Arxiu d'etiquetes: Catalunya (geo)

Eix Transversal

Deixa un comentari

(Catalunya)

Carretera número C-25 de l’interior de Catalunya. Posa en comunicació les ciutats de Lleida i Girona, tot travessant les comarques del Segrià, el Pla d’Urgell, l’Urgell, la Segarra, Anoia, el Bages, Osona i la Selva, en un recorregut total de 204 km.

La construcció de l’Eix ha suposat una revifalla de les activitats econòmiques i de la mobilitat de les comarques per on passa, a més de connectar tot un seguit de ciutats mitjanes de l’interior de Catalunya, com ara Mollerussa, Cervera, Tàrrega, Calaf, Manresa i Vic.

Ebre, l’

259 Respostes

(Franja de Ponent / Catalunya)

Riu (908 km) que neix a Fontibre (Reinosa, Santander) i desguassa a l’illa de Buda (Tortosa), el més important del vessant mediterrani. Travessa la depressió de l’Ebre.

Intensament aprofitat per a la producció d’energia elèctrica i el regadiu, tot al llarg del seu curs i dels seus afluents hi ha embassaments com els de la capçalera del Segre–Cinca, Mequinensa i Flix, i canals, com l’Imperial.

Recull les aigües de la banda de migjorn de la serralada Cantàbrica, de gairebé tot el Pirineu i de la zona septentrional fins al límit del sistema Ibèric amb Castella.

En el curs mitjà i baix rep els afluents més cabalosos, per la dreta, provinents del Pirineu, com el Segre-Cinca, i per l’esquerra, del sistema Ibèric, com el Guadalop i el Matarranya.

Entra a Catalunya per Mequinensa, on rep el Segre-Cinca, i descorre per terres planes formant amplis meandres, llevat de dos punts on s’encaixa en estrets congostos: el pas de l’Ase i el de Barrufemes. Després d’aquest darrer pas s’eixampla i, passat Tortosa, s’obre en un delta que penetra 30 km a la mar.

Històricament ha constituït la frontera natural entre les terres catalanes i les de Castella i Aragó.

Divisió Territorial de Catalunya -1987-

3 Respostes

(Catalunya, abril 1987 – )

Decret de distribució comarcal realitzat per la Generalitat.

Serví de base per a l’estudi la Divisió Territorial aprovada el 23 de desembre de 1936, segons la qual restaurà les comarques i creà els consells comarcals com a organismes administratius.

El 1988 es passà de 38 a 41 comarques, amb la inclusió de tres de noves: l’Alta Ribagorça, el Pla d’Urgell i el Pla de l’Estany.

Divisió Territorial de Catalunya -1936-

11 Respostes

(Catalunya, 27 agost 1936 – 23 desembre 1936)

Disposicions de distribució comarcal. Realitzada per la ponència de la divisió territorial de la Conselleria d’Economia de la Generalitat i que entrà en vigor pel decret de 23 de desembre de 1936.

La ponència tingué la presidència honorària de Ventura Gassol, Pau Vila com a vicepresident i Josep Iglésies com a secretari.

La nova organització político-administrativa repartia el territori de les quatre províncies en nou regions dividides en 38 comarques; aquestes foren fixades tenint en compte l’àrea d’atracció i d’influència dels principals nuclis urbans i les característiques geogràfiques.

Aquesta divisió, encara que suprimida l’any 1939, subsistí en els treballs geogràfics i comarcals, i serví de base per a l’estudi de la nova Divisió Territorial de Catalunya i posterior llei del Parlament del 1987.

Depressió Prelitoral Catalana

35 Respostes

(Catalunya)

Conjunt de terres enfonsades entre les Serralades Pre-litoral i Litoral o de Marina del Sistema Mediterrani Català.

Ocupa una àrea de 200 km de llarg, entre el Ter (a ponent de Girona) i la desembocadura del riu de Llastres, a l’Hospitalet de l’Infant, per 20-25 km d’ample. Es manté a una altitud de 100 a 200 m, que li dona l’aspecte d’una depressió topogràfica, a més d’estructural.

Es compon de quatre compartiments d’evolució relativament autònoma. El més antic és el Camp de Tarragona; el bloc muntanyós del Gaià, a l’esquerra del riu, separa el Camp del Penedès; els materials continentals de la vall del Llobregat donen pas al compartiment del Vallès; i el raiguer del Montseny que gairebé estrangula el llindar amb la Selva.

També es coneix amb el nom de Depressió del Vallès-Penedès.

Catalunya, Principat de

71 Respostes

(Catalunya)

Nació que forma part dels Països Catalans. Denominació aplicada a Catalunya i utilitzada especialment en relació amb els altres components dels Països Catalans.

