Arxiu d'etiquetes: Àsia (morts a)

Whittingham, Santiago

4 Respostes

(Bristol, Anglaterra, 29 gener 1772 – Madràs, Índia, 19 gener 1841)

Militar. El seu nom de fonts original era Samuel Ford. Es casà amb Margalida Creus i Soler, de Maó, on residí un cert temps, i més tard s’establí a Mallorca. Participà en la guerra del Francès i col·laborà en l’enllaç entre les tropes angleses i les estacionades a Mallorca, motiu pel qual féu viatges a Gibraltar.

El 1811 tornà a Mallorca, on fundà el Col·legi Militar de Palma, i fou comandant general de l’exèrcit de reserva. Formà amb aquest l’anomenada Divisió Mallorquina, amb la qual passà a la Península i derrotà Suchet a l’acció de Castalla (1813), per la qual fou condecorada tota la divisió.

El 1822 fou nomenat cap d’estat major de l’exèrcit britànic a l’Índia.

Volta, Carmel

Deixa un comentari

(Gandia, Safor, 1803 – Damasc, Síria, 1860)

Beat franciscà. Amb el llec Francesc Pinazo fou martiritzat a les persecucions desfermades a Damasc pels drusos musulmans.

Fou beatificat per Pius XI el 10 d’octubre de 1926.

Ventayol, Rafael

Deixa un comentari

(Alcúdia, Mallorca, 1644 – Terra Santa ?, 1726)

Religiós. Durant 56 anys visqué a Terra Santa. Fou guardià del convent de Betlem, procurador general i professor d’àrab a Damasc. Exercí diverses funcions diplomàtiques.

Gran dominador de l’àrab, traduí a aquesta llengua diverses obres piadoses.

Torres, Cosme de

Deixa un comentari

(València, 1510 – Skiki, Japó, 3 octubre 1570)

Missioner jesuïta. Després d’ensenyar a València i Mallorca, fou destinat a Nova Espanya (1538), i passà a les Filipines l’any 1542.

A Goa ingressà al noviciat dels jesuïtes, admés per Francesc Xavier (1548), amb el qual entrà al Japó, on restà fins a la mort, treballant en l’organització de les primeres comunitats cristianes.

Merton, Thomas James

Deixa un comentari

(Prada, Conflent, 31 gener 1915 – Bangkok, Tailàndia, 10 desembre 1968)

Escriptor trapenc nord-americà. Destacat exponent de la pau i justícia mundials, propagà les seves idees en nombroses obres.

Morí electrocutat, d’accident, mentre assistia a una conferència mundial organitzada per ell mateix.

Mascarós i Coll, Teòfil

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, segle XVI – Bay, Filipines, 1644)

Frare agustí. Fou prior del convent de Mallorca. Actuà intensament a les illes Filipines, de primer en diverses parròquies i més tard com a prior de Bay i de Manila.

Féu la versió en llengua tagala de dues obres pietoses.

Martí, Domènec

Deixa un comentari

(Morella, Ports, 1811 – Hong Kong, Xina, 1852)

Frare missioner. Es traslladà a Filipines (1834) i a la Xina (1837) com a missioner.

El 1847 fou nomenat, pel papa Pius IX, bisbe coadjutor de Ven-tri i l’any següent vicari apostòlic, lloc des del qual hagué de fer front a la persecució de les autoritats xineses.

Cal esmentar les obres Año cristiano y la relación de las persecuciones y martirios de 1838 y 1839 i Memorias sobre XXVII venerables siervos de Dios que, en 1838, 39 y 40, murieron por la religión católica en el vicariato apostólico de Tung-Kin Oriental.

Marcarol, Teòfil

Deixa un comentari

(València, vers 1584 – Bay, Filipines, 1644)

Religiós agustí. Exercí diversos càrrecs dins el seu orde. Passà a les Filipines el 1624, on fou prior del convent de Manila i missioner actiu a l’illa de Luzón.

Escriví dues obres pietoses, una en castellà i una altra en tagal, que no serien publicades, ja que desaparegueren els manuscrits arran de les incursions angleses de 1764.

Licinià -sant-

Deixa un comentari

(Xàtiva ?, Costera, segle V – Constantinoble, Turquia, segle VI)

Sant. Hom creu nat a Xàtiva. Era famós per la seva saviesa. Fou bisbe de Cartagena.

Es traslladà a Constantinoble, on gaudí de l’estima de l’emperador Maurici. Morí en aquella ciutat, possiblement emmetzinat per uns enemics.

Ishaq -varis bio-

1 Resposta

Ishaq ben Mosé Elí ha-Sefardí  (Oriola, Baix Segura, segle XV – Constantinoble, Turquia, segle XVI)  Autor jueu. D’ell es conserven, en hebreu, escrits després de l’expulsió de l’any 1492, dos llibres de matemàtiques elementals.

Ishaq ben Mosé ha-Leví  *  Nom en hebreu de l’escriptor jueu Profiat Duran.

Ishaq ben Natan  (Xàtiva, Costera, segle XIV – Illes Balears ?, segle XIV)  Jueu que residia a Mallorca cap al 1347. Traduí de l’àrab a l’hebreu dos tractats filosòfics de Maimònides, un d’al-Gazzälï i altres obres de filosofia.

Ishaq ben Yehudà Gerundí  (Girona, segle XIII)  Poeta hebreu, pertanyent al cercle cabalístic de Girona, del qual es conserven unes vint poesies religioses.

Ishaq Cabrit  (Perpinyà, segle XIV – segle XV)  Metge jueu. Documentat a Perpinyà el 1409 i el 1413. El 1403 traduí del llatí a l’hebreu una obra de medicina de Joan de Sant Amand.

Ishaq ha-Leví Gerundí  (Girona, segle XIII)  Poeta hebreu. Únicament conegut per la signatura en acròstic de les seves poesies religioses. Per l’estil sembla no ésser el mateix Ishaq ben Zerahya ha-Leví, sinó, probablement, un nét seu.

Ishaq ibn Sabarra  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Poeta jueu. En són conegudes tres poesies religioses, amb el seu nom en acròstic.

Ishaq Selomó Meir  (Catalunya, segle XIV)  Poeta hebreu de circumstàncies que apareix adreçant, entre d’altres, una poesia encomiàstica a Mosé Natan, de Tàrrega.