Guimerà i Jorge, Àngel

(Santa Cruz de Tenerife, Canàries, 6 maig 1845 – Barcelona, 18 juliol 1924)

Dramaturg i poeta. Als vuit anys la seva família s’establí al Vendrell. Va fer els estudis de segon ensenyament al col·legi dels Escolapis de Barcelona. Mort el pare (1872), que l’havia posat al capdavant del negoci familiar, es dedicà exclusivament a la literatura i al periodisme.

Començà escrivint poesia en castellà i passà tot seguit a escriure en català, amb la poesia El rei i el conseller, publicada a “La Gramalla”. Fou director de “La Renaixença”. Amb exaltat patriotisme va concórrer als Jocs Florals de Barcelona, on va presentar Indíbil i Mandoni (1875). El 1877 es consagrà com a líric amb tres premis ordinaris dels jocs florals pels poemes Cleopatra, L’any mil i El darrer plant d’En Claris, de tema i estructura netament romàntica, i fou proclamat mestre en gai saber.

D’afiliació política catalanista, l’any 1874 entrà a formar part de La Jove Catalunya, i el 1892 fou un dels ponents que redactaren les Bases de Manresa, on llegí el discurs sobre l’autonomia de Catalunya. El 1884 fou elegit president de la Unió Catalanista i, el 1895, nomenat president de l’Ateneu Barcelonès. En reconeixement dels seus mèrits, Barcelona el proclamà fill adoptiu en un acte d’homenatge de tot el país. Fou membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans.

Els volums de poemes foren publicats amb els títols Poesies (1887), Cants a la Pàtria (1906) i Segon llibre de poesies (1920). Atret pel teatre i tenint en compte els intents del seu predecessor Frederic Soler, intentà renovar l’escena amb un teatre romàntic en el moment en què Europa es decantava cap a un teatre de tipus naturalista: Gal·la Placídia (1879), fou la primera obra, tragèdia història, i després escriví Judit de Welp (1883), El fill del rei (1886) i Mar i cel (1888), obres d’intenció diversa amb les quals passà a ésser una de les figures universals de la Renaixença, no sols per la categoria, sinó també per la difusió que assolí enllà de les fronteres.

La seva obra dramàtica, un cop admesa l’agonia del drama romàntic, s’incorporà a les tècniques del naturalisme i passà al drama rural, on, amb una visió entre romàntica i realista, donà al públic drames d’ambientació actual. Són representatives d’aquesta època de plenitud Maria Rosa (1894) i Terra baixa (1897), traduïda a diversos idiomes i donada a conèixer a tots els escenaris d’Europa. Dins aquest corrent hi ha també La festa del blat (1896), La filla del mar (1900) i Aigua que corre (1902).

Considerant-ne de manera cronològica la trajectòria dramàtica en la darrera època, experimentà un canvi de propòsits i retornà a drames de sentit tràgic, emparentat amb el teatre d’idees, aleshores en boga, que es desenvolupà amb el simbolisme. D’aquest darrer destaquen Jesús que torna (1917), L’ànima és meva (1919) i Joan Dalla (1921). També escriví comèdies.

33 pensaments sobre “Guimerà i Jorge, Àngel

  1. Retroenllaç: Alsina i Parellada, Ferran | Dades de Catalunya i dels Països Catalans

  2. Retroenllaç: Alió i Brea, Francesc | Dades de Catalunya i dels Països Catalans

  3. Retroenllaç: Aldea i Pérez, Mercè de l’ | Dades de Catalunya

  4. Retroenllaç: Aldavert i Martorell, Pere | Dades de Catalunya

  5. Retroenllaç: Alarma i Tastàs, Salvador | Dades de Catalunya

  6. Retroenllaç: Alabau, l’ | Dades de Catalunya

  7. Retroenllaç: Acadèmia de la Llengua Catalana | Dades de Catalunya

  8. Retroenllaç: Abella i Alonso, Maria de la Mercè | Dades de Catalunya

  9. Retroenllaç: Vinardell i Roig, Artur | Dades de Catalunya

  10. Retroenllaç: Bonaplata i Sistachs, Teodor | Dades de Catalunya

  11. Retroenllaç: Soler i Perejoan, Gaietà | Dades de Catalunya

  12. Retroenllaç: Vives i Roig, Amadeu | Dades de Catalunya

  13. Retroenllaç: Selecta, Editorial | Dades de Catalunya

  14. Retroenllaç: Renaixensa, La | Dades de Catalunya

  15. Retroenllaç: Pàtria | Dades de Catalunya

  16. Retroenllaç: Oliver i Sallarès, Joan | Dades de Catalunya

  17. Retroenllaç: Nostra Parla | Dades de Catalunya

  18. Retroenllaç: Togores i Muntades, Josep de | Dades de Catalunya

  19. Retroenllaç: Xirgu i Subirà, Margarida | Dades de Catalunya

  20. Retroenllaç: Monner i Bassas, Anna | Dades de Catalunya

  21. Retroenllaç: Marquina i Angulo, Rafael | Dades de Catalunya

  22. Retroenllaç: Baró i Sanz, Emília | Dades de Catalunya

  23. Retroenllaç: Llano i Augé, Francesc | Dades de Catalunya

  24. Retroenllaç: Jove Catalunya, La | Dades de Catalunya

  25. Retroenllaç: Gonyalons i Iglésias, Àngels | Dades de Catalunya

  26. Retroenllaç: Gal·la Placídia | Dades de Catalunya

  27. Retroenllaç: Codina i Torner, Joan Maria | Dades de Catalunya

  28. Retroenllaç: Casals i Rovira, Assumpció | Dades de Catalunya

  29. Retroenllaç: Carulla i Ventura, Montserrat | Dades de Catalunya

  30. Retroenllaç: Terra baixa | Dades de Catalunya

  31. Retroenllaç: Sardana de les Monges, La | Dades de Catalunya

  32. Retroenllaç: Santa Espina, La | Dades de Catalunya

  33. Retroenllaç: filla del mar, La | Dades de Catalunya

Respondre

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s