Arxiu d'etiquetes: geòlegs/gues

Lozano, Rafael

(Catalunya ?, segle XIX – Illes Balears, segle XIX)

Enginyer. Anà a Mallorca per ocupar-se de les salines de Santanyí.

Publicà un Mapa geológico de la isla de Mallorca (1883), a escala 1/150.000, i Anotaciones físicas y geológicas de la isla de Mallorca (1884), on descriví els minerals aprofitables existents a l’illa.

Elias i Escayol, Jacint

(Terrassa, Vallès Occidental, 1856 – 1943)

Geòleg. Deixà treballs remarcables, com la Constitució geològica de Terrassa i dels seus voltants (198), Relaciones tectónicas entre Cataluña y las Baleares (1922), Tectónica de Montserrat (sd), etc.

També deixà algun estudi històric: La noche de San Bartolomé (1904).

Dalloni, Marius-Gustave

(Marsella, França, 1880 – Alger, Algèria, 1959)

Geòleg. Autor de nombrosos estudis sobre la geologia dels Pirineus, com Étude géologique des Pyrénées catalans (1930).

Bauzà Ravena, Felipe

(Madrid, 1801 – 1875)

Enginyer de mines i geòleg. Fou inspector de mines a Riotinto, a Madrid i a Barcelona.

Publicà Bosquejo geológico del distrito de Barcelona, amb un apèndix relatiu a tot el Principat.

Del 1864 al 1873 presidí la comissió que féu el mapa ecològic de l’estat espanyol.

Banyoles, margues de

(Banyoles, Pla de l’Estany)

Formació de margues blaves del lutecià, amb Nummulites laevigatus i Assilina exponens, desenvolupada extensament a l’oest de la ciutat, localitat-tipus.

Barraquer i Rovira, Joaquim

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Emporda, 8 desembre 1834 – Madrid, 4 març 1906)

Militar i geodesista. Germà de Carles. Col·laborà en l’aixecament de la xarxa geodèsica d’Espanya i del mapa topogràfic corresponent.

Escriví diversos tractats tècnics i fou membre de l’Associació Geodèsica Internacional.

Via i Boada, Lluís

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 23 octubre 1910 – Barcelona, 14 novembre 1991)

Paleontòleg i geòleg.

Continuador de l’escola geològica del Seminari Conciliar de Barcelona i director del Museu Geològic J. Almera, i professor investigador del CSIC.

Es va especialitzar en carcinologia fòssil i en les faunes triàsiques.

Trilla i Arrufat, Josep

(Tàrrega, Urgell, 24 juny 1936 – )

Geòleg. Llicenciat i doctor en ciències (geologia) per la Universitat de Barcelona, amplià els seus estudis a França.

Es féu càrrec de l’assignatura d’hidrogeologia quan aquesta fou introduïda en la llicenciatura de geologia de la Universitat de Barcelona. Posteriorment fou cridat per la Universitat Autònoma, en el temps de la seva constitució, per organitzar-hi la geologia aplicada.

Ha estat vicedegà i vicerector d’investigació d’aquesta universitat, on creà el primer centre de l’estat espanyol per a la detecció del triti en treballs d’hidrogeologia, el qual esdevingué més tard el Servei de Datació de Triti i Carboni 14.

Fou elegit primer president del Grupo Español de Trabajo de Geología Ambiental y Ordenación del Territorio. Després fou catedràtic de geodinàmica externa i hidrogeologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

En fundar-se la Comunitat d’Universitats del Mediterrani, fou elegit vicepresident del primer consell el 1984 en l’assemblea de Bari i reelegit el 1988 en l’assemblea de Malta.

Thos i Codina, Silvi

(Mataró, Maresme, 16 maig 1843 – 15 juliol 1911)

Geòleg i poeta. Germà de Terenci.

Afeccionat a la literatura; el 1860 guanyà la flor natural dels Jocs Florals de Barcelona, amb el poema Amor és vida.

Entre els seus estudis professionals compten El agua en la Tierra (1878), i una descripció de la geografia física, sobretot en geologia, i mineria, del Barcelonès.

Santjoan i Fuster, Salvador

(Barcelona ?, segle XVIII – després 1835)

Geòleg i militar. Fou comissari reial dels exèrcits del Principat.

El 1798 fou admès com a membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, a la secció d’història natural, que dirigí (1803-07). Hi llegí diverses comunicacions, com La verdadera causa de las erupciones volcánicas (discurs d’ingrés, 1799).

Lluità contra les forces napoleòniques (1808-14) i publicà una Carta familiar… sobre l’ocupació francesa de la Seu d’Urgell.

El 1835 esdevingué censor de l’Acadèmia.