(Menorca, segle XV – 1503)
Historiador. Visqué bastant de temps a la Toscana, per afavorir-hi els estudis d’un fill seu. A causa d’aquest sojorn fou considerat italià per alguns autors.
És obra seva un treball sobre les expedicions de Carlemany i de la relació Siti i presa de Granada.
(Menorca, 1469 – Salamanca, Castella, 1497)
Escriptor. El 1710, i en versió castellana, seria estampat a Madrid un tractat moral seu, amb el títol de Modo para vivir eternamente, discurso moral y político.
(Castella, 29 juny 1737 – Menorca, 2 març 1792)
(o y Pacheco) Militar. En 1782-83 fou capità general de Mallorca. Participà en l’expedició del duc de Crillon a Menorca (1782) i fou governador de l’illa del 1783 al 1792.
Respectà el català com a llengua oficial, l’antiga administració de l’illa i el sistema judicial creat pels britànics.
(Menorca, segle XVI)
Arquitecte. Es dedicà principalment a obres de caràcter militar. Fou arquitecte major del castell de Sant Felip d’es Castell. Traçà, el 1572, els plans de la fortificació d’Alaior.
(Menorca, segle XV – segle XVI)
Poeta. Participà a un concurs poètic celebrat a Mallorca el 1502 en honor de Ramon Llull.
(Menorca, segle XIX)
Gravador de la primera meitat del segle XIX. Deixà obres notables.
(Menorca ?, segle XV)
Frare franciscà. Deixà escrites les traduccions de Medea i dels Proemis de les tragèdies de Sèneca, i un treball original titulat Breu parlament de les virtuts dels antics filòsofs.
Totes aquestes obres han estat perdudes.
(Menorca, segle XVIII)
Notari i cirurgià. És autor de nombrosos escrits jurídics i d’una compilació dels privilegis de Menorca.
Dades dels Països Catalans 