(Granollers, Vallès Oriental, segle XIX – Catalunya, segle XX)
Escriptor. És autor del poema titulat L’aplec del Remei.
El 1913 estrenà l’obra La reina de la festa, editada el 1921. Escriví també d’altres obres teatrals.
(Granollers, Vallès Oriental, 1869 – 1935)
Escriptor. És autor del drama en tres actes Amor i art, publicat el 1913, i del recull poètic Cant del Vallès (1923).
(Granollers, Vallès Oriental, segle XV)
Polític i militar. Conegut també com a Joan de Tagamanent i de Montbui. Senyor de la baronia de Montbui. Fill de Joan de Montbui i de la pubilla Elisabet de Tagamanent, castlana menor de Tagamanent.
Des del 1450 pertanyia a la cort de la reina Maria de Castella —lloctinent d’Alfons IV el Magnànim—, on prengué part en moltes activitats, com l’ambaixada que negocià la pau amb Castella i Navarra (1453).
En temps de Joan II el Sense Fe capitanejà les tropes de la generalitat oposades al rei, de primer a les ordres del comte Hug Roger III de Pallars, com en l’assalt a la Força de Girona (1462) i on fou ferit, i, més tard, preparant l’acceptació de Pere de Portugal.
Formava part del seguici del rei Pere, que el 29 de juny de 1466 morí a la seva casa de Granollers.
El 1472 desaparegué de l’escena política.
(Granollers, Vallès Oriental, 16 maig 1892 – Barcelona, 4 gener 1979)
Fotògraf. Obrí estudi a Granollers el 1914 i, quatre anys després, s’establí a Barcelona.
Assolí un gran prestigi com a retratista, especialment abans de la guerra civil.
També és autor de fotografies de creació, les quals constitueixen un clar testimoni de la plenitud del pictorialisme.
Treballs seus foren publicats a Art de la Llum i a Arte Fotográfico.
(Granollers, Vallès Oriental, 23 abril 1840 – Barcelona, 12 maig 1885)
Polític i advocat. Germà de Francesc i de Maria Pilar.
De tendència conservadora, fou diputat provincial i a corts pel districte de Granollers. Participà en la discussió del tractat comercial amb Anglaterra i en l’elaboració del codi civil.
Presentà, en tant que president de la comissió encarregada, a Alfons XII de Borbó, el Memorial de greuges, reivindicatiu dels interessos catalans.
Fou el pare de Jaume i Pere Maspons i Camarasa.
(Granollers, Vallès Oriental, 1885 – 1962)
Comerciant. Fill de Marià Maspons i Labrós i germà de Jaume.
Emigrà a l’Equador, on s’enriquí, vinculat a plantacions agrícoles.
Promogué diverses institucions culturals, com la Casa de Cultura Sant Francesc, a Granollers; creà una fundació del seu nom i dotà, a partir del 1959, un premi per a monografies comarcals i locals.
Va publicar un recull de versos (Espigolada).
(Granollers, Vallès Oriental, 1872 – Barcelona, 25 abril 1934)
Escriptor i agrònom. Fill de Marià Maspons i Labrós i germà de Pere. El 1900 fou processat per activitats catalanistes, però fou absolt.
Fou un dels fundadors de la Cambra Agrícola del Vallès; actuà com a secretari de la Federació Agrícola Catalano-Balear (1906-08) i de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre.
Dirigí la càtedra ambulant de formació agrícola Pere Grau del 1907 al 1912. Des del 1901 dirigí la coneguda Fulla Agrícola de “La Veu de Catalunya”.
Fou un brillant historiador de l’agricultura catalana des de les pàgines de la Geografia de Catalunya, dirigida per F. Carreras i Candi; publicà, a més, alguns opuscles, com El ball de les gitanes en el Vallès (1907).
Un grup d’escriptors de Granollers han creat un premi sobre temes comarcals que en porta el nom.
Es desconeixen les circumstàncies de la seva mort.
(Granollers, Vallès Oriental, 1863 – Madrid, 1931)
Jurisconsult. Fill de Josep Maluquer i de Tirrell.
Fou bibliotecari de l’Academia de Jurisprudencia y Legislación de Madrid i fundà l’Instituto Nacional de Previsión.
Obres que cal esmentar: Reseña histórica de la Real Academia matritense de Jurisprudencia y Legislación (1884), Anuario diplomático y consular español (1889) i Una campaña en pro del seguro y de la previsión popular (1926-32).
(Granollers, Vallès Oriental, 3 desembre 1891 – Buenos Aires, Argentina, 5 setembre 1967)
Compositor i director. Fundà i dirigí l’Orfeó Granollerí. També fou director de l’Orfeó Germanor Empordanesa de Figueres (1920) i del Quartet Català.
Escriví obres corals, harmonitzacions per a cançons populars i diverses sardanes.
(Granollers, Vallès Oriental, 22 octubre 1917 – Barcelona, 31 juliol 1988)
Escriptor. Ha estat fundador de la Secció Interplanetària de la Societat Astronòmica Aster. Ha col·laborat a diverses publicacions periòdiques. La majoria dels seus articles fan referència a exploracions espacials i submarines.
És autor de l’opuscle La conquista del espacio (1955) i del llibre La conquista del aire y del espacio (1958). En col·laboració amb Antoni Ribera ha publicat La conquista de las profundidades (1955), obra traduïda al francès, i La conquista del mundo submarino (1957).
Dades dels Països Catalans 