Arxiu d'etiquetes: viles

Capellades (Anoia)

26 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 2,94 km2, 317 m alt, 5.227 hab (2016)

0anoiaSituat al congost de Capellades, on l’Anoia parteix la Serralada Prelitoral obrint la comarca cap al Penedès, al sud-est d’Igualada.

L’agricultura és més aviat limitada, a causa de les petites dimensions del terme; n’hi ha de secà (blat, ametllers i vinya) i també de regadiu (hortalisses). La principal riquesa del municipi és la indústria (paperera tradicional, tèxtil, maquinària, ceràmica, de la fusta i altres). També és un centre d’estiueig. Àrea comercial d’Igualada.

A la vila, allargada damunt la línia del carrer Major, destaca el Museu del Paper (1961), en un antic molí, on encara es fabrica paper amb els procediments del segle XVIII (època en que s’hi desenvolupà una gran indústria de paper de gran qualitat), i el Museu Arqueològic Amador Romaní (1948), al mateix lloc. Prop de la vila hi ha el raval de la Font de la Reina.

Dins el terme, a la dreta del riu, hi ha l’estació paleolítica de l’abric Romaní, o balma del Fossar Vell, amb importants restes mosterianes, així com d’altres estacions prehistòriques.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Canejan (Vall d’Aran)

30 Respostes

Municipi de la Vall d’Aran (Catalunya): 48,32 km², 906 m alt, 97 hab (2016)

0vall_aranSituat a la vall de Toran, afluent per la dreta de la Garona, molt a prop de la frontera franco-espanyola. Hi abunden els prats i els boscos d’espècies molt diverses.

La base de l’economia local és la ramaderia bovina i ovina i l’explotació forestal, complementada per l’agricultura, que es dedica sobretot a la producció d’herba per al bestiar. També hi ha alguns jaciments i dues centrals hidroelèctriques. Àrea comercial de Viella.

La vila és situada, elevada i apartada, sobre la confluència del riu de Toran i la Garona; l’església parroquial de Sant Joan d’Agost és obra del segle XIX; conserva cases d’interès, com la de Saurat (torre quadrada del segle XVI) i la de Benosa, amb una capella romànica.

Dins el terme hi ha el poble i santuari de Sant Joan de Toran i les caseries de Bordius, Campespín, Era Cassenyau, Et Pradet, Porcingles, Sestrer, Era Mòla i Puiolà-ne-lèg.

Enllaç web:  Estadístiques

Camprodon (Ripollès)

68 Respostes

Municipi del Ripollès (Catalunya): 103,38 km2, 947 m alt, 2.221 hab (2016)

0ripollesSituat al centre de la vall de Camprodon, on conflueixen el Ter i el Ritort. Boscos de pins, roures i faigs.

Amb l’agregació el 1965 de l’antic terme de Freixenet i el 1969 del de Beget, el municipi, fins aleshores reduït pràcticament a la vila, ha incrementat notablement la seva extensió i ha incorporat a la seva economia les activitats agrícoles (cultius de patates, cereals i llegums) i ramaderes (bestiar boví, porcí i aviram) pròpies dels termes agregats. El principal recurs econòmic del municipi, però, és encara la indústria (tèxtil, alimentària, de la fusta, etc), complementada per l’estiueig i el turisme. Àrea comercial de Ripoll.

A la vila, que té l’origen en el monestir de Camprodon (romànic, segle XII), monument històrico-artístic, destaquen també l’església parroquial de Santa Maria, edifici gòtic del segle XIV; el Pont Nou sobre el Ter; el monestir de Sant Nicolau de Camprodon; la casa de la vila, amb façana renaixentista.

El 1196 Pere I el Catòlic autoritzà la construcció del castell de Camprodon, cap de la vegueria de Camprodon.

Apart de Freixenet i a Beget hi ha, a més, esglésies i santuaris també de gran interès històrico-artístic.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Cambrils (Baix Camp)

37 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 35,21 km2, 24 m alt, 33.273 hab (2016)

0baix_camp(o Cambrils de Mar)  Situat en una extensa plana al sud de la comarca, al començament del golf de Sant Jordi, al sud-oest de Tarragona. Dividit en dos sectors: el principal, a ponent, i l’antic terme i actual nucli turístic de Vilafortuny, vora mar (platja de Cambrils).

L’economia es reparteix entre l’agricultura de secà típica mediterrània (vinya i oliveres), el regadiu, que aprofita l’aigua de pous (verdures i fruites), la pesca (que és una important activitat econòmica), l’avicultura i una indústria molt diversificada actualment dominada, a causa del turisme, pel sector de la construcció. Hi ha nombroses urbanitzacions, hotels i càmpings. Àrea comercial de Reus.

