Arxiu d'etiquetes: 1893

Claramunt i Quer, Joan

1 Resposta

(Gràcia, Barcelona, 1893 – Perpinyà, 1960)

Actor, baríton i director teatral, germà de Josep. Estudià a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic.

Assolí èxits com a cantant amb obres líriques catalanes (Cançó d’amor i de guerra, 1926).

El 1939 s’exilià a França, on actuà. S’establí a Perpinyà (1944), on fundà els grups Els Amics del Teatre Català i Agrupament Artístic Teatral, al front dels quals promogué el teatre català al Rosselló, amb més d’un centenar de representacions d’obres de Guimerà, Rusiñol, Adrià Gual, etc.

Cercle Artístic de Sant Lluc

40 Respostes

(Barcelona, 1893 – )

Associació artística. Fundada pels germans Joan i Josep Llimona i Bruguera, el regidor Alexandre M. Pons i un grup d’artistes que seguiren les directius doctrinals del seu consiliari Josep Torras i Bages, dominades per un estricte moralisme catòlic, un culte a les virtuts familiars i un desig d’entroncar amb la humilitat dels gremis medievals, com a reacció a l’actitud anticlerical i frívola dels modernistes que es reunien al Cercle Artístic de Barcelona.

Fou presidit en la seva gran època per Lluís Serrahima, i entre els seus membres il·lustres hi havia, entre altres: Dionís Baixeras, Antoni Gaudí, Ramon Sunyer, Joaquim Torres i García, Feliu Elias, Francesc d’A. Galí. Hom pot considerar que el noucentisme té una de les arrels en la línia marcada per aquesta entitat.

Després de la guerra civil protegí les activitats de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona i de la Coral Sant Jordi, i fundà el Premi Internacional de Dibuix Joan Miró, que es convoca anualment.

Enllaç web: Cercle Artístic de Sant Lluc

Centelles, Fermí de

Deixa un comentari

(Centelles, Osona, 1817 – Arenys de Mar, Maresme, 1893)

Frare caputxí. Féu la Primera Guerra Carlina amb els insurrectes. Havent emigrat el 1839, prengué l’hàbit a França.

Anà al Brasil el 1854, on fundà el convent caputxí de Sao Paulo. Tornà a Catalunya devers el 1888.

És autor de diversos llibres, com Compendio de filosofia racional (Sao Paulo, 1864), Sermones (Río de Janeiro, 1867) i Historia de la filosofía (Barcelona, 1889).

En atenció als seus mèrits tenia el títol de provincial titular de Catalunya.

Cassanyes i Mestre, Magí Albert

Deixa un comentari

(Sitges, Garraf, 1 gener 1893 – Barcelona, 14 juliol 1956)

Crític d’art. De jove conreà el dibuix i la pintura. Home d’àmplia cultura, es caracteritzà per la seva postura decididament en favor de l’art d’avantguarda que, per a ell, anava lligada a un dinamisme polític. Col·laborà a diverses revistes de Sitges i de Barcelona.

El 1929 organitzà una gran exposició d’art internacional a les Galeries Dalmau, on van ésser presentats per primera vegada a Barcelona Hans Arp, S. Täuber, Van Doesburg, Mondrian, Vantongerloo, Lhote, Hélio, i on presentà Joan Sandalinas i Àngel Planells.

Formà part del grup Amics de l’Art Nou i del Club Cobalto 49.

Carbó i Roca, Pau

Deixa un comentari

(Granollers, Vallès Oriental, 1815 – Barcelona, 1893)

Teòleg. Professà al convent dominicà de Santa Caterina de Barcelona (1832).

Residí molt de temps a Itàlia: professà teologia a La Minerva, de Roma, i fou consultor de l’Índex.

Col·laborà a la “Revista Popular”, de Barcelona.

Carandell i Pericay, Joan

Deixa un comentari

(Figueres, Alt Empordà, 19 gener 1893 – Pals, Baix Empordà, 30 setembre 1937)

Geòleg i geògraf. Estudià ciències naturals a Barcelona i a Madrid, on es doctorà.

Publicà monografies sobre la serralada Ibèrica (1918) i sobre Sierra Nevada (1921), i estudià la geografia humana d’Andalusia, on visqué del 1917 al 1936.

Els darrers temps de la seva vida es dedicà a escriure i dibuixar el seu treball pòstum El bajo Ampurdán. Ensayo geográfico, que fou reeditat per la Diputació de Girona el 1979.

Caballé i Pintaluba, Frederic

Deixa un comentari

(Barcelona, 17 febrer 1893 – 7 octubre 1929)

Baríton. Debutà al teatre Tívoli amb Maruxa. Intèrpret de sarsueles, triomfà amb La alsaciana i Los calabreses, entre d’altres.

Formà companyia amb Emili Vendrell i actuà a l’Eldorado de Barcelona.

Bofill i Ferro, Jaume

1 Resposta

(Barcelona, 28 febrer 1893 – 12 juliol 1968)

Crític literari i poeta. Fou deixeble de Carles Riba a la Fundació Bernat Metge per a la qual traduí poetes grecs, Rilke i Proust.

Del grup de Josep Carner, fou un crític sobresortint del noucentisme; aplica a la crítica el seu humanisme i la seva sensibilitat amb un mètode lliure.

Va exèrcir com a crític a “La Publicitat” i a la “Revista de Catalunya”, des d’on va defensar un nou concepte de la crítica entesa com a activitat artística.

Publicà Vint-i-cinc anys de crítica (1959) i Cent anys de poesia catalana (1968). Deixà un extens estudi inèdit sobre els poetes catalans moderns.

Bastinos i Coll, Joan

5 Respostes

(Barcelona, 1816 – 1893)

Llibreter i editor. Establert el 1840 com a relligador i llibreter, amb l’ajut del seu fill Antoni Joan Bastinos i Estivill, va fundar (1842) l’editorial Bastinos, dedicada especialment a la publicació d’obres didàctiques de llengua castellana, d’una gran difusió a la Península Ibèrica i a l’Amèrica Llatina.

Afiliat al partit progressista, fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona.

També fou el pare de Julià Bastinos i Estivill.

Basauri Paguagua, Pedro

Deixa un comentari

(Eibar, País Basc, 30 novembre 1893 – Barcelona, 21 setembre 1973)

Torero (dit Pedrucho). Prengué l’alternativa a Sant Sebastià el 2 de setembre de 1923. Residí gairebé sempre a Barcelona, on fou una figura popular.

Es caracteritzà pel seu valor i per la seva decisió a l’hora de matar.