(Barcelona, 23 juny 1860 – 23 febrer 1926)

Pintor i decorador. Germà de l’escultor Josep. Començà la carrera d’arquitectura, però va abandonar-la i estudià pintura, amb Frederic Trias i Martí i Alsina. Fou un dels fundadors del Cercle Artístic de Sant Lluc (1892).

Naturalista de formació, en la seva obra, d’escenes íntimes i paisatges, realitzada amb tècnica perfecta i un acoloriment suau, cerca un simbolisme transcendent, inspirat en Puvis de Chavannes. A més de la vida camperola, el van atraure els temes religiosos moralitzadors.

De la seva obra destaquen els quadres El senyor rector, Marta i Maria, Lectura (1891), El retorn de l’hort (1896), Montserrat (1923), els plafons del baldaquí de l’església del monestir de Ripoll, decoració de la cúpula del cambril de Montserrat, dos grans quadres per a l’oratori de Sant Felip Neri i dos plafons per a l’església del Pi, de Barcelona.

Fou el pare de Mercè i Núria Llimona i Raymat.