La vila és a 1 km de la mar, a la dreta de la riera d’Alforja; hi destaca l’església parroquial de Santa Maria, del segle XVII. Pel maig hi té lloc la Fira de l’Ascensió. El 1640 tingué lloc el tràgic setge de Cambrils.

Dins el terme hi ha, a més, el veïnat del Mas d’En Bosc, la masia i antic terme dels Teixells, els despoblats de la Plana, de Vilagrassa i de Mas del Bisbe, el castell de Vilafortuny, d’origen medieval, el santuari del Camí i el parc Samà, amb grans jardins i un palau del segle XIX.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Informació – Diari Digital

Camarasa (Noguera)

30 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 157,13 km2, 321 m alt, 879 hab (2016)

0nogueraSituat a la falda de la serra Carbonera, ocupa un territori molt extens, a la vall on conflueixen la Noguera Pallaresa i el Segre, el qual penetra al terme a través del congost de Camarasa, al nord-est de Balaguer. El terme inclou els pantans de Camarasa i de Llorenç de Montgai, per aprofitament elèctric. El territori, accidentat al nord per la serra de Montsec, és abundant en boscos i pastures.

La vida econòmica local es basa en l’agricultura de secà (blat, ordi, farratges, olivera, vinya, ametllers), de regadiu (hortalisses, patates i cereals), gràcies als regatges derivats del Segre; la ramaderia (ovina, de conills, bovina) i la indústria agropecuària (molins d’oli, pinsos compostos). Hi ha una cooperativa agrícola i dues centrals hidroelèctriques. Àrea comercial de Balaguer.

pobl_camarasaLa vila és a l’esquerra del Segre, al peu d’un turó presidit pel castell de Camarasa, d’origen islàmic, i l’església romànica; l’església parroquial de Sant Miquel és del segle XVIII. L’antic pont de Camarasa era un dels punts estratègics de la Catalunya occidental.

El municipi comprèn, a més, el poble de Llorenç de Montgai, els despoblats de Merita, Palous i Valldarnàs, l’antic poblat i castell de Monteró, el santuari de Sant Jordi i l’antic terme de Fontllonga (agregat el 1970). A la cova del Tabac hi ha restes prehistòriques, així com ibèriques i romanes.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Calonge i Sant Antoni (Baix Empordà)

28 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 33,57 km2, 22 m alt, 10.709 hab (2016)

0baix_emporda(o Calonge de Mar, o Calonge de la Costa Brava, o Calonge de les Gavarres)  Situat a la costa, a la badia de Sant Antoni o de Palamós, drenat per la riera de Calonge. Cap a l’interior el terme arriba fins al vessant oriental de les Gavarres, amb grans extensions de pinedes i suredes.

Les activitats econòmiques tradicionals del municipi: agricultura de secà (vinya, farratges, cereals, oliveres), ramaderia (bovina, ovina i porcina) i indústria surera i de la construcció; s’han vist superades pel turisme i el comerç. Àrea comercial de Girona.

pobl_calongeLa vila és prop de la confluència de les rieres de Cabanyes i de Rifred; destaquen el castell de Calonge, ben conservat, amb torres i muralles del segle XII, i l’església parroquial de Sant Martí, construïda en 1740-67I, que substituí la primitiva església romànica que era adossada al castell.

El terme, on han estat trobades nombrosos vestigis prehistòrics, un poblat ibèric a l’antiga fortificació de Castellbarri i restes romanes, especialment a l’antic monestir de Santa Maria del Collet, comprèn, també, els pobles de Sant Antoni de Calonge i de Sant Daniel, i els veïnats de Cabanyes, els Vilars, Treumal (amb la Torre Valentina i l’hotel del Comtat de Sant Jordi), Rifred i ses Fonts.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Unió Esportiva

Caldes d’Estrac (Maresme)

13 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 0,88 km2, 33 m alt, 2.766 hab (2016)

0maresme(o Caldetes)  Situat al litoral, a la desembocadura de la riera de Caldetes.

Tradicional centre d’estiueig de gran importància de la burgesia barcelonina, el municipi viu sobretot del turisme d’estiu, que ha donat lloc a diversos hotels, apartaments i urbanitzacions. Àrea comercial de Mataró.

