(Calaf / Copons, Anoia)
Curs d’aigua, que neix a l’altiplà de Calaf i s’uneix a la riera d’Anoia a Copons.
Gran, riera -Anoia-
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Calaf
Forn i Segura, Jaume
(Sant Martí Sesgueioles, Anoia, 1833 – Calaf, Anoia, 1865)
Farmacèutic i químic. Fou catedràtic a la facultat de Santiago de Compostela.
Publicà bons treballs científics.
Comes i Torró, Francesc
(Calaf, Anoia, 1632 – Leganés ?, Madrid, vers 1707)
Comte de Rocamartí. Doctor en drets. Fidel funcionari del rei Carles II, aquest li havia concedit prèviament els privilegis de ciutadà honrat de Barcelona, de cavaller i de noble del Principat (1698).
Fou del consell reial i regent de la Reial Audiència de Mallorca i del Suprem d’Aragó.
Jorba i Gassó, Pere
(Calaf, Anoia, 14 març 1849 – Manresa, Bages, 4 febrer 1927)
Industrial i comerciant. Teixidor a Manresa, el 1880 creà una fàbrica a Santa Maria de Merlès i, més tard, les de la colònia Jorba, i una central elèctrica a Viladecavalls.
El 1904 establí a Manresa uns grans magatzems, i el 1911 els cèlebres Magatzems Jorba, a Barcelona, amb el seu fill Joan Jorba i Rius.
Canet, Josep
(Calaf, Anoia, segle XVIII – segle XIX)
Metge i polític. Fou metge del capítol de Tarragona. És autor de diversos escrits professionals.
En ocasió de les lluites de la guerra del Francès, es refugià a Mallorca, on publicà nombrosos fulls solts (1811-12) contra els afrancesats.
El 1813 inicià la publicació d’un periòdic antiliberal “Nuevo Diario de Palma intitulado El Liberal Napoleón” en oposició a “La Aurora Patriótica Mallorquina”.
Calamanda
(Calaf, Anoia, segle VIII – Catalunya, segle VIII)
Màrtir cristiana. Santa que hom ha considerat nascuda a Calaf, d’on és patrona i on des del segle XVI en són venerades les relíquies, a l’església de Sant Jaume.
Fou verge i màrtir. La seva diada és el 5 de febrer.
Calaf, priorat de
Antic priorat canonical augustinià (Sant Jaume de Calaf) fundat el 1069 com a filial de l’abadia de Sant Vicenç de Cardona.
El 1592 fou secularitzat, i ha restat des d’aleshores com a col·legiata, regida per un prior.
Entre el 1629 i el 1639 la comunitat abandonà l’edifici gòtic i es traslladà a la nova església de Sant Jaume.
Calaf, calcàries lignitíferes de
Formació del terreny de calcàries de colors clars, amb lignits que contenen fauna sannoisiana amb Ancodus aymardi i Striatella mystia, desenvolupada extensament a Calaf, localitat tipus.
Calaf, batalla de -1465-
(Calaf, Anoia, 28 febrer 1465)
Combat que tingué lloc durant la guerra civil catalana (1462-72).
L’exèrcit de Pere IV, el conestable de Portugal, camí de l’assetjada Cervera, fou interceptat per les forces de Joan II el Sense Fe comandades pel comte de Prades.
Malgrat que fou derrotat i que els seus principals caps caigueren en poder de l’enemic, Pere IV aconseguí de refer-se ràpidament i d’arribar fins a Cervera.
Riquer i Inglada, Alexandre de
(Calaf, Anoia, 3 maig 1856 – Palma de Mallorca, 13 novembre 1920)
(o Ynglada) Dibuixant, pintor i poeta. Fill de Martí de Riquer, marquès de Benavent. Estudià a Manresa, Besiers i Tolosa (Llenguadoc). Havent retornat a Barcelona, seguí els cursos de Tomàs Padró i d’Antoni Caba a l’Escola de Llotja. El 1879 anà a Roma. Passà després a París i a Londres. A Anglaterra conegué el focus artístic de l’Aesthetic Movement, i també l’Arts and Crafts Movement. Lluità per l’expandiment de l’art industrial.
Fundà un taller de mobles i dibuixà projectes per a plats, rajoles, gerros, llums i esmalts. Introduí l’art de l’ex-libris a Catalunya i ressuscità el gravat a l’aiguafort, sobre el qual féu classes a Josep Triadó, Joaquim Renart, Francesc d’Assís Galí, J. Diéguez i Josep Maria Sert. El 1903 publicà el recull Ex-Libris Riquer, que li donà fama mundial. Sabé plasmar en la modalitat intimista de l’ex-libris l’essència del seu món poètic, elegíac.
Reeixí també en el cartellisme, que contribuí a aclimatar a Barcelona. Fou el millor representant del cartell decoratiu simbolista de l’Art Nouveau a Catalunya. La seva tasca en les arts del llibre és fonamental.
Els anys del decenni del 1880 col·laborà a “La Ilustració Catalana” i il·lustrà uns volums de la “Biblioteca Arte y Letras” i Los Estudiantes de Tolosa en un estil de realisme poètic semblant al d’Apel·les Mestres. Aquest mateix estil, barrejat amb el japonisme, es troba a la seva pintura: delicats paisatges on volen ocells.
Els anys del decenni del 1890 la temàtica esdevé més idealista: Pastora resant, Anunciació, aquest caire simbolista, unit a una tècnica estilitzada i plana, es nota sobretot en la seva obra de pintor decorador (presbiteri de Montserrat, Institut Industrial de Terrassa), en les il·lustracions per a “Luz”, “Joventut”, “Ilustración Artística”, els llibres Quan jo era noi, Crisantemes, Anyoranses, els ex-libris i cartells plenament modernistes.
Amb Crisantemes (1898), Anyoranses (1902) i Aplech de sonets (1906) es manifestà com un dels poetes més característics del vessant simbolista del Modernisme. Poc després abandonà les arts decoratives per dedicar-se a la pintura i a la poesia (Poema del Bosc, 1910) en una exaltació panteista de la natura. El 1917 anà a viure a Mallorca, on continuà la seva dedicació al paisatge i on morí.
El Modernisme reivindicà la igualtat entre l’art industrial i les anomenades belles arts i volgué embellir tot l’entorn de l’home: Riquer fou el millor representant a Catalunya d’aquest corrent. Encarnà l’ideal prerafaelita: l’artista, l’artesà i el poeta reunits en un mateix home.
Fou el pare dels escriptors Josep Maria i Emili de Riquer i Palau.
Dades dels Països Catalans 