(Barcelona, Barcelonès)

Monestir benedictí. Des del 977 hi ha notícies d’una comunitat benedictina instal·lada a Sant Pau.

Després de les devastacions d’al-Mansur i els almoràvits, fou restaurat el 1117 amb l’ajut del matrimoni format per Guibert Guitard i Rollendis. El 1127 fou lliurat al monestir de Sant Cugat del Vallès.

L’església actual (del principi del segle XII) té planta de creu grega, volta de canó i cimbori sobre petxines; en els seus murs apareixen com a decoració arcuacions cegues, mènsules esculturades i finestres amb llinda monolítica als tres absis d’eix paral·lel.

La façana (segle XIII) està decorada amb la imatge de Jesús entre Sant Pere i Sant Pau i els símbols dels evangelistes, i uns capitells merovingis. El claustre annex (segle XIII) és de planta rectangular, té arcs lobulats i columnes geminades amb capitells de poca qualitat. S’hi conserva la sala capitular i la residència abacial (segle XIV).