(Terrassa, Vallès Occidental, 1 desembre 1842 – Barcelona, 1887)
Actor teatral. Germà de Joaquim.
Tingué bones actuacions en teatre català, sobretot al Romea de Barcelona. Hi treballà amb les principals figures de l’escena del seu temps.
Fou el pare de Manuel i de Baldomer Marinel·lo i Samuntà.
(Terrassa, Vallès Occidental, segle XVII – segle XVIII)
Frare franciscà. Fou provincial de l’orde. Ocupà altres càrrecs.
És autor del tractat Directorio de prelados, editat a Barcelona el 1705.
(Terrassa, Vallès Occidental, 1781 – 1846)
Monjo de Montserrat. Germà de Pau. Es formà a l’escolania de Montserrat. Prengué l’hàbit de l’orde el 1811.
Destacà com a violinista i violoncel·lista.
Anton Marsal (Catalunya, segle XVII) Eclesiàstic. Era rector de Constantí (Tarragonès). És autor d’obres religioses i de poesies en castellà i en llatí.
Jacint Marsal (Vic, Osona, segle XVIII) Arquitecte. Treballà per a la seu vigatana i realitzà les obres de l’església de l’hospital (1748-53).
Joan Marsal (Catalunya, segle XVI) Escriptor. El 1576 publicà una miscel·lània de traduccions d’autors francesos i italians, que tingué força èxit.
Llucià Marsal (Vic, Osona, segle XVII) Religiós. És autor d’obres apologètiques i piadoses escrites en llatí i en castellà.
Miquel Marsal (Terrassa, Vallès Occidental, segle XVIII) Músic i frare jerònim. Fou deixeble de l’escolania de Montserrat. Pertanyia a la comunitat de Sant Jeroni de la Murtra. En fou mestre de capella.
(Terrassa, Vallès Occidental, 1772 – 1832)
Músic. Estudià a l’Escolania de Montserrat. Fou mestre de capella de Sant Feliu de Sabadell (1790 – vers 1803) i de la col·legiata de Terrassa a partir del 1803.
Escriví música sacra.
(Terrassa, Vallès Occidental, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)
Músic i frare jerònim. Estudià a l’escolania de Montserrat. Fou monjo del monestir de Sant Jeroni de la Murtra.
Era excel·lent intèrpret d’orgue i de fagot.
(Terrassa, Vallès Occidental, 1856 – 1943)
Geòleg. Deixà treballs remarcables, com la Constitució geològica de Terrassa i dels seus voltants (198), Relaciones tectónicas entre Cataluña y las Baleares (1922), Tectónica de Montserrat (sd), etc.
També deixà algun estudi històric: La noche de San Bartolomé (1904).
Alfons Comas (Terrassa, Vallès Occidental, segle XVII – Catalunya, segle XVII) Músic. Fou organista de Sant Pau del Camp, a Barcelona. Excel·lí també com a intèrpret de flauta, fagot i oboè.
Bernat Comas (Catalunya, segle XVIII) Musicòleg i frare caputxí. Publicà notables escrits, entre ells el Método para canto llano aparegut el 1734.
Vicent Comas (València, 1811 – Jerusalem, Palestina, 1894) Músic i compositor. Fou organista a Morella i a Terol. S’ordenà sacerdot en 1839. Posteriorment prengué l’hàbit franciscà i fou enviat al convent de Jerusalem, on morí. Deixà bon nombre de peces de música sacra.
(Terrassa, Vallès Occidental, 21 febrer 1861 – 20 desembre 1894)
Escriptor. Col·laborà amb treballs humorístics en diverses publicacions.
Escriví per al teatre algunes obres còmiques: Remei de gelosia (1881), Els amors d’un guerrero (1882), Qüestió de faldilles (1883), etc.
(Terrassa, Vallès Occidental, 1870 – Madrid, 9 desembre 1918)
Escriptor i periodista carlí. Col·laborà a “El Correo Catalán” i “El Correo Español”, del qual fou redactor en cap.
Publicà La República en 191… (1911), novel·la política molt popular al seu temps, Sátiras políticas (1913), La Peregrinación de la Lealtad (1913) i Vida de don Jaime de Borbón (sd).
Dades dels Països Catalans 