(Sitges, Garraf, 29 gener 1860 – 25 maig 1905)
Pintor. Destacà com a paisatgista i retratista. La seva pintura es caracteritzà per una afinada sensibilitat de regust impressionista.
Hi ha obra seva als museus Maricel, Cau Ferrat i a diverses col·leccions particulars.
Col·laborà també en diverses accions cíviques a la seva vila natal.
(Barcelona, 1849 – Sitges, Garraf, segle XIX)
Pintor. Conreà amb encert el paisatge de Sitges i les marines, dins una línia lumínica avançada per al seu temps.
(Catalunya, segle XIX – Sitges, Garraf, segle XIX)
Advocat i terratinent. Llegà a la vila de Sitges el Museu Romàntic.
Fou el pare de Josep Maria Llopis i de Casades.
Eren fills d’Eusebi Güell i Bacigalupi, i també germans d’Isabel, Joan Antoni i Eusebi Güell i López.
Claudi Güell i López (Comillas, Cantàbria, 14 setembre 1879 – Barcelona, 21 juny 1918) Industrial. El 1911 Alfons XIII li concedí el vescomtat de Güell.
Francesca Güell i López (Versalles, França, 8 octubre 1885 – Barcelona, 18 febrer 1976) Pintora. El 1947 va adquirir la part principal del monestir de Sant Jeroni de la Murtra.
Maria Cristina Güell i López (Barcelona, 8 desembre 1876 – 13 maig 1957) Fou la muller de Josep Bertran i Musitu.
Maria Lluïsa Güell i López (Comillas, Cantàbria, 1873 – Pau, França, 8 maig 1933) Pintora i pianista. Passà temporades a París i va col·laborar a la revista “Feminal”.
Santiago Güell i López (Sant Sebastià, País Basc, 29 juliol 1883 – Sitges, Garraf, 3 agost 1954) Empresari i polític. El 1911 fou agraciat amb la baronia de Güell. Fou president del Comitè Olímpic Espanyol i dels Segons Jocs Mediterranis.
(Palma de Mallorca, 9 març 1892 – Sitges, Garraf, 30 agost 1964)
Pintor. De família terratinent acomodada, estudià a l’Escola de Belles Arts de Palma i a la de San Fernando de Madrid.
Tot i que s’inicià en el modernisme, en la seva evolució esdevingué el màxim representant del noucentisme a Mallorca. Exposà a Palma, Barcelona, Madrid i Buenos Aires.
Les seves visions de la terra, de la ciutat i del món mariner són una admirable síntesi plàstica dels ideals dels classicisme burgès de l’escola mallorquina.
El 1950 s’instal·là a Catalunya, primer a Begur i després a Sitges.
(Sitges, Garraf, 1817 – Barcelona, 1884)
Polític. Pertanyia al partit progressista.
Fou diputat a corts i senador.
(Catalunya, segle XIX – Sitges, Garraf, 1892)
Gravador i pintor. Fou company de Santiago Rusiñol i d’Enric Clarasó als anys bohemis de París.
(Barcelona, 1793 – Sitges, Garraf, 1851)
Frare caputxí. És autor d’escrits filosòfics en llatí i d’una antologia de sermons, en castellà, editada el 1814 i 1816.
El sermonari fou també recollit al llibre Flora oratoria, publicat pel pare Tomàs d’Arenys de Mar el 1889.
(Tortosa, Baix Ebre, 10 desembre 1860 – Sitges, Garraf, 20 maig 1931)
Cirurgià uròleg. Es llicencià en medicina a Barcelona (1883) i fou deixeble de Giné i Partagàs i d’Azcarreta.
Fou preparador anatòmic dels Museus Anatòmics de la Facultat de Medicina de Barcelona, i professà diversos cursos sobre anatomia del sistema nerviós.
S’especialitzà en urologia, a partir del 1908 dirigí la clínica urològica de l’Hospital Clínic de Barcelona que s’acabava de crear i el 1911 li conferiren una càtedra de l’esmentada especialitat.
Dirigí un sanatori quirúrgic, on practicà nombroses prestatectomies transvesicals, l’experiència de les quals publicà a Los éxitos de la prostatectomía transvesical (1911-25). Des del 1921 fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.
Publicà Atlas radiográfico de los arcos arteriales de la mano (1902) i nombrosos treballs d’urologia.
(Sitges, Garraf, 3 febrer 1849 – 18 febrer 1914)
Pintor. Germà de Josep. Deixeble de Mas i Fontdevila. Prengué part als certàmens barcelonins del 1888, 1894 i 1886.
Arrelat a Sitges, se centrà en el paisatge de la seva vila, en olis sovint excel·lents amb un toc fortunyià que li venia del seu mestre. És apreciat sobretot perquè les seves obres són un document precís per veure com era el Sitges del seu temps.
Hi ha obres d’ell al Cau Ferrat -secció Maricel– i especialment a nombroses col·leccions sitgetanes.
Era oncle de Joaquim Sunyer.
Dades dels Països Catalans 