Arxiu d'etiquetes: 1973

Villalonga i Villalba, Ignasi

Deixa un comentari

(València, 13 juliol 1895 – Benicàssim, Plana Alta, 13 novembre 1973)

Financer i polític. Estudià dret a Deusto (País Basc), i es doctorà (1914) amb la tesi Régimen municipal foral valenciano (1926). De nou a València (1916), es dedicà als negocis del seu pare, propietari de la Companyia de Ferrocarrils i Tramvies de València.

Membre de la Joventut Valencianista, prengué part activa en la fundació de la Unió Valencianista (1918). Presidí la Cambra de Comerç (1928-30) i intervingué en l’entrada del capitalisme local (1927) en el Banc de València. Promogué la creació del Centre d’Estudis Econòmics Valencians (1929), que presidí fins el 1932.

Membre de la Dreta Regional Valenciana, fou diputat (1934 i 1936); el 1935, durant el règim de suspensió de la Generalitat (fets del Sis d’Octubre), la presidí com a governador general de Catalunya. El 1933 entrà al Banco Internacional de Industria y Comercio i, com a conseqüència, a la Compañía Española de Petróleo SA, que presidí.

Durant la guerra civil de 1936-39 col·laborà en l’organització econòmica de la zona franquista. En la postguerra reorganitzà el Banc de València i el Banco Central i impulsà la creació del consorci Bancor. Fundà Eléctricas Leonesas, Saltos del Sil, Saltos del Nansa, Dragados y Construcciones i altres empreses.

Publicà l’opuscle Substantivitat del valencianisme (1919) i nombrosos articles.

Verdeguer i Sapena, Salvador

Deixa un comentari

(València, 1894 – 1973)

Escriptor. Ha estat obrer metal·lúrgic i regidor de teatre.

És autor d’un cert nombre de poesies esparses i del recull poètic El crit de la lluerna (1954).

Uc

1 Resposta

(Eivissa, 1973 – 2016)

Grup de música popular. Format per Isidor Marí, Joan Marí i Victorí Planells, i considerat el més representatiu del folklore de les Pitiüses.

De la seva producció discogràfica cal destacar Cançons d’Eivissa, En aquesta illa tan pobra (1974), Una ala sobre el mar i Camins de migjorn. El 1996 enregistraren el disc Entre la mar i el vent, basat en l’obra del poeta Marià Villangómez.

El 1992 se’ls atorgà la Menció d’Honor Sant Jordi en reconeixement a la seva tasca de recuperació i promoció de la música popular.

Quilis i Molina, Rafael

1 Resposta

(Onil, Alcoià, 24 octubre 1889 – Alacant, 31 juliol 1973)

Escriptor. Exercí la carrera de mestre. El 1918 fou nomenat director d'”El Tiempo” d’Alacant.

Escriví bon nombre d’articles, narracions i poesies a diverses publicacions periòdiques. També és autor del volum de records Lo que el viento se llevó (1962).

MercaPalma

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1973 – )

(Mercat Central d’Abasts de Palma SA)  Empresa. Constituïda per a la creació d’un mercat central amb un capital inicial de 112 milions i mig de pessetes amb la participació de l’ajuntament de Palma (51%), de l’empresa estatal Mercasa (26%) i de capital privat, sense la participació directa dels agricultors, cooperatives o germandats de llauradors.

Les instal·lacions foren inaugurades el 1973, alhora que era suprimit l’antic mercat de sa Porta.

Han sorgit dificultats motivades pel descontentament inicial dels agricultors locals i per tensions entre els organismes oficials que hi participen.

Melià i Bernabeu, Felip

Deixa un comentari

(València, 1 gener 1895 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 31 octubre 1973)

Autor teatral. Estrenà a València, durant la Dictadura de Primo de Rivera i la Segona República, una gran quantitat de peces, sovint curtes, en català dialectal, algunes de les quals foren publicades.

Cal citar-ne Els fills dels vells, L’as d’oros, Miqueta, Lo que no torna, Patrons i proletaris (1921), El llenguatge del tabaco, Pobrets però honraets, Pare vosté la burra, amic, Encara queda sol en la torreta (1931), El malcarat (1931) i L’ambient (1932), entre altres.

S’exilià el 1939.

Maurette, Miquel

Deixa un comentari

(Serrallonga, Vallespir, 19 juliol 1898 – Caux-et-Sauzens, França, 6 març 1973)

Escriptor i agricultor. És autor de novel·les i contes en francès.

Cal destacar-ne La crue, Le temps des merveilles i Le clos Saint-Michel, amb traducció catalana de Ferran Canyameres (El mas de Sant Miquel, 1960).

Martí i Rosselló, Jordi

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 1891 – 1973)

Escriptor, conegut com Es Mascle Ros. Sabater i fonedor d’ofici, col·laborà a “El Obrero Balear”, “Pu-put” i “Sa Llonja” i fundà i dirigí el setmanari “Foch y Fum” (1918-36). La seva animadversió a Joan March el portà a enfrontar-s’hi en un plet que, en perdre’l, l’obligà a marxar a Barcelona (1919).

Escriví una gran quantitat de monòlegs anticlericals i de to esquerrà i de llenguatge gruixut i còmic, de gran èxit entre les classes populars: Huelga de bugaderes, Mestre Tià Trobiguera, Un botifarra, Tenorio mallorquí, Es picarol de na Joanaina (1928, basada en La campana de l’Almudaina, de Palou i Coll), etc.

Martí i Martínez, Empar

Deixa un comentari

(València, 9 setembre 1903 – Madrid, 3 maig 1973)

Actriu. Debutà al teatre Princesa de València a l’edat d’onze anys amb La alondra y el milano, i formà part després de la companyia de l’actor còmic Pedro Zorrilla. Casada (1928) amb l’actor Francesc Pierrà, tots dos formaren una companyia que funcionà durant més de vint anys.

Interpretà obres de Benavente, Arniches, José María Pemán, els germans Álvarez Quintero, etc. La seva darrera creació fou El tragaluz, d’Antonio Buero Vallejo.

Treballà també al cinema on interpretà diversos papers a Currito de la Cruz, Tarde de toros, París bien vale una moza, etc.

Huici Miranda, Ambrosio

Deixa un comentari

(Huarte, Navarra, 20 abril 1880 – València, 9 novembre 1973)

Historiador. Des del 1911 fou catedràtic de llatí a l’Institut de València.

Autor de diverses col·leccions de documents (Las crónicas latinas de la Reconquista, Colección diplomática de Jaime I el Conquistador, en set volums), de nombroses traduccions de l’àrab (com la Colección de crónicas árabes de la Reconquista) i de notables estudis, dedicats especialment a la València musulmana, sobretot els tres volums de la Historia musulmana de Valencia y su región. Novedades y modificaciones (1970).