A la vila, que té l’origen en els seves fonts termals (aigües de Caldetes), es destaca el nucli antic o Vila Vella, a la part alta, on hi ha l’església parroquial del Remei, del segle XIX, i dues torres de defensa del segle XVI; i el nucli de la vila nova, vora la mar, amb l’església del Carme, també del segle XIX, i nombrosos edificis modernistes i noucentistes que donen caràcter al passeig de Mar i al passeig dels Anglesos. A partir del 1219 fou el centre de la quadra d’Estrac.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Caldes de Montbui (Vallès Oriental)

48 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 37,45 km2, 203 m alt, 17.137 hab (2016)

0valles_orientalAl límit amb el Vallès Occidental, travessat de nord a sud per la riera de Caldes, afluent del Besòs, al nord de Barcelona. La zona muntanyosa és coberta de grans superfícies de bosc; al terme també hi ha diverses fonts d’aigües termals (de fins a 70,9 ºC) d’aigües clorurades, indicades per al reuma articular (aigües de Caldes de Montbui).

L’economia es reparteix entre l’agricultura, essencialment de secà (cereals, vinya i olivera), la ramaderia (granges avícoles) i la indústria, força diversificada (tèxtil, metal·lúrgica, adobament de pells, de la fusta i alimentària. El municipi és també un tradicional centre d’estiueig, amb diversos establiments balnearis. Àrea comercial de Granollers.

pobl_caldes_montbA la vila, que conserva, restaurades, les termes romanes, destaquen també l’església parroquial de Santa Maria (1585-1714), amb portalada barroca, que conserva la majestat de Caldes, talla romànica del segle XIII; el Museu Arqueològic; el Museu Romàntic Delger; la casa museu Manolo Hugué, i la Font del Lleó, d’aigües termals, d’estil neoclàssic ornamental i amb columnes dòriques.

La població fou cremada i saquejada per les tropes de Felip V de Borbó (segle XVIII) i sofrí l’ocupació de les tropes napoleòniques (segle XIX). L’arxiu municipal conserva documentació des del segle XV.

Dins el terme, abundant en restes romanes, hi ha l’ermita de la Mare de Déu del Remei (el Remei de Caldes), del segle XVI, el poble de Sant Sebastià de Montmajor, amb església romànica, així com diverses urbanitzacions i esglésies arruïnades.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Centre Escursionista

Calaf (Anoia)

59 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 9,22 km2, 680 m alt, 3.424 hab (2016)

0anoiaEstès per la calma, o altiplà, de Calaf en la divisió hidrogràfica de l’Ebre i del Llobregat, al nord de la comarca.

Té la principal activitat econòmica en la indústria, ben diversificada: materials de la construcció (ciment), rajoleria, maquinària, farina, gèneres de punt, etc, complementada per l’agricultura de secà (cereals) i la ramaderia. Pertany a l’àrea comercial de Manresa, però el seu mercat és un dels centres del sud de la Depressió Central amb fira de bestiar.

La vila, que agrupa gairebé tota la població del municipi, s’alça en un turó coronat pel castell de Calaf (recentment restaurat), al límit septentrional del municipi; hi destaca la plaça Gran, porticada, amb l’església parroquial de Sant Jaume, col·legiata (priorat de Calaf), que és una obra gòtica del segle XVII, i altres edificis notables, com l’antic edifici canonical, del segle XIV, que durant un temps va ser convent franciscà.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Cabra del Camp (Alt Camp)

15 Respostes

Municipi de l’Alt Camp (Catalunya): 26,95 km2, 493 m alt, 1.113 hab (2016)

0alt_campSituat al nord de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, al nord de Tarragona. El territori és accidentat per la serra de Miramar, la qual s’estén per tot el sector nord-oest del terme, al límit occidental del qual resta tallada pel coll, o estret, de Cabra, que facilita les comunicacions entre ambdues comarques. És drenat per diversos barrancs, que porten les aigües cap al Camp de Tarragona. Hi ha nombroses fonts i mines. A causa del relleu, muntanyós, la meitat del terreny és inculta, recoberta en gran part de garriga o bé erma; hi ha també algunes pinedes.

Les bases de l’economia local són l’agricultura sobretot de secà, dedicada especialment als cereals i a la vinya, i l’avicultura. Bòbiles. Àrea comercial de Valls.

La vila és prop del coll de Cabra, dominada per l’església parroquial de Santa Maria, del segle XVIII.

Dins el terme, on han estat trobades restes neolítiques, hi ha, a més, el despoblat de Fontscaldetes, a la zona muntanyosa, i la caseria de la Fonollosa.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques