, a l’expedició del rei per incorporar Mallorca, Despuig tenia la representació dels prohoms de Barcelona.
Galceran Despuig (Tortosa, Baix Ebre, segle XIII – Menorca, 1287) Fill de Guillem. Morí en la conquesta de l’illa de Menorca. El seu nebot fou Berenguer.
Guillem Despuig (Tortosa, Baix Ebre, segle XII – Illes Balears, segle XIII) Fundador de la línia de Mallorca. Passà a l’illa amb Jaume I (1229). En el Repartiment li tocà l’alqueria de Ben Aiet, a Artà. Possiblement germà seu fou Bernat. Fou el pare de Galceran.
Guillem Despuig (País Valencià, segle XV) Teòric musical. Conegut amb el nom de De Podio. Publicà el tractat Ars musicorum a València el 1495, amb text i pauta musical impresos i amb les notes escrites a mà.
Joan Despuig (Palma de Mallorca, segle XVIII – 1780) Erudit. Entre els seus escrits destaca la memòria relativa a la làpida romana descoberta a Pollença l’any 1765.
Pere Despuig (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Serví Jaume I a les campanyes valencianes. Rebé donacions reials a Cullera, en recompensa del seu esforç.
Pere Despuig (Catalunya, segle XV) Cavaller i escriptor. És autor d’un sirventès on manifesta el seu menyspreu per la vida cortesana.
Roger Despuig (Catalunya, segle XII) Cavaller. Es distingí molt a la presa de Tortosa (1148), en temps de Ramon Berenguer IV de Barcelona. Com a record de la seva actuació, les seves armes foren esculpides a la muralla de la ciutat.
Corbera -varis bio-
Arnau de Corbera (Catalunya, segle XIII) Noble. Participà a la conquesta de València. Jaume I de Catalunya li premià els seus serveis amb la donació d’algunes cases i un corral.
Arnau de Corbera (Rosselló ?, segle XIV – abans 1350) Noble. Senyor de Corbera. Partidari de Pere III el Cerimoniós, fou empresonat amb el seu germà per Jaume III de Mallorca. El primer d’aquests monarques n’exigí la llibertat guardant com a rehens presoners fets a la campanya del Rosselló.
Bernat de Corbera (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Fou un dels catorze que prengueren en primer lloc l’hàbit de la Mercè, en constituir-se aquest orde a Barcelona.
Esteve de Corbera (Barcelona, 1563 ? – 1631) Historiador. Ciutadà honrat de Barcelona, fou desterrat de la ciutat, i posteriorment exercí diversos càrrecs a Milà i a Nàpols. La seva obra principal, inacabada, és Cataluña Ilustrada, publicada a Nàpols el 1678.
Francesc Corbera (València, segle XVI) Musicòleg. Dels seus escrits destaca l’obra sobre cant pla publicada el 1592.
Gilabert de Corbera (Catalunya, segle XIV) Cavaller. El 1343 participà a l’expedició de Pere III el Cerimoniós per reincorporar Mallorca, on hi actuà com a negociador. Des d’allí, amb cinc galeres i algunes forces, anà a sotmetre Menorca, missió que cobrí de forma incruenta. Restà a l’illa com a lloctinent del nou governador posat a Mallorca, Arnau d’Erill. Tenia drets sobre la venda de peix a la ciutat de Barcelona.
Joan B. Corbera (València, segle XV – segle XVI) Escultor i eclesiàstic. El 1506 fou pedrapiquer oficial de València. Projectà les finestres del palau de la Generalitat del seu temps, més tard convertit en edifici de l’Audiència Territorial.
Ramon de Corbera (Catalunya, segle XIV – Sardenya ?, Itàlia, segle XIV) Cavaller. Passà a Sardenya el 1347. Anava amb els reforços que hi portà Hug de Cervelló i que no trigaren a ser delmats a la desastrosa acció dels Aidu di Turdu.
Romeu de Corbera (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Serví Jaume II el Just. Aquest l’envià d’ambaixador al Marroc el 1323.
Comas -varis bio-
Alfons Comas (Terrassa, Vallès Occidental, segle XVII – Catalunya, segle XVII) Músic. Fou organista de Sant Pau del Camp, a Barcelona. Excel·lí també com a intèrpret de flauta, fagot i oboè.
Bernat Comas (Catalunya, segle XVIII) Musicòleg i frare caputxí. Publicà notables escrits, entre ells el Método para canto llano aparegut el 1734.
Vicent Comas (València, 1811 – Jerusalem, Palestina, 1894) Músic i compositor. Fou organista a Morella i a Terol. S’ordenà sacerdot en 1839. Posteriorment prengué l’hàbit franciscà i fou enviat al convent de Jerusalem, on morí. Deixà bon nombre de peces de música sacra.
Coma i Puig, Miquel
(Catalunya, segle XVIII)
Teòric musical. La seva obra Elementos de música para canto figurado, canto llano y semifigurado (1766), és representativa de la teoria musical tradicional.
Coll -varis bio-
Antoni Coll (Catalunya, segle XV – segle XVI) Argenter. Juntament amb el seu fill Joan Coll realitzà (1507), seguint el disseny de Pere Joan Palau, la creu d’or, esmalts i perles, d’estil gòtic florit, de la seu de Girona, contractada el 1503.
Antoni Martí Coll (Reus, Baix Camp, segle XVII – segle XVIII) Musicòleg i frare franciscà. Sojornà a Madrid, on publicà el seu Arte de canto llano (1714). El reedità el 1719, amb l’afegitó d’un Arte del canto de órgano. Escriví encara d’altres obres.
Francesc Coll (Petra, Mallorca, segle XVIII – Amèrica del Sud, 1799) Frare dominicà. Durant tretze anys es dedicà a una intensa tasca evangelitzadora a l’Amèrica del Sud. Escriví una relació dels seus viatges, que ha restat inèdita.
Gaspar Coll (Palma de Mallorca, 1757 – 1826) Jurista. Publicà diverses obres de caràcter jurídic.
Gaspar Ferran Coll (Palma de Mallorca, 1826 – 1855) Escriptor. És autor de poemes i obres teatrals en castellà.
Josep Sebastià Coll (Catalunya, segle XIX – Madrid ?, segle XIX) Metge. Ensenyà a l’Escola de Medicina de Madrid. Publicà tres estudis professionals, dos d’ells de caràcter didàctic.
Lluís Coll (Palma de Mallorca, 1656 – 1694) Lul·lista franciscà. És autor de poesies i escrits de caràcter religiós, així com traductor al llatí de l’obra catalana de Ramon Llull.
Martí Coll (Illes Balears, segle XVIII – Madrid ?, 1760) Botànic i jesuïta. Publicà diversos estudis. Assolí gran fama a Madrid pels seus coneixements mèdics, que determinaren la concessió al seu favor del grau de doctor en medicina. Fou membre de la Real Academia Médica de Madrid. Ingressà als jesuïtes com a llec, per bé que més tard fou ordenat sacerdot.
Pere Coll (Barcelona, 1595 – Catalunya, segle XVII) Músic. Fou organista a l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona i a la catedral de Tarragona.
Vicent Coll (Quart de Poblet, Horta, segle XVIII – València, 1805) Escriptor i religiós agustí. Era professor de filosofia i teologia. Fou prior del convent de Rocafort i rector del de Sant Fulgenci, del seu orde. És autor de sermons i de traduccions de clàssics llatins. També escriví poesia. El 1790 li fou editada a València l’obra titulada El héroe de piedad.
Codolar, Pere
(Barcelona, 1721 – Oviedo, Astúries, 1773)
(o Antoni) Tractadista musical. Monjo de Montserrat, fou deixeble del pare Benet Esteve.
Escriví el tractat Examen musical, en què tracta de la tècnica musical de l’època, amb exemples vocals de compositors montserratins.
Dades dels Països Catalans 