(Catalunya, segle XIV – vers 1355)

Baró d’Erill. Fill de Guillem (IV) d’Erill i de Castellvell. Assistí a la donació del comtat de Ribagorça a l’infant Pere (1322).

Participà en l’expedició de conquesta a Sardenya (1323-24) i fou cap de les tropes que assetjaren la vila d’Esglésies (1323), també anà a la croada que Alfons III el Benigne envià contra Granada (1331).

El 1342, sota el comandament de Pere III el Cerimoniós, era veguer de Barcelona i el Vallès (1338, 1341) i procurador de la corona.

Pere III li encarregà d’incoar el procés contra Jaume III de Mallorca, que acabà amb la sentència que condemnà Jaume a perdre els seus béns (1343).

Ocupades les Balears i el Rosselló per Pere III, en fou nomenat governador (1343 i 1344). Essent governador del Rosselló, rebutjà una invasió de Jaume III (1347), la qual cosa determinà la fugida del rei desposseït.

El seu Stili curiarum civitatis Majoricensis no fou publicat fins al 1663.

Fou el pare d’Arnau (III) i de Berenguer d’Erill i de Pallars.