(Arenys de Mar, Maresme, 1618 – Girona, 1688)
Teòleg i escriptor. Frare agustí que professà l’any 1634 a Barcelona, fou catedràtic a Girona del 1655 al 1664 i prior del convent de Girona, on va fer reedificar la casa i va promoure les obres del pont de pedra de l’Onyar, entre el convent i la ciutat.
És autor d’obres religioses, en llatí i en castellà, inèdites.
(Arenys de Mar, Maresme, 30 agost 1903 – Coyoacán, Mèxic, 4 maig 1964)
Escriptor. S’especialitzà en estudis sobre el segle XIX, i la seva obra més important és La premsa catalana del vuit-cents (1937).
Publicà també alguna narració i obres de teatre. Col·laborador de “La Publicitat”, “Revista de Catalunya” i “Mirador”.
Exiliat el 1939, fou un dels fundadors de “Full Català” i “Quaderns de l’Exili”.
A Mèxic féu el doctorat de lletres i publicà llibres sobre temes del país: El general Prim en España y en México, La diplomacia española en México i Diccionario de insurgentes.
Va estudiar les figures d’Antoni Puigblanch i de Joaquim M. Bartrina.
(Tivissa, Ribera d’Ebre, 1848 – Arenys de Mar, Maresme, 1920)
Missioner caputxí, de nom real Salvador Pinyol i Domènech.
Ingressà a l’orde a Guatemala (1869); per raons polítiques es traslladà a l’Equador, on s’ordenà i treballà, durant vint anys, com a missioner.
Fou comissari general de Colòmbia-Equador i, de retorn a Catalunya, fou elegit ministre provincial d’Aragó i Catalunya.
Publicà Compendio de elocuencia sagrada (1890, reeditat el 1917) i una memòria sobre les Misiones de los capuchinos españoles en el Ecuador (1887).
(Mataró, Maresme, 1818 – Arenys de Mar, Maresme, 1884)
Frare caputxí. Professà l’any 1834 i anà a Roma l’any següent, on fou ordenat sacerdot (1842).
Exercí durant un quant temps el ministeri parroquial a Catalunya i el 1861 anà a Guatemala, on fou comissari general, i en ésser-ne expulsat (1872) tornà a la Península, després d’una estada curta a Perpinyà.
En els seus darrers anys tingué cura de les Filipenques, fundades pel seu germà Marc Castanyer a Mataró.
(Arenys de Mar, Maresme, 3 juliol 1907 – Barcelona, 27 agost 2002)
Metge. Es formà a l’Hospital Clínic de Barcelona al costat del doctor Agustí Pedro i Pons (1932-39) i s’especialitzà en el tractament de malalties pulmonars.
Director, des del 1939, del sanatori antituberculós Esperit Sant (Sant Adrià de Besòs), el 1942 hi féu la primera toracoplàstia. L’any 1946 esdevingué responsable de cirurgia toràcica de l’Hospital Clínic i el 1949 efectuà la primera pneumectomia a la clínica Nostra Senyora de la Mercè.
Fou un professional actiu i innovador, que impulsà la creació de serveis assistencials i de recerca i aportà una tècnica personal al tractament dels empiemes crònics i de les fístules bronquials operatòries.
Impulsà una tasca pedagògica a través d’innombrables cicles de cursets i conferències. Fou membre emèrit de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (1932), de la qual fou president (1939-43), i membre de la Societat Catalana de Pneumologia, entre altres.
Li han estat atorgades distincions professionals i ha col·laborat en nombroses publicacions mèdiques.
(Lliçà d’Amunt, Vallès Oriental, 1832 – Arenys de Mar, Maresme, 1884)
Frare caputxí. Visqué a Guatemala, El Salvador i Panamà.
És autor d’un Catecismo en lengua de los saseandones, indígenas de Durri y Panamá, obra de la qual es feren dues edicions.
Pocs dies abans de morir havia estat nomenat comissari general de l’orde per a la província d’Espanya.
(Arenys de Mar, Maresme, 1824 – Matanzas, Cuba, 1880)
Industrial. Partidari de la independència cubana i de l’aboliment de l’esclavitud, fou perseguit perquè era simpatitzant de Carlos Manuel Céspedes.
Els seus fills moriren als EUA perseguits pel seu ideari independentista.
(Barcelona, 1889 – Arenys de Mar, Maresme, 14 maig 1956)
Polític. Des del 1917 fou regidor i del 1931 al 1936 alcalde de Canet de Mar.
Fabricant de teixits de punt en aquella vila del Maresme, promogué l’Escola de Teixits de Punt, patrocinada per la Mancomunitat de Catalunya, i n’ocupà el càrrec de president del patronat en 1921-39.
“…Catalunya es guardaria millor dels seus enemics tradicionals si, en el pla interior, presentés tothora un front unit.” (Josep Fors i Vidal)
Dirigí el Patronat Local de Cultura fins al 1939, impulsà la creació d’una biblioteca popular (1919) i de la plaça del mercat (1933).
El 1939 emigrà a Prada de Conflent, d’on tornà el 1956 i s’establí a Arenys de Mar.
(Arenys de Mar, Maresme, 1813 – Roma, Itàlia, 1870)
Teòleg jesuïta (1832). Es doctorà a la Universitat Gregoriana, en la qual després fou professor.
Passà a ensenyar a Orvieto (Itàlia) i després a França (1848) i a Anglaterra, i tornà el 1854 a Roma, cridat per Congregació General al càrrec d’assistent per a Espanya i la recent creada província d’Anglaterra. En 1859-68 residí a Barcelona, on tingué una intensa activitat pastoral.
Expulsat en la Revolució de Setembre, passà a Londres, on fou rector de Westminster. Acompanyà, com a teòleg, el bisbe d’Urgell al concili Vaticà (1870), i hi defensà el primat del bisbe de Roma.
Publicà un tractat sobre la Immaculada Concepció i en deixà d’altres, inèdits.
(Arenys de Mar, Maresme, 13 novembre 1856 – Barcelona, 1929)
Pedagog, cal·lígraf i escriptor. Estudià magisteri i l’exercí al Masnou.
El 1886 publicà una Memòria pedagògica sobre l’ensenyament a Catalunya, i el 1898 fundà l’Escola Sant Jordi, la primera escola catalana dels temps moderns.
Al I Congrés Internacional de Llengua Catalana (1906), proposà un mètode pedagògic per a l’ensenyament de la gramàtica catalana a les escoles. Del 1917 al 1922 dirigí el “Butlletí del Foment Pedagògic”.
Col·laborà a la fundació d’altres escoles catalanes i participà en diverses publicacions, sempre en pro del foment de l’ensenyament català.
També publicà una Geografia de Catalunya amb mapa de la divisió comarcal (1869) i un Cançoner escolar català (1918) -en col·laboració amb Joan Salvat-, així com diversos llibres de text.
Dades dels Països Catalans 