Sitges (Garraf)

Municipi: 43,85 km2, 10 m alt, 28.527 hab (2017)

El terme municipal s’estén al llarg de la costa del massís de Garraf, fortament articulada, amb un continu de penya-segats, només tallats per petites cales com ara les del poble del Garraf i la cala Morisca (Vallcarca).

Inicialment fou un nucli agrícola (viticultura) i mariner. Els conreus (secà) han estat reduïts a la vinya, que havia donat lloc a l’elaboració d’aiguardent i de malvasia, productes d’exportació cap a Amèrica. A la fi del s XIX, a conseqüència de les plagues vitícoles, l’economia basculà vers la indústria. Començà la del calçat (40.000 dotzenes de parells de sabates l’any 1876); el 1953 encara representava el 50% de la població industrial. En l’actualitat els subsectors industrials amb un major dinamisme són els de la construcció i dels materials per a aquesta indústria, seguits pels de les pells i la confecció, la indústria metal·lúrgica, la de la fusta i l’alimentària. Un cas a part és l’obtenció de ciment; aquesta indústria radica a Vallcarca, a uns 5 km del cap municipal, on a més s’exploten les pedreres de calcària.

Però amb tot, Sitges fonamenta la seva economia en el turisme, especialment intens a l’estiu i que ha donat lloc a una variada oferta hotelera i de serveis, a banda de les nombroses urbanitzacions i xalets que s’escampen cap a l’interior i resseguint la costa. La tradició d’un turisme de qualitat artística (Cau Ferrat, Museu Romàntic) arrenca de Víctor Balaguer i Santiago Rusiñol.

La industrialització primer i el turisme després provocaren una atracció immigratòria, que ha beneficiat l’increment de les xifres de població tot al llarg del s XX.

Anualment s’hi celebra una exposició de clavells (catifes) per Corpus i una festa de la verema. Des del punt de vista cultural, s’hi celebra cada any, i des del 1967, el Festival Internacional de Cinema de Catalunya, abans Festival de Cinema Fantàstic de Sitges.

HISTÒRIA.- Molt discutit el seu origen, fins a la darreria del s X no es començà a parlar del castell de Sitges, l’acta documental més antiga és la de Silvestre II (v 1001-03). Notícies posteriors parlen de dos castells (Sitges i Miralpeix) de la família dels Ribes, però no és fins al final del s XIII que es delimita clarament la vila, que depengué directament del rei fins al 1321, any en que Jaume II la concedí en feu a Bernat de Fenollar, els béns del qual passaren a la Pia Almoina (antiga institució benèfica de la catedral de Barcelona). Així i tot, aquesta no tingué jurisdicció sobre la vila fins el 1390, sota el regnat de Joan I. Durant la guerra dels Segadors fou saquejada (1649), i en la de Successió es mostrà partidària de l’arxiduc Carles. En la tercera guerra carlina hi entraren uns 4.000 carlins comandats per Tristany per cobrar la contribució. El lliure comerç amb Amèrica i la inauguració del ferrocarril (1881) hi donaren, al s XIX, una gran prosperitat.

ART.- A les acaballes del s XIX el petit poblet de pescadors que era Sitges es convertí, gràcies principalment a Rusiñol, en un indret artísticament interessant, més que per les obres artístiques ja existents, per les que hi aportà el corrent iniciat pel pintor esmentat i pel nordamericà Deering. El primer hi construí la casa museu anomenada Cau Ferrat i, el segon, l’anomenada Maricel. En ambdós indrets s’aplegaren tot d’obres d’art de la fi del s XIX, però també moltes d’èpoques anteriors; excel·leixen, en primer terme, els ferros forjats i els objectes de vidre. Rusiñol promogué a Sitges una revaloració d’El Greco, algunes obres del qual es conserven al Cau Ferrat. Fou aixecat també, a la població, un monument al pintor cretenc. A l’hospital de Sant Jaume hi ha el retaule renaixentista de Vinyet, atribuït a Jaume Forner.

Enllaços web: AjuntamentEstadístiquesTurismeMuseusColla Jove de CastellersBalls Populars

16 pensaments sobre “Sitges (Garraf)

  1. Retroenllaç: Criado i Aguirre, Eduard | Dades de Catalunya

  2. Retroenllaç: Centre d’Estudis del Mar | Dades de Catalunya

  3. Retroenllaç: Centelles i Gruny, Bernat de | Dades de Catalunya

  4. Retroenllaç: Cau Ferrat, El | Dades de Catalunya

  5. Retroenllaç: Carbonell i Gener, Josep | Dades de Catalunya

  6. Retroenllaç: Carbonell i Carbonell, Artur | Dades de Catalunya

  7. Retroenllaç: Canudas i Ticó, Ramon | Dades de Catalunya

  8. Retroenllaç: Campdàsens | Dades de Catalunya

  9. Retroenllaç: Bona, vall | Dades de Catalunya

  10. Retroenllaç: Batlle i Mestre, Antoni | Dades de Catalunya

  11. Retroenllaç: Barcelona, Silvestre de | Dades de Catalunya

  12. Retroenllaç: Artís i Tomàs, Andreu Avel·lí | Dades de Catalunya

  13. Retroenllaç: Amic de les Arts, L’ | Dades de Catalunya

  14. Retroenllaç: Alegre i Turat, Gerard | Dades de Catalunya

  15. Retroenllaç: Subur | Dades de Catalunya

  16. Retroenllaç: Garraf, el | Dades de Catalunya

Respondre

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s