El seu origen data de l’època medieval. Durant l’etapa feudal el comtat de Barcelona anà absorbint la sobirania dels altres comtats catalans i així el comte de Barcelona esdevingué el “Príncep” o cap de la jerarquia feudal catalana (tal com apareix en els Usatges).

En passar el temps i entrar en contacte amb altres països es féu sentir la necessitat d’una denominació més àmplia que la de comtat de Barcelona per designar tot Catalunya. Fou aleshores que d’aquell nom de príncep donat al comte de Barcelona es derivà el de Principat de Catalunya per anomenar el territori de la seva sobirania.

La nova denominació prengué estat oficial sota el regnat de Pere III el Cerimoniós (Corts de Perpinyà, 1350).

Catalànids, els

Deixa un comentari

(Catalunya)

Designació del Sistema Mediterrani Català. És tracta d’una unitat geològica que s’estén en direcció nord-est – sud-oest, des de Girona (fossa de l’Empordà) fins al sud de Tortosa.

Comprèn tres unitats fisiogràfiques: la serralada Litoral Catalana, estesa des del cap de Begur fins a Vilanova i la Geltrú, on desapareix sota el mar; la depressió Pre-litoral, veritable fossa tectònica que comprèn entre altres les comarques del Vallès i del Penedès, i la serralada Pre-litoral Catalana, que s’estén des de Girona fins passat Tortosa.

En la seva història geològica es poden distingir tres etapes: l’herciniana, que va originar el massís Català; l’alpina, que va donar origen a la meitat meridional del sistema, i la postorogènica, la qual originà la depressió Pre-litoral.

Barcelona, regió de

1 Resposta

(Catalunya)

Regió que comprèn les comarques centrals de la seva façana marítima: el Barcelonès, el Baix Llobregat, l’Alt Penedès, el Garraf, el Baix Penedès, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental i el Maresme.

Comprèn, a grans trets, el territori de l’antic comtat de Barcelona, tal com era el segle XI (i que es mantingué, aproximadament, com a demarcació de la diòcesi barcelonina), i el de les vegueries de Barcelona i el Vallès i de Vilafranca del Penedès que es mantingueren fins al decret de Nova Planta.

Altiplà Central Català

6 Respostes

(Catalunya)

Nom donat per alguns geògrafs a l’altiplà de l’interior. Forma part de la Depressió de l’Ebre.

Actua com a divisori d’aigües entre els rius Segre i Llobregat, i també d’aquest amb el Ter i el Besòs.

Ocupa bona part de la regió de Manresa i un sector de la de Lleida.

Depressió Central Catalana

69 Respostes

(Catalunya)

Gran depressió de l’Ebre, comprès entre els Pirineus, al nord, la Serralada Transversal, a l’est, i la Serralada Prelitoral, al sud-est.

Emplenada, com la resta de la depressió, de sediments terciaris, presenta un relleu no gaire horitzontal; predominen, cap a l’est, les formes tabulars formades per cingleres calcàries eocèniques, molt retallades pels rius que circulen transversalment per la depressió menyspreant l’orientació natural del relleu i presentant alguns casos típics d’epigènesi.

Quant a la composició dels materials, s’hi poden distingir dues zones ben definides: una part oriental, amb materials tous i margues blaves que dominen les planes i conques perifèriques (Conca de Barberà, Osona i Anoia); i una part més occidental, amb domini de les argiles quaternàries, disposades horitzontalment i recobertes posteriorment amb les aportacions al·luvials del Segre, el Cinca, les Nogueres i l’Ebre.

Del seu caràcter interior i deprimit deriva per a la regió un clima de tendència continental que presenta fenòmens acusats d’inversió tèrmica, que fan encara més durs els seus trets climàtics. Aquestes inversions donen lloc a espesses boires matinals a l’hivern. Les precipitacions són febles (300-600 mm) amb màximes equinoccials. A l’estiu les altes temperatures provoquen una forta evaporació i l’aridesa és forma cap al sector de Lleida.

Els rius, procedents la major part dels Pirineus, travessen la depressió de nord a sud. Els del cantó oriental desemboquen directament a la Mediterrània després de tallar, formant típics congostos epigènics, les serres prelitorals (Llobregat); els del cantó occidental (Segre i afluents) desemboquen a l’Ebre.

Demogràficament és, després del Pirineu, una de les àrees menys poblades de Catalunya; la població es concentra a les conques més baixes, mentre que els altiplans resten pràcticament deshabitats. Les activitats econòmiques, doncs, estan concentrades en els nuclis urbans de tradició: Lleida, Manresa, Vic i Igualada.