Municipi i capital de la comarca: 14,87 km², 145 m alt, 60.174 hab (2016)

Estès a banda i banda de la riera del Congost, formant una ampla vall al·luvial, a la Depressió Pre-litoral. La vegetació natural la formen pinedes i alzinars i vegetació de ribera.

POBLACIÓ I ECONOMIA.- Experimentà un gran desenvolupament demogràfic i urbanístic d’ençà de l’onada migratòria dels anys 1960 i 1970, en transformar-se en centre de descongestió industrial de la ciutat de Barcelona. L’agricultura ha estat tradicionalment una de les activitats econòmiques més importants del municipi, gràcies a les òptimes condicions edafològiques i climàtiques (sòls al·luvials, precipitacions regulars i humitat relativa alta); conreus de regadiu: hortalisses, patates, llegums i moresc; al secà: cereals, avellaners i oliveres. Les característiques agràries més acusades foren l’abandó progressiu de la vinya i la importància creixent del farratge, a causa de la introducció de la ramaderia bovina per a la producció de llet. Ramaderia bovina, porcina i aviram. Les activitats econòmiques més importants pertanyen als sectors secundari i terciari, sobretot la indústria tèxtil. La construcció de la carretera i del ferrocarril, al final del s XIX, fou el determinant de la consolidació de les petites indústries tèxtils existents (el 1890 ja havia 15 fàbriques) i, en ritme ascendent (gràcies també a la introducció de l’electricitat el 1913), arribà el 1950 a una capacitat de producció de 100.000 m de teixits diaris, i el 1960, a un total de 61 fàbriques, 2.764 telers i 4.340 obrers; aquesta xifra es reduí el 1966 a 2.600 (amb l’ocupació del 33% del cens laboral), a causa de la mecanització i la crisi conjuntural del moment. Com a indústria auxiliar del tèxtil s’originà, des del final del s XIX, la metal·lúrgia (maquinària, telers, accessoris); cal destacar la fabricació de commutadors industrials elèctrics i utillatge complementari, per a la qual s’aprofiten els productes obtinguts a les foneries. També és important la indústria alimentària (farina, pa, galetes, pastissos i pastes alimentàries) i la química (sabons i pintures). És centre de la subàrea comercial dependent de Barcelona. És la capital agrícola i mercantil del Vallès Oriental.

La ciutat té l’origen en un primitiu nucli romà. L’església parroquial ha estat construïda modernament en substitució de l’antiga església de Sant Esteve, gòtica amb elements romànics, destruïda el 1936. A la ciutat destaquen sobretot la Porxada renaixentista de la plaça del Blat (antiga llotja del gra, un dels símbols de la ciutat), l’antic hospital (s XIII-XIV) i alguns edificis amb elements gòtics i renaixentistes, a més de l’edifici modernista de la casa de la ciutat. Entre les entitats cal esmentar l’Escola Municipal del Treball, l’Escola Municipal de Música, la Casa de Cultura Sant Francesc i el modern Museu Comarcal. El desenvolupament urbà es produí al llarg de la carretera de Vic, a causa de la limitació entre el ferrocarril a França, per Portbou i Perpinyà, i el riu. La ciutat està unida amb Canovelles i amb les Franqueses del Vallès.

HISTÒRIA.- Les primeres notícies de poblament són de l’edat del ferro. Durant l’epoca romana s’anomenava Semproniana, denominació conservada fins a la invasió dels àrabs. El mot Granollers és del s IX. A l’època medieval fou vila reial o lloc de franquesa i després passà a dependre de diversos senyors feudals. L’any 1418 fou lligada al patrimoni reial quan Alfons IV el Magnànim la declarà membre i carrer de la ciutat de Barcelona i li féu extensives les prerrogatives de que gaudia Barcelona. Intervingué en les lluites contra Joan II, i en la vila féu estada i morí el conestable Pere de Portugal, elegit rei de Catalunya. Durant la segona guerra remença fou assaltada pels remences, capitanejats per Pere Joan Sala (1485); batuts aquests, començà per a Granollers una era de prosperitat econòmica i social notables al s XVI. Encunyà una moneda de coure, el menut. Durant la guerra dels Segadors lluità contra Felip III i fou una plaça d’armes important; el 1651, a causa de la pesta, s’hi refugià el Consell Reial. Durant la guerra del Francès fou seu de la Junta del Vallès que organitzà la defensa de la comarca.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Turisme